15.02.2013 - 17:44
L’òpera prima de Fran Ruvira, ‘Orson West’, arriba al Cine-Ciutat de Palma a partir d’avui, després de l’excel·lent acollida que va tenir al Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona i de l’estrena a Madrid, Barcelona o Alacant.
‘Orson West’ explica la història d’un equip de cinema que arriba a un poble fronterer entre Alacant i Múrcia per rodar una pel·lícula de l’oest de baix pressupost. Aquest fet canviarà la rutina dels habitants de la zona, especialment en el cas d’un grup de nens. Però, aquesta no és la primera vegada que el cinema arriba a aquestes terres: cinquanta anys abans, Orson Welles va voler rodar una altra pel·lícula de l’oest al mateix indret.
Amb un càsting encapçalat per Sonia Almarcha i amb l’aparició especial de Montserrat Carulla, Ruvira signa el seu primer llargmetratge amb un exercici metacinematogràfic que rastreja el fantasma d’aquest ‘western’ mai realitzat a la zona del Carxe, considerada la darrera frontera de la llengua catalana. Barrejant elements de ficció i de documental, la pel·lícula endinsa l’espectador a través d’una reflexió sobre el paisatge que a manera d’esbós o de relat apuntat suggereix fronteres geogràfiques, lingüístiques i cinematogràfiques.
La pel·lícula ha estat guardonada amb el premi Òpera Prima, que destaca el millor director de cinema novell de l’any i que atorga el Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya. També ha estat nominada als V Premis Gaudí de l’Acadèmia de Cinema Català, en la categoria de Millor Música Original per la banda sonora de Marc Vaillo.
El Carxe, terra descoberta per un mallorquí
La pel·lícula de Welles no es va arribar a fer mai, però Ruvira aprofita el record d’aquella visita per presentar-nos el paisatge, el parlar, les tradicions, els trets, etc., dels habitants d’aquesta terra, convertint així el projecte, a més a més, en una pel·lícula etnogràfica de primer ordre sobre el Carxe.
Va ser el filòleg Manuel Sanchis Guarner qui va començar a investigar l’existència d’aquests catalanoparlants com si es tractés d’una tribu perduda. Sanchis va escriure el 1973 que ‘la primera notícia sobre el Carxe l’obtinguí del senyor Antonio Gacías, intel·ligent afeccionat mallorquí a la lingüística que vivia a Múrcia’, el qual el 1949 va escriure a Francesc de Borja Moll per comunicar-li que en el terme de Jumella (de parla castellana) hi havia gent que enraonava català.
