23.03.2018 - 20:30
|
Actualització: 23.03.2018 - 21:36
TEMA DEL DIA
Cap prova. La delirant interlocutòria del jutge Llarena redactada per a empresonar els dirigents independentistes no aporta cap prova concreta que demostri que hagin comès el delicte de rebel·ló dels quals els acusa. Aquest delicte requereix que hi hagi hagut una violència que no s’ha esdevingut mai durant tot el procés independentista. El jutge fa un relat tergiversant les paraules per intentar demostrar que el 20 de setembre hi va haver una suposada violència davant la conselleria d’Economia. Fins i tot, compara aquella concentració pacífica amb un segrest d’ostatges: ‘Els fets exposats van determinar l’efecte inherent a la violència, és a dir, una restricció real de la capacitat d’actuació [de la policia] com a conseqüència de l’ús de la força, tal com passaria en un supòsit de presa d’ostatges amb trets a l’aire.’ Admet que no hi va haver violència, però diu que sí que se’n van produir els efectes com si n’hi hagués hagut. Una aberració en tots els sentits.
Però en els seixanta-nou folis de la interlocutòria no s’exposa cap fet violent, necessari per a acusar de rebel·lió, ni tan sols relacionat amb l’1-O. En aquest cas, Llarena esmenta els policies ferits com a excusa, però no els ciutadans que van ser objecte de la violència policíaca. Pel que fa al delicte de malversació, només hi dedica dos folis, i diu que el Govern es va gastar genèricament 1,6 milions d’euros sense especificar d’on van sortir ni de quin organisme. Tot això, després d’haver reconegut el ministre Montoro que la Generalitat no va gastar ni un euro en el referèndum. Llarena investiga en una peça separada el finançament de l’1-O i de moment no l’ha tancada; espera a tenir més informes de la Guàrdia Civil que aportin unes proves que ara com ara no existeixen.
La pressa de Llarena per acabar la instrucció no ha servit per a aportar cap prova nova, i la seva interlocutòria és una coartada literària per a justificar un empresonament que ja estava decidit fa temps per raons polítiques. L’única que se li ha escapat és Marta Rovira, que ha optat per anar-se’n a l’exili per poder mantenir la llibertat. La secretària general d’ERC ho ha dit molt bé quan ha explicat en una carta que se n’anava perquè: ‘Cada dia, cada hora, sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna.’ La sensació que tenen com més va més catalans és que viuen en la mateixa ‘presó interna’ que Rovira, perquè no solament no tenen cap garantia dels seus drets sinó que, a més, veuen coartada la llibertat d’expressió.
La involució democràtica a Espanya sembla que no té aturador, ans al contrari, cada ràtzia contra els independentistes és aplaudida per la classe política i l’opinió publicada. Però a Catalunya, les coses haurien de ser diferents. La fotografia conjunta de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns, aquest migdia al parlament, per a rebutjar la repressió ha estat un símptoma de per on poden anar les coses. Els mateixos que ahir s’esbudellaven sense escrúpols a l’hemicicle davant persones que eren a punt d’anar a la presó, i provocant la investidura fallida de Jordi Turull, avui compareixien junts però tristos davant els mitjans. No sabem si la fotografia tindrà continuïtat. En tot cas, els empresonaments d’avui marcaran un abans i un després, són la gota que ha fet vessar el got i l’independentisme ha d’analitzar molt bé la seva resposta, una vegada constatat que la repressió no té fons i que el govern espanyol no té cap escrúpol per a treure de circulació els seus dirigents. Nou empresonats i set a l’exili són massa gent per a no reaccionar.
