La comunitat universitària referma el compromís en la ‘defensa de la democràcia i els drets civils’

Representants de totes les universitats públiques catalanes i l’associació LAUDE d’exrectors han refermat el compromís de la comunitat universitària en la ‘defensa de la democràcia i els drets civils’. En un acte a la UPF, s’ha recordat la lluita per les llibertats que van fer les universitats durant el franquisme i s’ha denunciat ‘el retrocés’ que s’ha viscut, segons el seu punt de vista, els darrers anys. En declaracions a l’ACN, el president de LAUDE, Josep Ferrer, ha explicat que a més de fer arribar a l’opinió pública que les universitats no estan al marge de la situació actual, l’acte d’aquest dilluns, coincidint amb el 53è aniversari de la Caputxinada, vol ‘convèncer’ als rectors actuals que la situació té ‘prou transcendència perquè no hi falti ningú’.

Ferrer ha recalcat que ‘lamentablement’ les universitats han de tornar a defensar les llibertats i ha lamentat que els equips rectorals no ho considerin prioritari, ja que s’estan donant, segons Ferrer, situacions ‘massa semblants’. Ha posat d’exemple que, per primera vegada des de l’època franquista, s’ha demanat una expulsió del cos de funcionaris, en el cas dels encausats per formar part de la sindicatura electoral de l’1-O.

El moviment, que sorgeix després que els diferents claustres aprovessin una moció en defensa dels drets civils i la democràcia, vol doncs, convèncer els rectors actuals que cal la mobilització de tota la comunitat universitària, és a dir, ex-rectors, rectors, institucions i comunitat acadèmica, per impulsar aquesta lluita. Ferrer creu que les institucions han adoptat una actitud ‘estrictament acadèmica’ i han donat prioritat a la docència i a la recerca els darrers anys, i que no veuen necessari ‘el protagonisme’ de les institucions universitàries perquè ja hi ha altres canals d’expressió i reclamació de la democràcia. Per Ferrer però, no és suficient.

En aquest sentit, l’ex-rector de la UPC assegura que ‘molts ens temem que no podrem parar aquí’, ja que creu que amb la celebració dels judicis i les sentències futures ‘ens sentirem interpel·lats’ s’hauran de tornar a organitzar protestes i mobilitzacions.

Gairebé 800 persones ja han signat el manifest que denuncia la ‘vulneració reiterada’ dels drets civils a Catalunya com una ‘amenaça’ a la democràcia del país’.

L’acte ha comptat amb la participació d’Agustí Colomines, Gabriel Ferraté, Carles Castellanos, Blanca Serra, Jordi Palou-Loverdos, Mireia Boya, Imma Tubella, Tània Verge, i ha acabat amb la intervenció del Secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau.