Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  17.12.2010  20:45

Sona el Sant Jordi

Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la 'L'home de la maleta', protagonitzada per un músic d'envelat perplex pel món contemporani

Men?ame
 

Ramon Solsona és el guanyador del Premi Sant Jordi 2010, amb 'L'home de la maleta', que publicarà Proa la primavera vinent. 'És una novel·la de personatge, explica Solsona, la història d'un músic que toca el trombó amb el trio Bella Aurora, d'envelat en envelat. L'home, que ja es troba a la setantena i està jubilat, es queda vidu i decideix instal·lar-se un mes a casa de cadascuna de les tres filles que té. L'home és converteix en espectador i cronista d'uns models de família que no entén i d'un món que canvia massa de pressa.

Jordi Cabré ha estat finalista del Sant Jordi amb 'Després de Laura', novel·la que també té banda sonora, com l'obra guanyadora. En aquest cas no és feta de 'cha-cha-cha' ni de 'pas doble' sinó de la música de Beethoven. Rosa Font ha guanyat el Carles Riba de poesia amb 'Un lloc a l'ombra', que enlaça amb la tradició dels poetes-pintors. El premi Mercè Rodoreda de narracions se l'ha endut la jove Alba Dedeu (Granollers, 1984) amb set contes llargs, de mirada molt personal, aplegats sota el títol 'Gats al parc'. És la seva òpera prima. Pel què fa a la literatura infantil i juvenil, el Folch i Torres ha estat per David Nel·lo amb 'Ludwig i Frank', protagonitzat per dos nens peculars que viuen en dos països europeus diferents. I el Joaquim Ruyra és un premi escrit a quatre mans per Salvador Macip i Sebastià Roig, 'Ullals', basat en una història real, la d'una mena de reformatori situat a l'Alt Empordà, on els joves patien tractes vexatoris. Els premis s'han atorgat en el sí de la 60a Nit de Santa Llúcia a Viladecans, que convoca Òmnium Cultural.

L'home de la maleta

Diu Ramon Solsona que la maleta és un element amb una càrrega molt forta en la novel·la. De jove el protagonista portava una maleta d'un local a un altre quan anava a tocar, i deprés també va amb una maleta de casa en casa de les seves filles. Alhora, té relació amb un misteri que el músic amaga sobre els seus orígens. Solsona pinta el protagonista com un personatge que va a la seva, rondinaire, burleta, sorneguer i barrut també. Al llarg de la història té l'oportunitat de cicatritzar una ferida fonda que l'ha marcat tota la vida. Solsona també explica que el músic és un personatge molt treballat i que li ha donat una expressivitat, una llengua, que no és literària, sinó que recupera la manera de parlar que ell havia sentit de petit al barri de Gràcia de Barcelona. Finalment, assegura que no és una novel·la d'humor però que hi ha humor, ironia i sarcasme.

Sobre l'obra finalista del Sant Jordi, 'Després de Laura' de Jordi Cabré, el secretari del jurat, Àlex Broch, ha explicat que gira entorn la música, que tan pot ser celestial com malèfica. Dues trames paral·les porten el lector del present al passat. I darrera hi ha la música de Beethoven i la voluntat de perseguir la perfecció absoluta. Jordi Cabré aclareix l'origen de la història, que 'va començar en un tanatori durant la vetlla d'un difunt. Va arribar un empleat i va demanar a la vídua quina música volia que sonés durant l'enterrament. I aquesta pregunta va derivar en una llarga discussió. Això em va fer pensar en articular una novel·la sobre el poder de la música.' El protagonista és un músic mediocre que toca el piano en enterraments. La història transcorre entre aquest home enamorat d'una dona, la Laura, i el fantasme de Beethoven. Jordi Cabré situa la música com a connexió dels vius amb els morts i facilita el pas del passat al present. Mostra com la música pot condicionar una vida, una història d'amor i una mort.

Poetes pintors

Rosa Font proposa a 'Un lloc a l'ombra' una posició del jo poètic, ha explicar la secretària del jurat, Lluïsa Julià. 'És una nova manera d'enfrontar-se amb un mateix a través de la literatura i també de les arts plàstiques.' I diu la poetessa: 'He intentat trobar un llenguatge essencial, primigeni, que dóna sentit a l'ombra del títol. L'ombra com a recer del propi jo, també d'allò que és més soterrat (la nit, la por…). Hi ha un intent d'una doble mirada: l'exterior, que es projecta al món amb un llenguatge propi, que es relaciona amb la natura, i la mirada interior, que es projecta sobre les ombres, que s'expressa a través del llenguatge del silenci.'

La descoberta d'aquesta edició de la Nit de Santa Llúcia és la jove autora Alba Dedeu, que amb vint-i-sis anys ha guanyat el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. La seva òpera prima, 'Gats al parc' conté set contes que segons la secretària del jurat, Sílvia Soler, 'són contes sorprenents, amb una veu nova, original, fresca. Són com retalls de diversos àmbits de la vida (la família, la feina…).' Soler ha explicat que el conte 'Últimes pàgines del quadern groc' ha colpit especialment al jurat. I Alba Dedeu explica que 'són contes que parteixen de coses que he vist, de converses que he sentit, i els personatges que hi apareixen ens els podriem trobar pel carrer.' Dedeu va estudiar medicina però no exerceix. 'Tenia la carrera molt idealitzada. Vaig exercir poc temps. És que m'interessaven més els pacients i el que deien que les malalties que patien.' Ara treballa de traductora.

Novel·la gòtica? No, en tot cas novel·la romànica

El premi Joaquim Ruyra és la primera vegada que l'obté una novel·la escrita a quatre mans. El científic Salvador Macip i el periodista Sebastià Roig proposen 'Ullals', una història que no va de vampirs, que no és una novel·la gòtica ('en tot cas, romànica', fa broma Roig). Aquesta parella literària va debutar amb la novel·la 'Mugrons de titani' (Premi eròtic la Vall d'Albaida).

'Ullals' és una història basada en fets reals i, segons Ricard Ruiz, secretari del jurat, és un thriller trepidant amb una reflexió de fons sobre l'autoritat. 'Es llegeix molt bé, però alhora és un llibre que deixa un pòsit llarg.' Salvador Macip ha destacat que en tot moment van escriure la història pensant en els lectors com a adults, amb molt de respecte. Han barrejat gèneres: 'És un western i també és un llibre de terror de sèrie B, i també té elements de thriller.' Sebastià Roig recorda la perplexitat que van patir quan van llegir a la portada d'un diari la història d'un jove que va denunciar una mena d'escola-reformatori a l'Alt Empordà on tancaven els alumnes en gàbies de senglars, a la nit. 'Ja ho diuen que la realitat sempre supera la ficció… Hem volgut recuperar el gènere dels drames rurals i de 'Els sots feréstecs'.'

Men?ame