Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  03.06.2012  22:16

El mestre Josep Lluís Bausset s'ha mort

Tenia 101 any i deixa un camí d'activisme cultural i polític compromès amb la nació

Men?ame
 

El mestre, activista i polític Josep Lluís Bausset s'ha mort aquest diumenge a l'Alcúdia amb 101 any. La seva llarga trajectòria de compromís cívic amb la nació el va portar a rebre molts homenatges i reconeixements els últims anys de vida. Fou un amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura i Manuel Sanchis Guarner, i va contribuir a fundar el Partit Socialista del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià i l'Agrupació Valencianista la Senyera, entre altres iniciatives.

Bausset va néixer el 1910 a Paiporta (Horta) i els primers anys de vida els va passar entre el poble natal i l'Alcúdia. Els anys vint del segle passat es llicencia en Farmàcia a Madrid, però poc temps després ja és reconegut com un ferm defensor de la llengua i apareix com a signant, el 1932, de les Normes de Castelló en representació de l'Agrupació Valencianista Escolar.

Poc després, a l'Alcúdia funda l'Agrupació Valencianista la Senyera amb una quinzena de membres dels quals ell era l'únic que demanava l'estaut d'autonomia per al País Valencià. La resta de membres demanaven directament la independència, influïts per les tendències d'Estat Català al Principat.

Després de la guerra dels tres anys, Bausset és depurat pel franquisme i passa un mes a la presó, a la vegada que queda inhabilitat per exercir de mestre, encara que ell continua fent classes clandestinament de Física i Química a València. Durant l'estada a València, coneix Joan Fuster, que el defineix com 'un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià', i es fan amics inseparables fins a la mort del de Sueca el 1992. A partir de la seva coneixença, Bausset participarà a les tertúlies més conegudes i animades del valencianisme.

Bausset també coneix i fa amistat amb Vicent Ventura, gràcies al qual comença a escriure articles al Levante, primer esporàdicament i, després, amb certa constància. L'últim article de Bausset a Levante és del febrer d'enguany i porta per títol '300 anys de País Valencià'.

El 1955 recupera, per oposicions, la seva plaça de mestre i l'exerceix a llocs com Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet i Carcaixent. A partir d'aquell moment, Bausset organitza tertúlies sobre política, llengua i cultura a l'Alcúdia. El 1974 participa en la fundació del PSPV, de la mà de Vicent Ventura. En aquell moment, el partit té una forta vinculació amb la defensa nacional del País Valencià i reivindica la unitat històrica i cultural dels Països Catalans.

El 1979 participa en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Contribueix en la celebració de les primeres edicions dels Premis Octubre i participa en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.

Llibres sobre Bausset

Sobre Bausset, Santi Vallés n'ha publicat dos llibres: 'Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època' (l'Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar D'un país que ja anem fent: miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset.

Justament, Santi Vallés ha publicat un article al seu bloc titulat 'No moriré, faré vacances', en què recorda la figura de Bausset, i diversos moments viscuts amb ell, un home a qui no li agradaven gens els homenatges. 'Quan em muiga, vull que em poseu damunt del pit un cartell que diga <<Per fi, m'heu deixat en pau>>', explica Vallés que li va dir Bausset el 2010, quan l'homenatjaren pels cent anys.     

Premis i homenatges

La Universitat de València li va atorgar el premi Ventura al compromís cívic l'any 2000. També aquell any, la Fundació Lluís Carulla li va donar el premi d'actuació cívica i va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet. La Fundació Ernest Lluch li va fer un reconeixement en nomenar-lo membre del seu comitè d'honor. L'Ajutmanet d'Alcúdia, poc temps després, li va dedicar un carrer amb el seu nom.

El 25 d'abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

El 2010, quan Bausset fa 100 anys, moltes entitats aprofiten per retre-li homenatges. Un dels més destacats va ser el d'ACPV, que va celebrar una jornada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb Eliseu Climent, president d'ACPV; Robert Martínez, batlle d'Alcúdia; i Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.

També l'homenatgen la Societat Coral el Micalet, amb el Miquelet d'Honor extraordinari, i Escola Valenciana, durant les Trobades d'Escola en Valencià.

Men?ame