28.02.2011 - 13:43
En la moció presentada al Consell sobre mesures en favor del valencià, i que s’ha de debatre en el plenari de les Corts d’aquesta setmana, el diputat del BLOC i candidat per Compromís, Jose Maria Pañella, recorda que “la Llei del Sector Audiovisual estableix que el Consell té competències per a vigilar les concessions de TDT atorgades.
Pañella diu que “és un fet evident i comprobable que moltes d’aquestes incompleixen sistemàticament el règim de la concessió en temes com l’obligació que un mínim del 25% de la seua programació siga en valencià o que el 20% provinga de produccions del sector audiovisual valencià. En canvi, només cal sintonitzar la majoria d’elles per a comprovar que aquestes obligacions no s’acompleixen. I un cas semblant passa amb les empreses concessionàries de FM”.
Segons explica el candidat de Compromís, “davant d’aquests fets, en la moció li proposem al Consell una sèrie de mesures per a estimular el valencià. Pel que fa referència a l’apartat audiovisual, li proposem augmentar les emissions en valencià de la Televisió Valenciana fins al 90 per cent; promoure, amb una dotació pressupostària específica no inferior a 50.000 euros anuals, la indústria audiovisual valenciana i les activitats de doblatge i subtitulació; exigir l’acompliment d’aquest requisit mínim d’un 25% de programació en valencià a les concessions d’emissió que fa la Generalitat a emissores de de TDT i FM; estimular la programació en valencià de les emissores de TV local; i col·laborar amb les altres TV del nostre àmbit lingüístic per a la producció i intercanvi de programes”.
Segons Pañella, “l’actual permissibitat amb l’incompliment de la llei que delimita la concessió d’emissores de TDT contrasta molt amb l’actitud persecutòria que està tenint el Consell en relació a la remissió de TV3 per Acció Cultural, i més si tenim en compte que en aquest cas no es tracta d’emissions pròpies, sinó simplement de la captació i reemissió d‘una emissora pública i legal d’una altra comunitat autònoma. Es tracta clarament de dues vares de medir, que fan evident la clara intencionalitat política i no tècnica que hi ha darrere de la mesura”.
