Aquest dissabte es disputa una nova edició de la París-Roubaix. Un dels cinc Monuments i, potser, la clàssica més seguida de la temporada ciclista. De la prova se n’ha escrit del dret i del revés i segurament és més conegut el sobrenom de “l’Infern del nord” que la denominació correcta d’altres proves d’un dia i topònims com el del bosc d’Arenberg tenen estatus similars als de grans muntanyes. Els trams de llambordes són el gran reclam d’una prova històrica com aquesta. Té un punt ancestral i, alhora, un component de doble duresa. Els ciclistes van de les afores de París al velòdrom de Roubaix per un trajecte minat, literalment. Cada tram, especialment els més llargs i durs, són un camp de mines. Això fa diferent i dura una prova sense grans desnivells, diferent a qualsevol altra. Per això tothom la vol guanyar. Tothom que s’atreveix a disputar-la, clar.

Llegiu l’article sencer ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]