Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  27.02.2012  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d’uniforme no pot arribar'

El periodista expert en l'extrema dreta i el crim organitzat alerta sobre el perill de portar EuroVegas al nostre país

Men?ame
 

Les amenaces i les agressions de l'extrema dreta i de la policia, aquestes últimes setmanes al País Valencià, han fet saltar l'alarma per la impunitat amb què solen actuar. A més, informacions sobre la implantació del crim organitzat a la costa de l'eix mediterrani i un macroprojecte lligat amb el joc com EuroVegas ens fan parar atenció en un fenomen que, segons que explica en aquesta entrevista el periodista i expert Xavier Vinader, forma un sistema del crim molt perillós.

Vinader és un dels periodistes d'investigació més reconeguts del nostre país. S'ha endinsat en el el món tèrbol de la lluita armada, del terrorisme d'estat, de l'extrema dreta espanyola i europea, del crim organitzat, de la corrupció i dels cossos policíacs. Per això hem volgut parlar-hi per saber de primera mà quin és l'estat de totes aquestes qüestions als Països Catalans.

—Quina és la capacitat operativa de l'ultradreta a casa nostra?
—­L’estat organitzatiu de les faccions d’ultradreta al País Valencià és quelcom que caldria demanar a la policia. Aquestes qüestions operatives, jo no les sé. Allò que és evident és que hi és present i actua. L’extrema dreta sempre ha estat molt activa al País Valencià. A vegades és més visible i a vegades no tant, però hi ha un fil històric que no s’ha trencat mai.

—Aquesta setmana passada va tornar a ensenyar les urpes.
—En situacions com l’actual, amb protestes al carrer de l’esquerra per a exigir més democràcia i posar fi a la corrupció, l’extrema dreta fa allò que ha fet sempre en aquest país: servir de pretorians, fer la feina bruta, les amenaces, les agressions… Arriba allà on la gent d’uniforme no pot arribar.

—Pretorians de la policia?
—Del poder. Dels qui manen. Perquè és un sistema. L’extrema dreta ha estat històricament utilitzada pels aparells d’estat. Hi ha una llarga tradició durant la dictadura i la transició en l’ús d’aquests grupuscles contra els moviments de l’esquerra. Es van dedicar a rebentar assemblees universitàries, a fer accions contra dirigents sindicals, socials i veïnals, van atemptar contra advocats laboralistes i defensors del moviment obrer i popular…

—Però això té un nom molt clar…
—Sí, se’n diu terrorisme d’estat encobert. Ni més ni menys. Jo no dic que ara passi exactament això mateix. Però cal tenir en compte que hi ha una tradició i unes relacions que en alguns llocs no s’han trencat. I l’extrema dreta, en situacions com l’actual, ensenya les dents i actua.

—I ho fa amb total impunitat?
—És clar. Perquè en el subconscient dels elements de l’extrema dreta encara hi ha el record d’haver actuat en certa manera amb el paraigua de les forces de seguretat. No s’ha actuat amb el mateix criteri ni s’han valorat igual l’extrema dreta i l’extrema esquerra. La justícia i la policia han actuat amb patrons totalment diferents amb uns i altres. Han estat totalment indulgents amb les accions violentes dels ultradretans i han actuat amb molta més duresa contra les accions de l’esquerra i de l’extrema esquerra.

—Les majories polítiques del País Valencià i a l’estat ho afavoreixen?
—Hi ha governs de dretes a l’estat i al Consell. I això els fa treure pit indubtablement. Diuen: ‘Som aquí. Què passa? Fem por’. És això que podem veure aquests dies amb les amenaces i agressions als estudiants dels instituts que han decidit protestar.

—La corrupció política també afavoreix aquestes pràctiques?
—És evident que hi ha un terreny abonat al País Valencià per les pràctiques corruptives d’una part dels dirigents. Es creen interessos polítics, econòmics i de classe que són el medi natural d’aquests grups. N'hi ha prou d'observar els lligams absoluts entre Levantina de Seguridad, el senyor Roberto i España 2000. Si la policia condecora els membres d’aquests grups per la seva tasca en la seguretat privada, ja et pots imaginar el suport implícit que hi ha entre uns i altres.

