El gener del 2011, Marine Le Pen assumia el lideratge del Front National fent un canvi de discurs, amb la intenció de convertir el partit en una formació de masses. La voluntat era la de generar un canvi en les formes i començar, d’aquesta manera, una estratègia de ‘normalització’, que és evident que ha aconseguit. Aquest diumenge, sigui quin sigui el resultat final, l’extrema dreta francesa aconseguirà un resultat històric.

El canvi té l’origen en el fet que l’extrema dreta tradicional és una ideologia antiga vista com a anacrònica i rància pel gruix de la població, i com a conseqüència d’això, la seva capacitat d’atracció està limitada a un sector de nostàlgics molt concret, sense capacitat de ser majoritari. Le Pen ha intentat eliminar aquesta etiqueta expulsant els militants més extremistes, sancionant les declaracions racistes o antisemites i, fins i tot, expulsant el seu pare, Jean-Marie Le Pen, líder fins al 2011, després d’haver fet unes polèmiques i controvertides declaracions negacionistes de l’holocaust, contra els homosexuals, l’ecologia i contra els immigrants.

Aquest gir ha fet que un 62% dels simpatitzants (31% dels ciutadans de l’estat francès) considerin avui que el Front National és un partit de dreta clàssica i no pas d’extrema dreta; i que més de la meitat dels francesos pensin que ha de ser considerat un partit com els altres. El pacte de Le Pen amb Nicolas Dupont-Aignan, líder de Debout la France, un partit minoritari però amb certa importància (4,7% a les presidencials i 3,81% a les regionals), encara ha ajudat més a trencar el cordó sanitari que hi havia al voltant del Front National.

La ‘nova extrema dreta’ centra el seu discurs en l’atac a les elits i en el rebuig a la població estrangera, però intenta modular les connotacions més racistes d’aquest atac. I el seu programa econòmic ha passat d’un clar antimarxisme a un discurs enfocat en l’oposició a la globalització, a la qual acusen d’haver portat la deslocalització i desindustrialització dels respectius països cap a estats amb costos salarials més baixos.

El discurs racista ha evolucionat cap al discurs de la ‘prioritat nacional’, en el cas francès, defensant que els ciutadans amb nacionalitat francesa, independentment de l’origen, tinguin prioritat en habitatge, ajudes socials o treball. També es defensen condicions més dures per a obtenir la nacionalitat i eliminar la doble nacionalitat (menys amb europeus), i per a la supressió d’ajuda mèdica dels ciutadans en condició irregular.

Un nou pilar de la política de l’extrema dreta és la crítica a la Unió Europea, que consideren que promou una competència deslleial i que està més preocupada de controlar la inflació que no pas l’atur. A la Unió Europea l’acusen d’haver creat una elit política i econòmica que mira només pels seus interessos, i també de la falta de control democràtic per part dels ciutadans. Le Pen ha volgut abanderar, fins i tot, una ‘reforma democràtica de la Unió Europea’, i en aquest sentit, defensa un sistema electoral proporcional i la iniciativa legislativa popular. Moltes formacions volen ara abandonar l’euro o la Unió Europea per tenir més control econòmic i de les fronteres. El discurs de l’extrema dreta s’ha centrat, doncs, en les ‘víctimes de l’ultraliberalisme’, i s’ha erigit com a defensora dels perdedors davant de ‘l’excés de mundialització’, de treballadors empobrits i de joves aturats, i defensa que s’afavoreixin les empreses establertes al país i que s’augmenti el salari mínim dels obrers i se’ls mantingui la jubilació.

Respecte de la Unió Europea, cal esmentar la paradoxa que les formacions d’extrema dreta hagin estat finançades per organismes europeus. Entre el 2012 i la primera meitat del 2014, sense incloure sous i despeses d’eurodiputats, van rebre 19 milions d’euros, als quals cal afegir 10 milions més rebuts per partits registrats com a europeus.

L’altre gran argument per al creixement de la nova extrema dreta són els problemes d’inseguretat i la por del terrorisme jihadista. Le Pen, en aquest sentit, defensa que s’augmenti el nombre de policies al carrer i es treguin les ajudes socials a delinqüents reincidents. També proposa d’instaurar la reclusió perpètua real i fer un referèndum per restablir la pena de mort.

En canvi, el Front National ha canviat el discurs sobre l’avortament i el feminisme. Si considerava l’avortament, com feia Jean-Marie Le Pen, una ‘decadència moral’ i fins i tot un ‘genocidi contra els francesos’; i el feminisme, un atemptat contra valors tradicionals, ara Marine Le Pen modera aquests discursos i defensa que, abans de l’avortament, s’informi les famílies dels ajuts financers i l’adopció prenatal, tot i que vol que se’n cancel·li la gratuïtat; també defensa la igualtat salarial entre homes i dones.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]