Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  19.04.2012  12:32

Autor/s: Irene García, Aina Ginard, Lara Hitos

Diplomàcia en texans

Els casals, una manera de difondre la cultura catalana arreu del món

Men?ame
 

Les relacions institucionals entre dos estats les exerceixen principalment les ambaixades, els consolats o altres organismes oficials. No obstant, existeixen associacions extraoficials que també volen difondre la cultura catalana arreu del món i que estan reconegudes per la llei com a “comunitats catalanes de l’exterior” o bé “casals catalans.”

Es tracta d’entitats d’iniciativa privada engegades per catalans que viuen a l’estranger o bé ciutadans d’altres nacionalitats atrets per la cultura catalana. Hi ha al voltant de 120 casals catalans repartits principalment a Europa i Amèrica, i en menor mesura a Àsia, Pacífic i Àfrica.

Si bé cada casal ha de funcionar d’acord amb l’entorn en el que es troba, tots ells coincideixen en els seus objectius: difondre la cultura catalana arreu del món. Per fer-ho, organitzen activitats populars com calçotades o balls de bastons. També celebren dies assenyalats com la Diada Nacional, Sant Jordi o la Castanyada.

El Centre Català d’Escòcia començarà aquest any la primera edició dels Jocs Florals, i d’altres com el de Marsella, Luxemburg , Viena i Costa Rica ofereixen classes de català.

Com es financien?

L’article 195 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 dóna competències a la Generalitat per disposar d’òrgans de representació exterior que promoguin els interessos de Catalunya. Tot i que els casals no entren pròpiament a formar part d’aquests organismes institucionals, sí que reben subvencions del Govern, principalment en concepte de difusió de la llengua catalana. L’any 2011 la Generalitat va destinar 700.000 a aquests ajuts.

Els orígens dels casals són diversos. La gran majoria es van fundar a partir de 1939 amb els exiliats del franquisme, és el cas de Tolosa de Llenguadoc. Però per aquelles dates ja feia anys que el Cercle Català de Marsella funcionava, i és que es va fundar el 1907 arran de la Setmana Tràgica (cap a les mateixes dates va obrir el Centre Català de San José, a Costa Rica).

D’altres neixen quan es produeix una arribada important d’immigrants, com és el cas de Luxemburg, que es va materialitzar el 1987, quan s’hi va establir una gran onada de catalans per treballar a les institucions europees i al sector financer.
La dada curiosa la trobem a Melbourne. A la ciutat australiana va néixer l’any 1990 la Catalan Broadcasting Society, una companyia que feia un programa de ràdio en català emès fins el 2002. Des d’aleshores, l’associació ha continuat amb la tasca de divulgació de la llengua catalana i ara aprofiten Internet per desenvolupar les seves activitats.

Ja sóc aquí

Ets a l’estranger i vols trobar catalans a prop teu? JaSocAquí és una aplicació per Android que permet localitzar catalans arreu del món. Qui se’l descarregui pot crear un perfil molt senzill (reservant totalment la seva privacitat) i activar la seva localització. L’usuari apareixerà anònimament en un mapa i podrà veure quants catalans hi ha a prop seu. L’aplicació ha estat un èxit i ja compta amb més de 25.000 descàrregues.

Men?ame