Espanya ha descobert fa ben poc Gabriel Rufián, arran de les seves intervencions en el congrés espanyol, en què ha tret de polleguera més d’una vegada els diputats del PP, de Ciutadans i també del PSOE. Però fins ara se l’havia presentat per part de la majoria de mitjans espanyols com una caricatura, i després de la investidura de Mariano Rajoy, en què va atacar amb duresa els diputats socialistes per haver permès que el candidat del PP fos president, ha estat sotmès a atacs de tota mena, fins i tot de polítics suposadament més afins, com Alberto Garzón, d’Units Podem. Ara, però, una combinació de mala bava, joc brut i matusseria per part del PSOE ha tingut un efecte imprevist i ha acabat generant complicitat i fins i tot simpatia amb Rufián, més enllà d’on les podia esperar.

Hi ha un espai polític a Espanya, el de Podem, que es pot arribar a sentir seduït pel discurs anti-establishment, republicà i de denúncia de les pràctiques del bipartidisme espanyol que fa el diputat republicà. I no només pel discurs, sinó per l’estil que té, pel fet de parlar de manera molt directa, crua, i sense pèls a la llengua. Això és precisament el que va agradar al Gran Wyoming, un dels grans referents mediàtics del progressime espanyol en construcció política, quan va dir: ‘El que a dir Rufián [en el discurs polèmic en la investidura de Rajoy] és el que sento jo cada dia al carrer’ (vídeo) .

La maniobra maldestre del PSOE ha multiplicat aquest fenomen; es tracta de l’afer del vídeo fantasma amb què  el diputat socialista Miguel Ángel Herediava amenaçar Gabriel Rufián. L’episodi és conegut: Rufián havia anunciat que ERC renunciava als cotxes oficials; Heredia deixa anar aquesta setmana a Rufián al ple que el tenen enregistrat en un vídeo baixant d’un cotxe oficial; el diputat republicà ho nega i demana a Heredia que rectifiqui, i aquest no només no ho fa sinó que diu a la presidenta del congrés que li pot ensenyar el vídeo quan vulgui.

Aquell vespre corre per la xarxa com la pólvora el fragment del vídeo de la intervenció al congrés de l’un i de l’altre, en què Rufián queda aparentment retratat. Hi suquen pa simpatitzants i dirigents del PSOE, del PP, de Ciutadans… És el ‘zasca’ del dia, el clatellot, aquest concepte de moda fet per a viralitzar vídeos de rèpliques brillants o afortunades que deixen en ridícul i desarmat el rival polític. Doncs aquell dia Rufián és víctima d’un ‘zasca d’ambulància’, tal com algú va piular. I Toni Cantó se’n reia…

Però cantó no sabia en aquell moment que a Heredia li començaven a venir nervis, tal com després explicava Rufián. Perquè el diputat d’ERC li deia que en aquell vídeo que li ensenyaven, en què es veia un cotxe del qual baixaven uns individus a l’estació d’Atocha, ell no hi era pas. ‘Tu saps que no sóc jo’, li deia Rufián. ‘És igual, és igual. Però et pensaves que te n’aniries tan panxo? Tal faràs, tal trobaràs’, diu que li va respondre Heredia.

Aquestes explicacions de Rufián, acompanyades sobretot del silenci del PSOE i d’Heredia, que no han acabat publicant el vídeo, han alçat una gran polseguera de condemna a la mentida i al joc brut com a estratègia política per part del PSOE. Perquè més que no una anècdota política, és simptomàtic d’una manera de fer: vés amb compte si et passes amb mi, perquè et difamaré, encara que sigui amb mentides.

Aquest incident ha disparat encara més la popularitat de Rufián als mitjans espanyols, de manera que aquesta última setmana ha estat presentat no pas com una caricatura, sinó com un polític que s’ha sabut defensar d’una calúmnia i d’una mala art política; d’una mentida utilitzada com a arma política per part d’un partit que va mentir els electors quan va dir que mai permetria, ni amb l’abstenció, la investidura de Rajoy.

I així Rufián va acabar essent entrevistat dijous al Programa de Ana Rosa. I no pas per a linxar-lo com a independentista irrespectuós amb les convencions bipartidístiques heretades de la transició, sinó perquè s’expliqués sobre l’afer del vídeo fantasma. El PSOE va aconseguir una cosa ben difícil: que tots els tertulians del programa d’Ana Rosa Quintana defensessin un independentista com Gabriel Rufián. ‘Jo he criticat molt Rufián en les formes, però en aquest cas és molt més criticable el que va fer el diputat del PSOE. Dir en seu parlamentària que hi ha un vídeo que no existeix, i que hi ha una persona que no és, és simplement mentir a tot el parlament’, deia un. ‘Vaya nivelón!’, exclamava una altra.

Ací teniu l’entrevista sencera:

És clar que les coses tornen per inèrcia al seu lloc, i al final de l’entrevista l’intenten acorralar per haver dit el que va dir en el famós discurs en la investidura de Rajoy. Però el PSOE ja té una marca més: a més de traïdor, mentider i matusser. I tant si agrada més com si agrada menys, Rufián s’ha guanyat una mica més de respecte en el Madrid polític i mediàtic.

Però la virtut de Rufián pot ser el principal problema, amb un excés d’eslògan, de piulet ocorrent i d’explotació del defecte de l’adversari. En certa manera ho ha fet el el cas del vídeo fantasma… Amb el perill que el respecte torni a ser caricatura.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]