De petit, als anys cinquanta, m’havia fet un fart de jugar amb cromos de picar -que era al que jugàvem la majoria de nanos d’aleshores – entre d’altres jocs -, sobretot al pati de l’escola de barri on anava a aprendre, de la mà d’una mestra d’aquelles de “estirada d’orelles, clatellot i cuarto de les rates”, així, tot seguit, a llegir, escriure i les primeres operacions aritmètiques, just al costat de casa meva.

I us haig de confessar que era una mica maldestre amb això de picar els cromos ja que en ben poques ocasions havia estat capaç de guanyar-ne una quantitat remarcable als meus companys. De fet, ara que ho penso, perdent les juguesques gairebé sempre, em vaig convertir en el seu “subministrador” de cromos de picar, cosa que mai em van agrair…! Amb el que em costava que els meus pares me’n compressin! No recordo el preu dels cromos d’aleshores, potser 5 o 10 cèntims de pesseta, però per a mi segur que era un dineral inassumible… Coses de crios…! El que mai hagués imaginat és que de gran, quan vaig començar a treballar al Museu Etnològic de Barcelona m’hagués retrobat amb els cromos de picar i amb els seus ancestres.

Llegir més…
.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]