12.06.2012 - 06:00
La modificació de la llei de la funció pública (pdf) impulsada pel govern balear arriba avui al parlament, amb l’oposició de la resta de partits, d’una bona part de l’opinió pública i fins i tot d’alguns sectors del PP. La modificació que vol fer el govern de José Ramón Bauzá elimina el requisit del català per a accedir a la funció pública i el degrada a mèrit. En el ple es debaten les esmenes a la totalitat presentades pel PSM-IV-Entesa i Més per Menorca i pel grup socialista.
La dirigent del PSIB-PSOE Francina Armengol ha acusat el govern de Bauzá de genocidi cultural i ha llegit els congoms dels membres de l’executiu. Armengol ha defensat l’esmena a la totalitat del seu grup i ha anunciat que si el PSIB guanyava les properes eleccions, una de les primeres mesures seria el retorn al consens lingüístic.
Per la seva banda, el diputat de Més per Menorca Nel Martí ha avisat que la modificació de la llei ‘ataca frontalment l’oficialitat i la territorialitat de la llengua catalana’ i que en el ple d’avui es tractava de votar per enfortir la llengua o bé per debilitar-la i votar en contra dels drets lingüístics.
Mobilitzacions contra la política lingüística
L’ofensiva lingüística del govern balear ha desfermat una mobilització en contra i una onada de reivindicacions com feia temps que no es veia. Mobilitzacions sorgides de la societat civil mallorquina, de les escoles, dels veïns, dels pares i mares, dels mestres, i també d’organitzacions polítiques, d’entitats socials i culturals i mitjans de comunicació.
En aquests últims mesos, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat més de deu mil al·legacions contra la política lingüística de Bauzá. Ha nascut el Moviment per la llengua, que ha recollit més de 10.500 signatures de suport. Jaume Bonet i Tomeu Amengual, de Jubilats per Mallorca, han estat en vaga de fam i s’han jugat la pell per la llengua. Desenes d’escoles s’han enllaçat pel català, i la comunitat educativa ha respost amb contundència la proposta del govern de castellanitzar les escoles, i el 87% dels pares ha optat pel català a les escoles.
Manfiestacions esporàdiques davant el menyspreu de Bauzá
La crispació de la societat ha anat augmentat, sobretot davant l’actitud del govern, que ha menyspreat totes les protestes. Unes protestes que s’han accentuat i que aquestes últimes setmanes s’han traduït en manifestacions esporàdiques als pobles per on ha passat Bauzá, que l’han rebut amb crits, xiulets i crits en defensa de la llengua.
L’últim gest en favor del consens lingüístic i contra la intenció del govern arribava el cap de setmana de la mà de la Federació Llull, que feia una crida als parlamentaris de les Illes perquè avui ‘aturin la modificació de la Llei de Funció Pública, que permetent el desconeixement de la nostra llengua als treballadors públics atempta greument contra els drets lingüístics dels catalanoparlants i suposa la passa mes important per castellanitzar l’administració pública’.
Crítiques dins el PP
Les crítiques a la política lingüística de Bauzá també arriben des del seu propi partit. Un dels qui ha parlat més clar és Antoni Pastor, batlle de Manacor, que ha defensat l’actual model lingüístic de les Illes i ha alertat que el conflicte generat pel govern pot dividir les Illes. Justament, enmig d’aquesta polèmica, Bauzá ha anunciat que prescindeix de Pastor per a la direcció del PP balear. també s’hi ha pronunciat en contra l’ex-president popular Cristòfol Soler, que destacava en una entrevista amb VilaWeb la importància del consens des del 86 en la qüestió lingüística.
Votació parlamentària
Tenint en compte les discrepàncies internes, caldrà veure si avui algun diputat del PP trenca la disciplina de vot. En aquest sentit, el PSM-IV-Entesa i Més per Menorca ha demanat que la votació de les esmenes es faci en secret perquè cada diputat decideixi ‘en funció de la seva consciència’. Però la portaveu parlamentària del PP, Mabel Cabrer, creu que no cap votar en secret i ha apel·lat a la ‘maduresa democràtica’ i el ‘respecte als afiliats i els votants del PP’ per part d’Antoni Pastor.
Passat aquest tràmit parlamentari, la modificació de la llei passarà a debat en comissió, es votaran les esmenes parcials i aleshores serà el moment de la votació definitiva.
