El cantant xativí Pep Gimeno ‘Botifarra‘ actuarà per primera vegada aquest diumenge al Raspai, pedania de Múrcia de parla valenciana. ‘He actuat al Pinós, que és el Carxe de la part d’Alacant, però a Múrcia no hi havia anat. Em fa molta il·lusió cantar a la part murciana del Carxe, on es parla valencià’, ha explicat a Vilaweb. L’acompanyaran la seva habitual rondalla –guitarra, guitarró, bandúrria i llaüt– i un baix elèctric. Segons Gimeno, serà tota una festa. De moment, és segur que molta gent del Pinós, de Petrer o de Monòver, entre més, baixaran fins al Raspai per a assistir-hi.

‘Sóc un enamorat de la meua llengua’, reconeix Gimeno. I afegeix, ‘em fa molta il·lusió que se senta la meua llengua en altres territoris’. Ho demostra la seva trajectòria. També ha actuat a Calaceit o a Torredarques, municipis catalanoparlants de Terol, i fins i tot a Trento, on es va endur una sorpresa molt gran de veure que la gent entenia un noranta per cent del que deia: ‘Obre el cor estar fora de casa teua i que et comprenguen’.

La idea de dur la música del Botifarra al Raspai va ser de Vicent Tortosa, mestre xativí amic del cantant. El concert ha estat organitzat per l’Ajuntament de Iecla i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat. Serà gratuït i començarà a les vuit del vespre a la plaça Ricardo Yáñez.

El Raspai forma part de la subcomarca murciana del Carxe, on es parla català des que el 1878 veïns de Petrer, el Pinós i Novelda van repoblar uns territoris que havien quedat deserts el segle XVII amb l’expulsió dels moriscos. Les pedanies catalanoparlants són el Raspai (Iecla), l’Alberquilla, la Canyada del Trigo, la Raixa, la Sarsa i la Torre del Rico (Jumella) i la Canyada de l’Alenya, el Collado dels Gabriels, l’Ombria de la Sarsa, Balonga, i el Cantó (Favanella). En total sumen poc més de cinc-cents habitants.

El concert de diumenge serà especial també pel repertori. A la seva habitual barreja d’estils, Gimeno hi afegirà alguna picada d’ullet al folklore de la zona, directament emparentat amb el valencià. ‘Farem alguna coseta de per allí’, diu, i aventura que segurament cantarà una seguidilla.

La descoberta del Carxe
Pep Gimeno va saber que hi havia pedanies catalanoparlants en zona administrativament murciana ara fa vint-i-cinc anys. De tradició familiar ramadera, la cerca d’unes cabres el va dur a dinar en un petit bar de la Torre del Rico al costat d’uns homes que jugaven al dòmino. No es va estar de preguntar:

—Ací parlen valencià?
—De tota la vida.
—Però si açò és Múrcia.
—I què hi té a veure?

Aquell home, explica, no va saber dir-li perquè parlava català però ell, curiós, ja es va encarregar de descobrir-ho pel seu compte.

La universalitat de la música
‘La música, siga en valencià, castellà o xinès, s’agarra al cor’, diu Botifarra. I destaca que l’important no és amb quin idioma es canta sinó els sentiments que es transmeten: ‘Jo també sent cançons en anglès que no sé què diuen i m’agraden’. També explica que molta gent li pregunta estranyada si quan canta en altres països també ho fa en català. Ell els respon de manera molt clara: Amb què vols que cante, en xinès? Clar que cante en valencià, perquè no hauria de cantar en valencià?’.

L’any passat Botifarra va actuar al teatre Conde Duque de Madrid amb Carmen París. ‘Ella cantava en castellà i jo en valencià, jo a Madrid no vaig tenir-hi cap problema’. Així mateix, ha dut les seves cançons populars a més llocs diversos com ara Tolosa, Niça, Berlín o Tànger.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]