Tina Vallès: ‘La realitat pura és la que m’interessa més com a matèria literària’

Tina Vallès va obrir el bloc ‘L’aeroplà del Raval‘ fa deu anys. Hi publicava relats a raig sobre el seu entorn més immediat: els veïns de l’escala, del carrer, del barri. Des de llavors ha continuat retratant la vida del costat de casa seva, si bé amb més intenció literària. El 2011 va publicar la novel·la ‘Maic‘ (Baula) (vídeo), i fa pocs mesos un nou llibre de relats, ‘Un altre got d’absenta‘ (laBreu) (vídeo). L’entrevistem.

—Els personatges de ‘Un altre got d’absenta’ tenen un aire caricaturesc. És intencionat?
—M’agrada d’agafar els personatges anònims del carrer, capturar-ne els trets que els determinen i estirar-los, manipular-los, portar-los a l’extrem. De tots els personatges que hi apareixen n’hi ha que tenen trets humorístics i n’hi ha que tenen un to més líric.

—Un tret característic dels vostres relats és que sempre treballeu a partir de la condició humana.
—M’agrada molt observar la gent, més que no pas el paisatge. M’agrada la gent anònima i m’agrada veure que tots fem les mateixes coses, però cadascú a la seva manera. La realitat pura és la que m’interessa més com a matèria literària. M’agrada molt ‘La vida, manual d’ús’ de Georges Perec. Ell descriu objectes, jo persones. Però és aquesta mateixa dèria d’inventariar. M’encanta. 

—S’hi repeteixen aspectes en els vostres retrats?
—No hi ha una intenció clara de retratar unes coses concretes. Els personatges que m’interessen m’atrapen per raons diverses. Tot i amb això, sí que és veritat que m’interessa la gent gran sola que viu a la ciutat, potser perquè em desperta tendresa, tristesa i puc caricaturitzar. La solitud de la ciutat sempre és més dura que no pas la d’un poble. 

—Sou de poble o de ciutat?
—Els meus pares són de la Conca de Barberà i per raons laborals van anar a viure a Premià de Mar. Vaig créixer i em vaig fer gran en un poble. Després, quan vaig poder, vaig anar-me’n a ciutat cercant aquesta sensació fenomenal de passar desapercebuda. Ara em demano, tanmateix, si aquest anonimat no és excessiu i tot. Ara trobo a faltar el poder deixar les claus de casa al veí, conèixer la veïna del davant… Suposo que enyoro allò que abans em feia nosa.

—Com vau començar a escriure relats? Perquè aquest no és pas el primer volum de relats que publiqueu. L’any 2006 ja vau publicar ‘L’aeroplà del Raval’.
—Fa uns tretze anys vaig instal·lar-me al barri de Vallcarca i allà vaig començar a escriure els primers contes, sobre els veïns que tenia. Tots eren avis. En vaig publicar un parell a Vallromanes.info. I el 2002 vaig obrir el bloc ‘L’aeroplà del Raval’, perquè just en aquell moment em vaig traslladar en aquest barri.

—Ara que heu tornat a canviar de barri també teniu un bloc nou, ‘Ganxet sota les pedres’.
—Vaig obrir el ‘Ganxet’ per assajar els retrats de ‘Un altre got d’absenta’, posant-los a prova amb els primers lectors. Deixar llegir els relats a la xarxa m’ajuda a valorar si funcionen o no. El bloc també funciona d’aparador, per fer contactes i per poder publicar.

—Quina evolució han fet els vostres relats, des de ‘L’aeroplà del Raval’ fins ara?
—A ‘L’aeroplà’ hi havia moltes històries per a explicar, i moltes que s’expliquen a raig i en primera persona. En canvi, les coses que he escrit després són més pensades. Els ‘ganxets’ tenen en comú que sempre hi ha una intenció literària al darrere. Amb ‘L’aeroplà’ em vaig llançar i vaig treure tot allò que portava a sobre. En canvi els ‘ganxets’ són més literaris, per això també han estat menys assidus. He repensat la funció del bloc i de l’escriptura.

—Quins elements creieu que ha de tenir un bon conte?
—No ho he pensat. No treballo amb mètode: prenc notes, maduro la idea al cap, començo a escriure i ho vaig ordenant a mesura que escric. I els contes que em surten bé, doncs endavant, i els que no, al calaix. Les idees arriben de maneres molt diferents: d’una frase que apareix a la carta d’Armand Obiols ‘Bordeus, 45’, o de revisar papers antics. 

—Des que es va publicar ‘Un altre got d’absenta’ fins avui han passat coses…
—El 16 de maig se’m va acudir proposar una porra per fer una mica de ‘soroll’ amb ‘Un altre got d’absenta’. Vaig demanar als lectors que triessin el seu relat preferit i els vaig prometre que, del relat més votat, n’escriuria una segona part, una continuació. Hi havia temps per a votar fins al 30 de maig a les dotze del migdia. Van votar cinquanta-quatre lectors, i el relat més votat va ser ‘Tofu’ [heus-ne ací els resultats]. I el 6 de juny, just una setmana després, vaig publicar-ne, al bloc, la continuació: ‘He de comprar tofu‘.