14.06.2012 - 06:00
Òmnium Cultural va lliurar ahir al vespre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L’acte de lliurament, en què va fer una actuació especial l’Escolania de Montserrat, va ser un reconeixement a la feina de Massot i Muntaner per la llengua catalana durant cinquanta anys.
En el seu parlament (pdf), la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, féu la lloa de la trajectòria de Josep Massot Muntaner i recordà que la seva producció bibliogràfica el feia mereixedor d’aquest reconeixement. Casals també dedicà un record especial a Josep Termes, a Antoni Cayrol i a Teresa Pàmies, premiats anteriorment i morts aquest últim any, i insistí en la necessitat de reivindicar la llengua i la cultura catalanes íntegrament a tot el territori.
Així mateix, instà els catalans a mantenir viu el compromís amb la llengua catalana servat tots aquests últims anys. Finalment, recordà les moltes agressions a la llengua a tot arreu del país. Una llengua i una cultura que ‘cal reivindicar de l’una punta a l’altra del nostre llarg país’, si no volem cometre un ‘suïcidi lingüístic i cultural’.
En el seu discurs d’agraïment (pdf), Josep Massot i Muntaner va fer una crida en favor de la unitat de la llengua i de la cultura dels Països Catalans. Va agrair al jurat que li hagués atorgat ‘el premi més important dels Països Catalans’. I va demanar ‘un esforç a l’administració i a la societat civil catalana’ per a impedir que la crisi s’emportés la bona feina feta que ha permès de bastir una infrastructura cultural pròpia. Finalment, va assenyalar que Catalunya no era cap excepció i que, com a la resta dels Països Catalans, calia ‘rendibilitzar els escassos recursos de què disposem per mantenir viva la llengua catalana’.
Investigador erudit
Nascut a Palma, Massot i Muntaner és monjo de Montserrat des del 1962 i s’ha especialitzat en la història de la llengua a les Illes. Ha publicat més de vuitanta volums, i ha dirigit, durant més de quaranta anys, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (que edita la revista Serra d’Or i més coses). En l’acte en què es va anunciar el premi, Massot va parlar de temes d’actualitat com la persecució del català a les Illes, dels bisbes catalans d’avui i de la centralitat que va adquirint l’independentisme (vídeo).
Entre més coses, va dir que li feia molta il·lusió el premi, tanta com el primer dels reconeixements que havia rebut, el Premi Francesc de Borja Moll de l’Obra Cultural Balear, que li fou acordat el 1989: ‘Encara que diuen que ningú no és profeta a casa seva, en aquest cas sí’.
Va recordar, així mateix, que havia vist néixer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural des del 1969: ‘He conegut gairebé tots els personatges que l’han rebut, i alguns m’han estat mestres estimadíssims, com el primer guardonat, Jordi Rubió i Balaguer, i també Josep Maria de Casacuberta, mestre tant pel món editorial com pels estudis del segle XIX sobre Verdaguer i Marià Aguiló. I Ramon Aramon i Joaquim Molas. També vaig ser deixeble de Francesc de Borja Moll.’
Més informació: Massot i Muntaner: ‘He lluitat tota la vida amb les ungles i amb les dents per la llengua’
