Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  19.01.2012  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Cristòfol Soler: 'El govern balear menysté la llengua i desfà la normalització'

L'ex-president popular de les Illes ataca la política lingüística i cultural del govern de Bauzá

Men?ame
 

L'ofensiva del govern balear presidit per José Ramón Bauzá contra la llengua i la cultura catalanes ha marcat els primers mesos de la legislatura. L'últim capítol d'aquesta ofensiva és la proposta de modificar la llei de la funció pública per suprimir el requisit que els candidats a funcionaris sàpiguen el català. Un moviment ciutadà ha presentat centenars d'al·legacions a l'avantprojecte de llei. Algunes d'aquestes al·legacions, les ha presentades Cristòfol Soler, l'ex-president popular, que encara milita al PP i que ataca en aquesta entrevista la política lingüística i cultural del govern Bauzá.

Per què heu presentat al·legacions a l'avantprojecte de la llei de funció pública impulsat pel vostre partit?
—El programa del Partit Popular a les eleccions deia que es farien actuacions per fer viable la lliure elecció de la llengua vehicular a les escoles. Això suposava retocar la normativa escolar, però quedava ben clar que no es tocava la llei de normalització lingüística, aprovada per consens de tots els partits el 1986 amb un govern de la coalició popular, amb Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i Unió Liberal
Aquesta llei ha permès a tots els governs posteriors de fer-ne la seva interpretació i aplicació particular.És com una espècie de constitució de la llengua en el nostre territori, amb respecte per a les modalitats lingüístiques, però reconeixent totes les implicacions de l'estatut, on es diu que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears.

Si ja no hi ha consens, Bauzá pot impulsar una reforma...
—El consens, que ha operat des del 1986, ha permès governar els distints governs de dreta i esquerra que s'han anat succeint sense que ningú no hagi hagut de plantejar cap modificació a la llei de normalització lingüística. Ha estat possible en el sentit que cada consell ha anat fent una modulació de com aplicava la llei segons la seva orientació. Permetia governar a dreta i esquerra, a catalanistes i anticatalanistes (en una denominació que no m'acaba d'agradar), sense haver de tocar-la perquè permet marcar el ritme i el tempo en el procés de normalització lingüística.

Com s'ha trencat el consens?
—En un determinat moment de la campanya pre-electoral del PP va sortir aquesta qüestió sobre la llei de normalització en unes paraules del president Bauzá a Eivissa. Va dir que modificaria la llei perquè els pares puguin triar la llengua vehicular a l'ensenyament. Però el mateix dia va corregir dient que només caldria modificar la llei d'ensenyament sense tocar la de normalització lingüística. La llei actual de normalització ja permet escollir la llengua vehicular a l'escola.
Per una altra banda, la llei de funció pública no diu que el català tingui primacia, sinó que estableix que es determinaran els requisits del nivell de català que cal tenir en el catàleg de llocs de feina. Hi ha requisits molt diferents per a cada categoria laboral: des d'un nivell de domini de la llengua parlada, fins a un domini tècnic administratiu o jurídic en català. Si cal fer algunes exempcions, es poden fer en aquesta concreció del catàleg i no cal modificar cap llei.

Per què es vol reformar la llei de normalització?
—En el programa electoral des PP, enlloc no es diu que es modificarà la llei de normalització ni tampoc la del funcionariat. No hi havia cap previsió en aquest sentit i s'ha començat per aquí amb una llei de funció pública que deixa el català per terra. Passa de ser un requisit, que pot ser objecte d'exempció per a determinats llocs de feina, a simplement un mèrit. Però és que s’imposa un sector del partit que no és majoritari.

Parleu-nos dels sectors del vostre partit...
—Dins el partit hi ha hagut sempre dos sectors definits d'una manera clara i contundent. Hi ha una sensibilitat regionalista amb una concepció de partit més acostat al territori i al país. Aquest Partit Popular té les coses clares. Per una altra banda, ens trobam als congressos que, sobretot a Mallorca, a la zona de Palma, de Calvià, de Llucmajor, zones amb més percentatge de forasters, hi ha hagut sempre uns nuclis minoritaris espanyolistes. En temps d'en Cañellas representaven tan sols entre un 7% i un 10%.

I ara han crescut?
—A les eleccions internes passades es van proposar dues alternatives: la de Carlos Delgado i la d'en Bauzá. El president Bauzá va rebre tot el suport, poble per poble, del Partit Popular que havia aplegat Cañellas, amb sentiment de país. En canvi, el senyor Delgado va fer una campanya amb un perfil espanyolista descarat. En el congrés, en Bauzá va aconseguir un 70% dels vots i, en lloc de tirar endavant el seu projecte, va voler fer una integració de la candidatura d'en Delgado. Però la cosa que sorprèn a molts que vam donar suport a Bauzá és que sembla que el congrés l’hagi guanyat en Delgado, perquè es fan les polítiques d'aquest sector espanyolista.

