02.02.2006 - 22:00
Encara no fa un mes que ha acabat el ral·li Lisboa Dakar i ja hem oblidat, sembla ser, els morts que va provocar. I no parle dels participants, em referisc als “indígenes” que van morir sota les màquines dels participants. Ara només recordem, en anuncis comercials, qui en va ser el guanyador, que és allò que realment importa. La resta no importa.
Sí, vam llegir lamentacions -llàgrimes de cocodril- de part de membres de la caravana. Res més. El ral·li, com cada any, ha estat una demostració de la prepotència europea. Vehicles “fantàstics” rodant a tota velocitat a través del desert i per mig de poblacions habitades. Ara bé, quan es tracta de poblacions europees, els trajectes, els circuits estaven ben delimitats.
La seguretat del ral·li, els participants i els espectadors -segons deien a la pàgina web de l’organització- és un tema que els preocupava molt. A l’apartat de la pàgina ”Seguretat, centre de reflexions” afirmaven que “un equip de l’organització format per francesos i africans fa el recorregut de la cursa uns dies abans, per advertir als habitants de les poblacions per on passa el perill”. Hi diuen, també, que es preocupen, sobretot, pels xiquets, que han fet còmics il·lustratius…
