L’escriptora, traductora i professora Bel Olid (Mataró, 1977), actual presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, publica el seu darrer llibre, Feminisme de butxaca (Angle Editorial), un Kit de supervivència per fer front a situacions quotidianes, del dia a dia, des d’una mirada feminista.

Bel Olid | Foto: Ester Roig

Carla Mallol: Quin és el propòsit de Feminisme de butxaca?

Bel Olid: El propòsit era fer unes reflexions entorn a la societat actual i veure com s’insereixen els diferents feminismes dins la vida diària de les dones de la nostra societat. I em refereixo molt concretament a les dones blanques europees, sense tenir en compte altres realitats perquè jo no les visc, per començar, i perquè necessitarien un enfocament molt concret i molt més complex. I crec que és important veure com s’insereixen aquests feminismes en la meva realitat més propera i del meu entorn, de les meves companyes i amigues, però també companys i amics. I d’alguna manera veure i reflexionar sobre la manera com s’insereixen aquests feminismes a la nostra vida i com poden contribuir a fer de la nostra una societat més justa.

CM: Quin espai tenen els altres feminismes en el teu llibre? Com creus que poden llegir el teu llibre?

BO: Les feministes racialitzades no cal que el llegeixin. El llibre no deixa de ser des d’una perspectiva eurocèntrica i crec que és millor que no el llegeixin. Ja ens han llegit prou. Francament, aquests altres feminismes tenen molt més a ensenyar-nos. De la mateixa manera que nosaltres hem llegit prou homes i ara ens haurien de llegir ells a nosaltres, som les dones euroblanques les que hem de llegir a aquestes altres feministes, elles ja ens han llegit prou. A mi m’agrada molt llegir feminismes d’altres tradicions de la mateixa manera que m’agrada molt llegir sobre transfeminisme ja que té moltes coses a ensenyar-nos als feministes cisgènere. Sobre la flexibilitat necessària dels gèneres, per exemple, que a vegades ens és difícil de concebre des de la posició privilegiada cisgènere.

CM: De fet, comences el llibre parlant d’aquest binarisme inflexible de gènere: o blau o rosa, o nen o nena.

BO: Crec que és el principi. El binarisme de gènere ens porta molts problemes. Ens venen dos gèneres molt inflexibles i és una mentida. Aquests gèneres són impossibles de ser viscuts: és impossible viure cent per cent dins del gènere que t’ha tocat perquè socialment et demana coses molt contradictòries. I a nivell biològic és una fal·làcia que hi hagi només dos sexes.

CM: Segons una biòloga que fa poc va venir a Barcelona, Anne Fausto-Sterling, n’hi ha cinc, de sexes, i no dos.

BO: Exacte. He vist amb els meus ulls les proves científiques. La inflexibilitat de la separació de gèneres ens encasella. No hi ha cap persona que pugui encaixar 100% amb el que ens demanen els nostres gèneres, biològicament i socialment. Crec que si ens poguéssim alliberar tots plegats d’aquesta inflexibilitat, seria molt més fàcil per a tots i seríem més feliços. No només aquells que no ens sentim especialment còmodes amb els rols que se’ns assignen, sinó tots plegats. D’aquesta manera, no se’ns aplicaria directament un rol en funció a unes característiques alienes a les nostres inclinacions, habilitats, talents i a la nostra personalitat. Sense aquests rols assignats d’entrada seria molt més fàcil trobar les coses que fem més bé i amb les quals podem aportar més.

Podeu continuar llegint l’entrevista ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]