15.12.2011 - 14:42
Les mesures que ha pres la Generalitat pels problemes de tresoreria causats per l’impagament dels 759 milions tenen un fort impacte en les pimes i els autònoms. ‘Ens trobem en una situació d’indefensió absoluta’, s’ha queixat el secretari general de la patronal vallesana Cecot, David Garrofé. En aquesta entrevista amb VilaWeb, explica les conseqüències del retard en el pagament de factures del govern als proveïdors i critica: ‘L’administració continua actuant amb impunitat; si una empresa deixa de pagar a hisenda, ja sap prou bé què li espera’.
– Com valora la decisió de la Generalitat d’endarrerir pagaments a proveïdors?
– A Cecot no ens agrada gens aquesta mesura. Per dues raons òbvies: primera, perquè hi ha moltes empreses que esperaven aquests diners que se’ls deuen i que havien de fer front als pagaments de final d’any i que, per tant, no tindran; i segona, perquè si han d’encarar aquests pagaments i esperaven aquests recursos la via que queda és anar a les entitats financeres, i és difícil pretendre en aquests moments que les entitats, d’aquí a final d’any, donin crèdit. És molt difícil. En un doble sentit ens trobem en una situació d’indefensió, que lamentem molt.
– El govern diu que la culpa de la situació és del govern espanyol, que no compleix els compromisos de pagament.
– On hem de portar les factures pendents de cobrament, a la Moncloa? És espectacular l’incompliment que fa l’administració dels seus compromisos amb impunitat absoluta, quan les empreses, si deixen de pagar a hisenda, ja saben bé què els espera: com a mínim, una sanció, i després possibles causes penals o d’una altra mena. L’administració continua actuant amb impunitat, i no es paguen entre elles i no ens paguen a nosaltres.
– I el retard en els pagaments en molts casos ja fa mesos que s’allarga.
– Sí, i plou sobre mullat. El principal agent de morositat del país són les administracions públiques. I ja no parlem de determinats ajuntaments, que són els principals morosos, salvant alguna honrosa excepció. Però cada vegada hi ha un gruix més gran d’ajuntaments que retarden els pagaments. Una vegada més ens trobem davant d’aquesta impunitat en tota la cadena de l’administració pública.
– La Generalitat ha carregat massa la tensió de tresoreria que té sobre els proveïdors?
– M’és difícil de saber d’on pot retallar, perquè aquests recursos que Madrid no transfereix s’han de retallar d’un lloc o altre. Cada dia escoltem la indignació dels funcionaris perquè els diuen que no cobraran a final de mes. Ja es veu que no és fàcil, però a mi em sap greu que rebin les empreses, perquè són els agents que aguanten l’ocupació i els únics que ens poden treure de la crisi. És la cadena principal que no es pot aturar; podem retardar pagaments, podem reduir-los i fer mil coses, però si matem allò que aguanta l’ocupació sí que tindrem un problema greu. De vegades això no es té prou en compte. I en aquest cas valdria la pena buscar altre tipus de retallades que no siguin estrictament als proveïdors de l’administració.
– Hi ha hagut alguna interlocució entre vostès i la Generalitat últimament en relació amb les mesures anunciades avui?
– Per parlar del no pagament de les factures pendents no em consta que hi hagi hagut converses.
– Mas-Colell no ha precisat el nombre d’empreses afectades ni quina serà la demora en el pagament. Tem que afecti un nombre molt alt d’empreses?
– En aquests moments ens falta molta informació. No sabem ni el volum d’empreses afectades, ni l’import afectat ni quan es pagarà aquest import. I això és el més important: quan es pagarà? Si no sé quan cobraré, com negocio amb els meus proveïdors? Com negocio crèdit amb la banca? Per quant temps, per una setmana, per quinze dies, per tres mesos? És una indefensió absoluta. Sí que sóc conscient que fa alguns dies algunes empreses vénen dient que no cobraven el que havien de cobrar. Això ja ho vèiem. Però no sabíem si seria una situació puntual, concreta en algun perfil de proveïdor, o si seria generalitzada. Degut al volum de diners que deu Madrid a Catalunya i la dimensió que té serà bastant generalitzat amb els proveïdors que tenien alguna factura pendent abans de final d’any. L’abast serà transversal i haurem de veure si transfereixen o no amb la Salgado o amb el Rajoy. Però crec que hi ha d’haver pactes polítics per desblocar la situació. I entenc que a partir d’aquí la voluntat de la Generalitat serà la de liquidar quan més aviat millor això. Estem pendents de poder reunir més informació de lac conselleria.