La militància va fer confiança a Bauzá…
—Va ser un congrés sense debat programàtic. Per tant, per trobar un projecte d'idees avalat per la militància hem d’anar al congrés del 2008, quan es fa presidenta na Rosa Estaràs, que defensa una posició lingüística i de país clara i neta. Les polítiques lingüístiques i culturals del govern actual no consten als documents ideològics i programàtics del Partit Popular.

S'ha fet un cop d'estat ideològic?
—Sí. Encara que ells diguin que no hi ha cap atac a la llengua i justifiquen les decisions amb raons jurídiques i amb els canvis demogràfics i culturals que hi ha hagut a les Illes. Per jo, la cosa més curiosa i greu d'aquesta qüestió és que s'acusi d'indisciplina els qui presentem al·legacions a l'avantprojecte de llei en un procés que s'ha obert per voluntat del govern, que encara no l'ha aprovat ni l'ha tramès al parlament. Tampoc no s'ha debatut dins el partit. Si el consell ha volgut obrir un procés públic de consulta per a la modificació de la llei, no es pot demanar que en quedem exclosos els militants del partit ni les institucions governades pels nostres batlles.

Heu rebut pressions o advertències?
—Ha començat una cacera, si se'm permet exagerar els termes, contra els membres del partit que hem demostrat la nostra disconformitat. No s'ha pres cap mesura concreta contra ningú ni crec que es faci. Però no té sentit que es demani l'opinió a tothom excepte als qui estan afiliats o presideixen institucions dirigides pel Partit Popular. Si es demana opinió a la societat balear, la societat som tots. No s'entén que hi hagi aquesta mena de persecució als qui considerem que es menysté la llengua catalana i que es desfà allò que s'havia aconseguit fins ara en la normalització del català.

També posen en dubte la unitat de la llengua.
—La ideologia lingüística i de país de Bauzá és espanyolista, com la d'en Delgado. Ja ho vaig dir abans de les eleccions i ho vaig escriure en uns articles de premsa. Però la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir. Entre més coses perquè, si ningú té confusions mentals, l'estatut d'autonomia consagra aquesta qüestió. En tot cas, hi ha qui posa molt d'esforç a donar més visibilitat a la qüestió de les modalitats. Si algú em diu que prefereix dir que parla mallorquí i no català, m'estim més que parli mallorquí que no pas que no ho faci. I si a Formentera, que són cinc mil, volen parlar formenterer, que parlin formenterer.

Però creix l'anticatalanisme al PP?
—És cert que hi ha un sector, especialment a Mallorca, que històricament ha begut de l'anticatalanisme. Però la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir perquè no som nosaltres, sinó els científics, qui podem parlar d'aquesta qüestió. És la Universitat de les Illes qui ha de definir aquestes qüestions, així com la normativa. Per mi, la cosa més preocupant és que s'intenta rompre un consens que va ser molt laboriós i que es va construir en el parlament el 1986 sobre un projecte de llei del govern popular.

Com veieu els moviments de creació de la Lliga Regionalista, per Jaume Font, i la conversió d'Unió Mallorquina en Convergència, per Josep Melià?
—Amb en Jaume Font som amics i respect la seva decisió, però jo he estat president del govern, conseller i president del parlament amb el Partit Popular i no faré un pas com aquest. Sé que dins el Partit Popular hi ha molta gent que pensa en temes de país exactament com jo, sobretot a la part forana. I aquests projectes polítics són possibilitats, propostes alternatives, però ja es va veure en les eleccions que no acabaven de calar en la població. La gent del Partit Popular dels pobles no va veure la Lliga com una alternativa. Ara, en la mesura que el PP es radicalitzi en aquest espanyolisme hi pot haver perill. No és igual viure a Palma que a la part forana, on la llengua és molt estimada i els atacs fan patir la gent. 

De quin perill parleu?
—Es pot desencadenar de moltes maneres: l'organització d'un sector contrari a aquesta política dins el partit o una sortida de molts militants que se’n vagin a casa per manca de motivació. Les interpretacions poden ser moltes. En aquest món tot és possible.

Tornareu a la primera línia política?
—No. Sempre he dit que, si has tingut unes responsabilitats de poder institucional quan et trobaves bé dins el partit, el dia que no comparteixes les decisions que es prenen has d'anar-te'n a casa. Ho tenc molt clar. Ara gairebé m’he retirat de la política. Col·labor un poc en la política municipal del meu poble, Inca. Res pus.

Men?ame