01.04.2013 - 18:24
Xica coneix xic i xic coneix xica. Que bé!
En tota relació trobem tres fases o moments segons com veiem realment la persona i com ens commou.
En la primera fase se’n veuen totes les virtuts: és un xic ben plantat, quins ulls més expressius, com és d’intel·ligent, amb ell estic segur, m’agrada la seua dolçor… Surt l’enamorament, el gust i el desig d’estar junts. Passen a ser una parella. L’un i l’altre s’emocionen molt mútuament, però no veuen realment com són.
Passat un temps, els ardors inicials estan més calmats. La convivència és dura, però a més a més, està la família de cadascú. L’home ara veu la dona i tot el que ella porta: una sogra possessiva que no els deixa tranquils, un sogre meninfot que no s’implica en res… La dona mira l’home i sent que la sogra la veu com una competidora perquè li ha furtat el fill del cor i un sogre que no pensa més que en ell i no fa res per ningú…
En aquesta segona fase s’emocionen menys junts i ja es veuen molt més tal i com són.
Són exemples de la dificultat d’acoblar dos sistemes familiars diferents, en què un no és millor que l’altre. Són com són i cap d’ells no és perfecte. Acceptar açò suposa un pas decisiu perquè la parella puga tenir èxit. ‘Aquest sóc jo amb tot el que porte de la meua família i m’has de prendre amb tot l’equip’. No se’n pot agafar sols una part, perquè, vulguem o no vulguem, tots formem part del nostre sistema familiar.
De vegades la vida en conjunt ens posa dificultats i proves que ens ajuden a créixer com a persones, tant per a quedar-nos junts, com per a anar-nos-en i iniciar una nova vida. Es tracta, en tot cas, de trobar un equilibri entre allò que em donen i allò que jo done. Si un d’ells dóna molt i rep poc, es crearà un desequilibri que no farà viable la relació.
Quan s’arriba a la tercera fase la parella diu: ‘et veig molt i m’emociones encara prou com per a quedar-me amb tu’. Tot un èxit!!!
