Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  24.11.2009  01:00

Autor/s: Montserrat Serra

El llibre digital català a la recerca de mercat

Al desembre l'oferta del llibre electrònic es diversificarà i multiplicarà, amb centenars de títols i l'aparició d'una nova plataforma digital, 36L, que se sumarà a Edi.cat. Al 2010 el Grup62 oferirà 1500 títols del seu catàleg (de fons i novetats) en versió digital.

Men?ame
 

L'abril del 2009 tres editorials (Bromera, Cossetània i Angle) estrenaren la primera plataforma digital de llibres en català, Edi.cat, amb una trentena de títols. Era un pas important pel fet de ser el primer, però simbòlic pel nombre reduït de títols. Avui, set mesos després, el panorama es diversifica i l'oferta de títols es multiplica, amb vista a Nadal: Edi.cat, amb vuit d'editorials agregades més, oferirà 250 llibres digitals nous; a sobre, el 3 de desembre naixerà la plataforma 36L (Ara Llibres, Abacus i Vicens Vives), que d'entrada posarà a l'abast del lector uns quants centenars de títols.

Una de les raons de l'esclat del llibre digital en català és que el Grup62, el més important del sector, aposta per aquest nou mercat. Xavier Mallafrè, director general del grup, hi reflexiona: 'Crec que el somni de tot editor i de tot autor és d'augmentar el nombre de lectors. I si a Catalunya actualment hi ha un volum de negoci editorial de 200 milions d'euros l'any, esperem que aquest mercat creixi gràcies a la tecnologia. Som davant un mercat nou, que serà important. Allò que no sabem és a quina velocitat creixerà aquest mercat.'

'D'aquí al desembre del 2010, continua Mallafrè, ens agradaria d'aportar-hi uns 1.500 llibres, amb la voluntat d'aprendre d'aquesta nova experiència. Vam començar al setembre amb dos títols de la col·lecció Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, destinats a les llibreries: 'Poesia eròtica' d'Ovidi i 'Tragèdies tebanes' de Sòfocles. I ara, al desembre, n'hi aportarem un nombre més notable, que encara no puc concretar perquè el negociem. I és que ara negociem amb els agents literaris, recuperem títols de fons del nostre catàleg... i no és fàcil, convertir tots els nostres continguts.'

Enric Faura, director d'Edi.cat, troba indicis per a pensar que el 2010 hi haurà la gran florida del llibre digital. Què li ho fa pensar? 'Diverses raons: les vendes de e-readers, (lectors de llibres digitals) han augmentat, igual que les prestacions; les editorials han hagut de prendre posicions arran de la sortida d'Edi.cat, que ha marcat estratègia; i l'arribada de nous continguts serà notable. També ens ho fa pensar que apareguin noves plataformes digitals, com ara 36L i Urano.

Les plataformes digitals

Edi.cat va obrir el camí de les plataformes digitals que ofereixen llibres en català. Ara, aquest 3 de desembre, arribarà 36L, una altra plataforma de distribució digital amb botiga pròpia, que oferirà llibres en català. El conseller delegat d'Ara Llibres, Xavier Folch, és un dels responsables del projecte, però no farà declaracions fins el dia 2 de desembre, quan es presentarà la plataforma als mitjans. De totes maneres, ha transcendit que 36L oferirà llibres en català i en espanyol, i que sortirà al mercat amb uns quants centenars de llibres en català. 36L farà servir el format epub, que sembla que és el que últimament s'imposa.

Actualment hi ha llibres digitals en formats diferents (epub, mobipocket, pdf, kindle…) subjectes a empreses diferents, que breguen per imposar el seu estàndard. És la mateixa situació del vídeo dels orígens, amb la guerra del VHS i del Beta. Enric Faura recorda que fa divuit mesos Edi.cat va optar pel format mobipocket d'Amazon, perquè en aquell moment semblava que era el que s'acabaria imposant. 'Però ara també oferirem els llibres en pdf i en format epub, que sembla que és el que darrerament es consolida (encara que té algunes limitacions no resoltes, quant a imatge i a maquetes sofisticades). Per tant, serem una plataforma multiformat.'

Com anuncia a la web, 36L disposarà d'una oferta de contingut exclusiva. Això ha fet variar la filosofia del Grup 62 sobre la venda del llibre digital: els dos primers títols digitals de la Bernat Metge, els va posar a la venda a totes les plataformes digitals amb punt de venda existents en aquell moment. Ara l'estratègia ha canviat i ha negociat la venda de certs títols en exclusiva amb 36L, deixant de banda la plataforma Edi.cat. Diu Mallafrè: 'Hi pot haver títols a totes dues plataformes; però també pot haver-n'hi en una de sola, si n'hem negociat l'exclusivitat temporal amb una.'

Explica Enric Faura: 'Vam tenir converses amb el Grup62 abans de l'estiu per oferir en digital entre 80 títols i 100, però al final ens van dir que, aquesta operació, la farien amb la plataforma 36L. I aquesta situació no ha estat per manca de voluntat d'Edi.cat, que els hem donat tot de facilitats. Sorprèn que el grup número u de l'edició en català no tingui una posició clara sobre el llibre digital. Ho atribueixo a la falta d'identitat.' 


