La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, davant la placa commemorativa del 50è aniversari de Pronovias, i al costat del president de la firma Alberto Palatchi, el 15 de desembre de 2015 (horitzontal)

El 21 de setembre de 2015 era dilluns. Sis dies després, diumenge, Catalunya feia les eleccions més decisives de la seua història. L’estat espanyol removia cel i terra per impedir com fos que els independentistes assolissen la majoria del parlament. Tot s’hi valia per a fer por als votants: declaracions –tot i que contingudes en la forma– de líders estrangers, amenaces per escrit de la banca, panorames apocalíptics en els articles d’opinió. En aquest context anaven molt buscades les declaracions dels empresaris. Perquè una tesi que l’estat volia ficar en el cap dels catalans era que la independència equivalia al desastre econòmic.

La campanya no va servir de gaire, vist el resultat de les eleccions. I tampoc no va trobar pas gaires aliats entre els empresaris. Poca gent es va mostrar disposada a fer declaracions públiques amenaçadores. Entre els molt pocs que ho van fer, aquell 21 de setembre es va destacar el president de Pronovias, Alberto Palatchi.

Palatchi, de fet, no es va conformar a fer una declaració, sinó que va enviar una carta a tots els treballadors de la seua empresa, dient que si el procés d’independència tirava endavant ell s’enduria l’empresa fora del Principat. No era una amenaça genèrica al votant, sinó una amenaça directa als seus treballadors, per condicionar-los el vot.

Òbviament, la notícia va ser adequadament filtrada als mitjans i es va convertir en un argument, més, de campanya. I els partits unionistes la feren servir com si el món s’hagués d’acabar llavors. Raül Romeva, aleshores cap de llista de Junts pel Sí, va respondre amb molta claredat, fent una profecia: ‘Si hi ha empreses, com Pronovias, que se’n volen anar perquè estan incòmodes, segur que unes altres es faran càrrec del forat que deixin.’

El cas és que no ha calgut ni arribar a la independència per a veure qui tenia raó en aquella explosiva polèmica electoral. De fet, ni tan sols ha calgut que Pronovias se n’anàs i algú vingués a ocupar el seu lloc. Perquè qui se n’ha anat és l’empresari Palatchi, el de les amenaces, el que deia que el país li importava per damunt de tot: ahir mateix va anunciar que es venia Pronovias a BC Partners, una inversora multinacional amb seu a Londres. Que de seguida va confirmar que la central de l’empresa es mantindria a Barcelona.

Ah! i per cert: no hi ha constància que en aquesta ocasió el tal Palatchi haja enviat cap carta als qui fins ahir eren els seus treballadors…


[Bon Dia] –En Marxa, el nou partit d’Emmanuel Macron, ha decidit de convertir-se en un mitjà de comunicació. Ho van explicar el cap de setmana, en el transcurs de la convenció del partit, i la veritat és que no és cap disbarat. Diuen que faran continguts i miraran de conformar l’opinió pública amb les tàctiques dels mitjans. La proposta em sembla lògica, atenent el món on vivim, i encara ens complica més la vida als periodistes. Però ja es tracta d’això…

–Somàlia fa deu dies que està sense internet, el país sencer. Segons que sembla –és la hipòtesi més plausible–, algú va tallar el cable submarí que portava la xarxa al país, no se sap si volent o sense voler. Somàlia és un país que no té ni tan sols un govern viable, però pel que es veu no hi ha res com quedar-te sense internet. Les autoritats parlen de deu milions de dòlars perduts cada dia, que sembla molt. I al carrer la gent diu que això la inquieta més que no pas la violència que fa tants anys que dura.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]