Les vuit enquestes sobre el referèndum: majoria del sí i alta participació
En el debat sobre la qüestió de confiança, Carles Puigdemont va anunciar per la segona meitat de setembre un referèndum, que podia ser amb l’acord de l’estat espanyol o sense. Amb aquest nou escenari, que es va concretar amb l’anunci de la votació de l’u d’octubre, les enquestes dels diferents mitjans de comunicació i del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) s’han anat succeint fins a sumar un total de vuit sondatges.

Òbviament, cadascun d’aquests sondatges té matisos pel que fa a les preguntes, a la realització de les enquestes, i a la mostra entrevistada. Aquesta diversitat ens permet tenir una radiografia general sobre la participació i el vot en el referèndum.

La participació i els possibles llindars que poden legitimar la consulta han estat unes de les qüestions principals de la votació. Com a solució, el govern ha decidit de considerar com a vàlida l’opció que tregui més vots, independentment de la participació, com aconsella la Comissió de Venècia. Un llindar mínim podria incentivar el boicot i l’abstenció dels que s’hi oposen i podria significar la imposició dels plantejaments d’aquests, un fet injust que podria privar la majoria de la victòria.

Una participació al nivell dels altres referèndums
Les enquestes diuen que entre el 54% i el 73% de la població té intenció d’anar a votar, i que hi ha una part important de la població que, si bé no està d’acord a fer un referèndum sense el vist-i-plau de l’estat espanyol, estaria disposada a participar si el govern posa urnes.

Participació segons les diferents enquestes
Dins de l’interval, trobem diferències que poden ser explicades per les preguntes de cada sondatge. El CEO no pregunta directament sobre la participació, ja que una de les opcions de vot que dóna és l’abstenció. Hi ha part de l’electorat que prefereix mostrar el seu rebuig a la independència encara que tingui decidit no participar.

Cal afegir que la intenció no es pot assumir com una previsió de la participació, ja que acostuma a ser menor que la declarada en les enquestes. En l’enquesta interna d’ERC, tot i haver-hi una intenció del 70,4%, les estimacions mostren una participació d’entre 2,91 i 3,12 milions de votants, cosa que vol dir que hi hauria una participació d’entre el 57,7 i el 58,7% del cens.

La que mostra una participació més baixa és la de La Vanguardia, segurament a causa de la formulació de la pregunta. La majoria d’enquestes fan una pregunta semblant a la següent: ‘l’1-O la Generalitat ha convocat un referèndum sense acordar-lo amb l’estat espanyol, vostè que farà?’, i permeten de respondre en diferents graus (segur que sí, possiblement sí, etc.). La Vanguardia, en canvi, fa una pregunta dicotòmica (‘participaria vostè en un referèndum unilateral?’) que pot allunyar els indecisos o els que poden participar encara que no hi estiguin d’acord.

En qualsevol cas, sembla que la participació se situaria al mateix nivell que la resta de referèndums vinculants que s’han fet  a Catalunya, el de la reforma de l’Estatut del 2006 (49%), el de la Constitució Europea del 2005 (41%), el de la permanència a l’OTAN del 1986 (63%), el de l’Estatut del 1979 (59%) i el de la Constitució del 1978 (69%).

El gran canvi: la mobilització del no
Una de les grans qüestions que mostren les enquestes i que podrien diferenciar aquest referèndum del del 9-N és la mobilització de part dels contraris a la independència. El fet que el resultat sigui vinculant, que s’apliqui el resultat que surt de les urnes, i el fet que sigui una votació amb garanties com ara tenir un cens, una campanya o una mesa per sorteig, poden ajudar a mobilitzar una part dels que s’oposen a l’estat independent.

També és important el màxim de normalitat en els punts de votació. Està demostrat que hi ha una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar, de manera que seria desitjable una normalitat màxima. Per exemple, el 9-N, a Mataró, només va haver-hi disponibles cinc dels trenta-tres espais habituals per a votar, i a Granollers es va passar de vint-i-nou a tres. És molt probable que aquests canvis, així com el fet que es modifiquin les ubicacions dels punts de votació, siguin clau per a la mobilització de la població.

Actualment, segons l’última enquesta, que ha fet l’ARA, un 35% dels que no volen la independència, molt possiblement aniran a votar l’1-O. Entre els votants de les formacions independentistes la mobilització és gairebé unànime, mentre que a les formacions que no volen la independència hi ha diferències significatives.

Participació dels votants dels partits no independentistes segons les enquestes
Els votants que es mostren més predisposats a votar són els dels comuns, formació favorable al dret de decidir. Les enquestes situen la seva participació entre el 62% i el 83%. Per tant, anant amb peus de plom, podem assegurar que una majoria de votants dels comuns tenen la intenció de participar l’1-O.

Els votants socialistes tenen un comportament que es diferencia molt del dels seus dirigents. Entre un 33% i un 63% opten per votar en el referèndum sense aval. Encara que és un interval molt gran, fins i tot el punt més baix, un terç de l’electorat, és una part significativa del PSC.

En el cas de les dues formacions que han utilitzat el rebuig a la independència com a reclam electoral principal, PP i Ciutadans, les dades de la participació són més disperses. La més alta la marca el CEO, segons el qual es mobilitzarien més de la meitat dels votants. Això, però, és perquè no es preguntava directament per la participació, i una gran part d’aquests votants prefereixen mostrar la seva oposició a la independència. Els punts mínims els marquen l’ARA en el cas del PP (11%) i La Vanguardia en el cas de Ciutadans (9%). Són unes xifres que no es poden negligir, ja que aquest mínim significaria uns 105.000 votants.

El resultat, lluny de l’empat tècnic.
Totes les enquestes que s’han publicat mostren que els resultats serien a favor de la independència. Si, a més d’aquestes dades, tenim en compte el fet que la participació podria ser similar a la dels altres referèndums, el resultat és indiscutible.

Intenció de vot dels que participarien en el referèndum
Les diferències dels diferents sondatges estan lligades, en bona part, a la participació. En les del CEO,  que recullen una gran mobilització del no, el resultat s’ajusta, encara que les diferències continuen sent molt clares.

Per a entendre els resultats que mostren les enquestes cal fer dues matisacions. La primera és que no s’ha d’entendre tota l’abstenció com un boicot a la independència.  El mateix CEO pregunta per quin motiu no aniran a votar els que tenen intenció d’abstenir-se. Certament, una part ho farà perquè el referèndum no té l’acord del govern espanyol (33%) o per a preservar la unitat d’Espanya (17%), però una altra part important ho farà perquè no li interessa el tema (13%), perquè no té una postura ferma (6%), perquè no ho considera prioritari (6%) o per una desmotivació política (17%).

Per tant, la majoria dels que s’abstenen no ho fan per a boicotar el referèndum o perquè hi estan en contra, sinó que es mantenen indiferents i no volen contribuir a cap de les dues opcions. Aquest hauria de ser l’objectiu de l’abstenció. Seria un error sumar tota l’abstenció al no.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]