MÉS QÜESTIONS
El govern balear aprova el decret del català a la sanitat. El català ja és un requisit per a accedir a una plaça de la sanitat pública de les Illes, amb matisos. La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha anunciat l’aprovació del decret durant la compareixença de premsa posterior al Consell de Govern, en què ha recordat que el Consell Consultiu va emetre un informe favorable a l’aprovació del text i ha insistit que el decret era ‘fruit del consens del consens de les parts implicades’ en la redacció. El febrer passat, la mesa sectorial de sanitat va donar suport al decret amb el 65% de la representació sindical a favor. Posteriorment, el Consell Consultiu de les Illes Balears n’ha emès un dictamen favorable, que, tot i no ser vinculant, ofereix totes les garanties al Consell de Govern. L’aprovació d’aquest decret farà possible de publicar la convocatòria de l’oferta d’ocupació pública del Servei de Salut, que estabilitzarà gairebé cinc mil llocs de feina. En virtut d’aquest decret, s’admetran les sol·licituds de participació de tots els aspirants als processos selectius, i qui els superi obtindrà la condició de personal estatutari sanitari fix, però estarà obligat a assolir el nivell de coneixements de català requerit i a acreditar-lo en un termini màxim de dos anys comptats a partir de la data d’ocupació de la plaça o del lloc de feina.
Un 25 d’abril dedicat a Guillem Agulló. La Diada del 25 d’abril d’enguany estarà marcada per la commemoració del 25è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló i la inauguració d’un tram del passeig de Vivers de València que durà el seu nom. Així, la Diada se celebrarà el dissabte 21 d’abril i comptarà amb dos esdeveniments principals: en primer lloc, la tradicional manifestació, que començarà a les sis de la tarda a la plaça de Sant Agustí amb el lema ‘País Valencià, un país obert’, com a reflex de la voluntat de fer del territori ‘un exemple de convivència i respecte’; i en segon lloc, l’homenatge a Guillem Agulló al passeig de Vivers que durà el seu nom i del qual s’anunciaran detalls pròximament.
Dimissió en ‘diferit’ del batlle d’Alacant. Finalment, el batlle d’Alacant, Gabriel Echávarri, ha comunicat avui la dimissió, que farà efectiva el 9 d’abril. De moment, delega les funcions en la número dos del consistori, Eva Montesinos, amb l’argument de donar-se temps per a aconseguir els quinze vots que permetin als socialistes de mantenir la batllia. Ho ha anunciat ell mateix en una compareixença a la seu nacional del PSPV a València, on instants abans s’ha reunit el secretariat nacional del partit per prendre una decisió sobre el futur d’Echávarri. El batlle d’Alacant està processat en dues causes: una, relativa a un presumpte cas de fraccionament de contractes en la Regidoria de Comerç; i una altra, de prevaricació per l’acomiadament de la cunyada del portaveu del PP a l’Ajuntament d’Alacant. Eva Montesinos té els suports del PSPV, Compromís i Guanyar Alacant, que sumen catorze regidors; un més, si es compta amb el de la regidora no adscrita Nerea Belmonte. Amb aquests vots, la investidura estaria garantida, però el PSPV també vol parlar amb Ciutadans per mirar de tenir el vot afirmatiu dels seus representants al ple.
Torna el vol entre Barcelona i l’Alguer. Després de mesos d’aturada, torna el vol entre Barcelona i l’Alguer. Aquesta vegada, l’avió serà de Vueling, que substituirà Ryanair, la companyia que va fer durant molt de temps la ruta entre les dues ribes del Mediterrani català. Per commemorar la represa dels vols, l’Ajuntament de l’Alguer ha organitzat dos festivals de música: una extensió del Sónar barceloní i Jazzalguer.
LA DADA
El canvi d’horari ja torna a ser ací. La matinada de diumenge, 25 de març, caldrà avançar el rellotge una hora: a les dues de la matinada seran les tres. Començarà oficialment l’horari d’estiu, l’objectiu del qual és aprofitar més la llum del sol i consumir menys electricitat. Tot i tenir un objectiu tan noble, la idea del canvi d’horari té origen nazi, com explicava aquest reportatge de VilaWeb.
LA XIFRA
8.675 decisions desfavorables a concedir l’asil per part del govern espanyol, del total de 13.350 que va resoldre el 2017. Representa un rebuig del 65%. Espanya en va acceptar 4.675 (35%). Són dades que ha recollit la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) a partir de l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea (Eurostat).
TAL DIA COM AVUI
Un 23 de març de 2014 va morir Adolfo Suárez, advocat i polític, president del govern espanyol entre 1976 i 1981.
