Retrat del compositor Xavier Benguerel, lluint la Creu de Sant Jordi, als jardins de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, aquest dijous 11 de maig.

Avui s’ha mort el compositor Xavier Benguerel Godó. Tenia vuitanta-sis anys, és autor d’un gran nombre d’obres de gèneres i temàtiques ben diverses i el 2014 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi. Era fill de l’escriptor Xavier Benguerel Llobet, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1988. La seva darrera obra va ‘El cementiri marí’, inspirada en l’obra poètica de Paul Valéry que duu el mateix nom i estrenada el maig en el marc del XVIII Festival de Música de Talteüll.

Amb només dinou anys Benguerel es va exiliar a Santiago de Xile amb els seus pares, on va començar els seus estudis musicals. Quan va poder tornar a Barcelona, el 1954, va rebre classes de Cristòfor Taltabull, tot i que en bona mesura va ser autodidacta.

La seva primera producció estava molt influïda pels impressionistes francesos i per Béla Bartók. Més tard va seguir les tendències de l’escola de Viena cercant un cert caràcter dramàtic. Durant aquest període van predominar les obres vocals i orquestrals com la ‘Cantata d’Amic i Amat’ (1959), estrenada a Colònia el 1960 o el ‘Concert per a dues flautes, nocturn dels avisos’.

Posteriorment es va interessar per l’escola polonesa i per la introducció de la seva escriptura de tècniques aleatòries de diversa significació amb obres com ‘Dialogue Orchestrale‘ i ‘Joc i Música Riservata‘. També destaquen les obres ‘Arrels Hispàniques’ (1978), ‘Astral’ (1979), ‘Tempo’ (1983) i la seva òpera ‘Spleen‘ (1981).

El 1988 va estrenar la glossa operística ‘Llibre Vermell’, basada en l’obra homònima, i una de les seves obres més celebrades. Dos anys més tard el ‘Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu’. El juny de 2011 va estrenar l’òpera ‘Jo, Dalí’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]