—Com es relacionen les xarxes de prostitució, drogues, seguretat privada i l’extrema dreta?
—Van íntimament lligades. Es barregen sense manies. Les empreses de seguretat a l’estat espanyol sempre han estat un món molt tèrbol. El seu terreny natural són les discoteques, els clubs nocturns, els prostíbuls, les saunes… Són cercles que s’entrellacen i on la droga circula amb facilitat. D’activitats fosques i relacionades amb el crim organitzat, tantes com et puguis imaginar.

—Un món controlat per l’extrema dreta?
—És un cultiu que, en un moment determinat, pots fer servir amb finalitats polítiques. Si féssim una enquesta entre els treballadors de les empreses de seguretat privada, no hi trobaríem gairebé ningú ideològicament d’esquerres. Ben a l'inrevés. Ni tan sols de perfil mínimament democràtic. Són plenes d’autoritaris i feixistes.

–Hi ha policies que formen part d’aquestes xarxes?
—Jo no ho sé, perquè no ho he investigat en aquest cas concret. Ideològicament, és molt possible que hi hagi simpatitzants d’extrema dreta que treballin a la policia. Però són relacions individuals i no impliquen tot el cos policíac.

—Les nostres terres són un dels llocs preferits del crim organitzat i algunes detencions de criminals molt cercats ho confirmen.
–El crim organitzat internacional té una devoció especial per la nostra costa mediterrània per la situació geogràfica, pel clima, per la poca atenció de les autoritats en aquestes qüestions. Hi ha llarga tradició de criminals instal·lats a casa nostra. N’hi ha molts dels països de l’ex-Iugoslàvia, russos i dels països de l’est, francesos, italians i anglesos… La implantació del crim organitzat internacional a les nostres terres pot ser molt més gran que no s’ha dit i reconegut oficialment.

–Què hi troben que no trobin en uns altres llocs?
—Consideren que, a l’estat espanyol, és fàcil d’entrar-hi i d’instal·lar-s’hi. Hi ha hagut una certa màniga ampla històricament per a no posar la lupa de les investigacions en aquest àmbit. L’acció investigadora espanyola ha estat tan fixada en el terrorisme, que es va relaxar l’observació d’aquest fenomen tan perillós. Penseu que fins i tot hi ha criminals d’aquests que aconsegueixen la nacionalitat espanyola amb certa facilitat. És el cas, per exemple, de Luka Bojovic, l’assassí del primer ministre serbi Zoran Djindjic, que va ser detingut fa pocs dies a València.

–S’hi posa remei?
—Hi ha grups de la policia que fan bona feina coordinats amb policies d’uns altres països. Però és sorprenent que, per exemple, s’estigui mirant d’aconseguir que s’instal·li a Catalunya el complex d’oci i joc EuroVegas, que serà un pol d’atracció del crim organitzat. Aquests espais són com un far dels negocis més foscos relacionats amb l’emblanquiment de diners, les xarxes de prostitució, el narcotràfic. EuroVegas pot atreure el gran capital vinculat amb el crim organitzat, el diner negre i la delinqüència de gran nivell.

–Tan directa és la relació?
–L’empresa Vegas Sands es troba sota sospita del Departament del Tresor dels EUA. I sota investigació. És implantada a Macau, que és un dels centres mundials del joc. Els casinos de Macau estan íntimament vinculats a les màfies xineses, les Triades. Hi ha investigacions en marxa per a desmuntar tot aquest teixit tan complex i poderós. Amb EuroVegas a Catalunya, parlem d’obrir la porta a un fenomen que ens pot complicar molt i molt la vida.

—Si parlàvem de la relació de l’extrema dreta local amb les xarxes criminals, també podem parlar de l’extrema dreta internacional?
—És clar. El senyor Sheldon Adelson, l'empresari que projecta Eurovegas, és un dels donants i benefactors de l’ala més dretana i extrema del Partit Republicà dels Estats Units. Aquest senyor és investigat als EUA i a Macau per qüestions relacionades amb el seu imperi del joc. Sheldon Adelson és considerat un padrí del joc mundial. Ja sabem què és Nevada i Las Vegas, un lloc lligat a la màfia americana de tota la vida. No descobrirem ara la sopa d’all. Portar-los aquí és un joc perillós. Em puc imaginar què deuen pensar alguns dels mossos que jo conec i que s’ocupen de la lluita contra el crim organitzat.

Men?ame