26.01.2011 - 19:59
Trobo que l’aposta de Pujol per la independència té un mèrit especial, si tenim en compte que l’estratègia per Catalunya que el va caracteritzar era d’aconseguir de facto allò que no es podia aconseguir formalment. El narcisisme és massa habitual en política i poques vegades veiem polítics que reconeguin un canvi en la seva manera d’entendre les coses. Pujol sempre havia demanat de ser assenyats i ara aplica el màxim realisme. Pujol canvia, és valent i no té cap mena d’inconvenient a explicar-ho.
I és que el conflicte dels catalans amb Espanya ja és una qüestió d’higiene mental. Viure de manera continuada l’assetjament de l’estat és molt cansat i perjudica l’estat d’ànim dels catalans. La manca d’independència té un cost psicològic alt per als catalans.
Pujol no ha volgut continuar en la lamentació constant ni en la Catalunya ploramiques. La independència és una aposta de reafirmació i de reforçament de l’estat d’ànim col·lectiu.
Xavier Rubert de Ventós
(Opinió recollida en una conversa telefònica amb la redacció.)