Mallafrè també ha variat de posició sobre el fet d'associar-se amb una plataforma digital. Ha dit a VilaWeb que va tenir converses amb 36L, però que no van prosperar. Ara, Mallafrè no tanca la porta a una futura aliança amb la plataforma que preparen Planeta, Random House Mondadori i Santillana, que han anunciat que sortirà el maig del 2010: 'Al principi no volíem participar en cap plataforma digital, però ens han fet una oferta i hi rumiem. No hem tancat la porta a l'acord. De totes maneres, descartem completament de constituir-ne una nosaltres. La de Planeta, Random House Mondadori i Prisa no serà realitat fins el mes de maig de l'any vinent. Per tant, ja ho veurem. Per una altra banda, amb 36L també hi hem negociat, però no hem arribat a cap acord. Hi aportarem continguts i prou.'


Por i recel sobre el libre digital

Mallafrè enumera els pros i contres del llibre digital en l'actualitat. Segons ell, entre els pros hi ha el preu (més barat que no el d'un llibre en paper), permet adaptar la lletra, els lectors electrònics deixen emmagatzemar centenars de llibres i documents, llegir sense claror... Entre els contres hi ha el suport, que s'ha de millorar amb més prestacions, i el preu del lector de llibre digital, que ara oscil·la entre els 300 i els 600 euros, però molts consumidors esperen que aquests mesos vinents baixi considerablement.

Més enllà dels pros i contres, el llibre digital avui també suscita por i recel entre editors i agents literaris per una qüestió important no resolta encara: la propietat intel·lectual. Segons Xavier Mallafrè, allò que fa més por és la protecció de la propietat intel·lectual. 'Anglaterra i França ja tenen una legislació contra les descàrregues il·legals. Aquí, de moment, tot just s'estudia la qüestió, però el govern espanyol encara no s'ha decidit. Sigui com sigui, cal garantir la propietat intel·lectual, els drets d'autor. Perquè, si no, pot desincentivar-se l'estímul professional dels autors. I jo estic convençut que es pot perseguir amb èxit la pirateria, perquè sovint les descàrregues il·legals es concentren a mitja dotzena de servidors i, per tant, se'n poden identificar els usos indeguts.'

Però els recels sobre el llibre digital i la propietat intel·lectual no vénen únicament de les descàrregues il·legals, sinó també dels termes del contracte. Diu Mallafrè: 'Ara cada part prova de defensar els seus interessos. Nosaltres, en relació amb els autors, veiem clar que no hi han de perdre en la descàrrega digital. Han de guanyar com a mínim tant com guanyen amb el paper. Però les negociacions depenen molt de cada autor. Ara ens hem donat un marge de temps per veure com anirà el negoci.'

Aquesta qüestió encaparra avui l'agència literària Carmen Balcell, la més important de l'estat espanyol, i això li fa adoptar una política corporativa inflexible sobre el llibre digital: 'De moment, reservem els drets dels llibres dels nostres autors,' diu Glòria Gutiérrez. Això vol dir que no cedeixen els drets a les versions digitals dels llibres. Segons Gutiérrez, 'és una decisió corporativa i radica en el fet que ens prenem el llibre digital amb molta prudència. I ja ho anirem veient, perquè no sap ningú si això tindrà futur o no.'

És per aquesta política de l'agència Carmen Balcells que no s'ha aconseguit, per exemple, la versió digital de 'Els escenaris de la memòria' i de 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (en la mateixa línia memorialística del llibre anterior) de Josep M. Castellet, president del Grup 62, quan el grup fa l'aposta digital.

Entre els editors hi ha molta varietat de parers. Per exemple, el grup RBA (que té el segell català la Magrana) es mira l'aposta digital a distància. Ho explica Oriol Castanys, conseller delegat del grup: 'Nosaltres no constituirem cap plataforma, però tenim voluntat d'oferir els nostres continguts a totes les plataformes existents. Serem presents a la plataforma 36L i també volem col·laborar amb Edi.cat (hi hem començat converses, però no hem concretat res encara). Nosaltres no som escèptics sobre el llibre digital, però el negoci, avui, és el paper. Per això, anirem oferint continguts segons la demanda. De moment, el suport no és prou perfecte per a assegurar-ne l'èxit. I hem de veure si aquest sistema de lectura qualla.'

Llibres pensats en digital

L'aposta del Grup 62 pel llibre digital no és simplement numèrica. Segons Mallafrè, 'la creativitat de l'editor i de l'autor té molt a dir en l'augment de lectors a través del llibre digital, perquè la tecnologia permet una nova oferta cultural amb continguts atractius i nous: els llibres podran incorporar àudio i vincles per a ampliar-ne el contingut, etc. Avui tot just som a la prehistòria de les oportunitats que internet ens pot oferir.'

I per començar a trepitjar aquest terreny nou, Mallafrè explica a VilaWeb que el Grup62 treballa en tres projectes que van en aquesta direcció: 'Un per a adults, un altre per al públic infantil i un tercer per al públic en general. Perquè te'n facis una idea, un dels projectes és d'oferir els 98 títols de la col·lecció Textos Filosòfics (a més de tot el fons de filosofia del grup) per un quant temps: per exemple, en el cas dels estudiants, durant el temps curricular, a base de subscripció. Els altres dos projectes van en la línia de multiplicar les possibilitats del text.'

Men?ame