Hywel Williams és diputat del Plaid Cymru –el Partit de Gal·les– al parlament de Westminster. Després de les darreres eleccions britàniques, ha estat elegit nou president de l’All-Party Parliamentary Group sobre Catalunya. A l’acte de nomenament, hi va assistir la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i l’anterior president del grup, George Kerevan (membre de l’SNP), que va perdre l’escó en els comicis.

A les reunions de l’All-Party Parliamentary Group es parla de temes d’actualitat política del Principat, però també hi conviden a parlar representants polítics i membres de la societat civil. Així mateix, segons Williams, treballen per cridar l’atenció de la resta de diputats de Westminster sobre afers catalans i per enfortir les relacions entre la Generalitat i el Regne Unit.

Williams és un independentista declarat i defensa el dret d’autodeterminació de Catalunya. ‘L’1-O és un referèndum legítim’, diu. Hi conversem sobre el referèndum, però també sobre les pressions que ha rebut de la diplomàcia espanyola, sobre el cas Forcadell i sobre el moviment independentista a Gal·les.

Quina relació hi teniu, amb Catalunya?
—He visitat el país unes quantes vegades. Professionalment, sóc professor d’universitat i tinc un interès especial per la llengua, sobretot l’anglès i el gal·lès, però també el català. Políticament, com a nacionalista gal·lès, segueixo habitualment la situació política de Catalunya. I ara puc dir, amb orgull, que he estat elegit president de l’All-Party Parliamentary Group de Westminster sobre Catalunya.

Quina funció té el grup?
—Som un conjunt de diputats –per normativa hi ha d’haver representació de tots els partits– que tenim un interès en comú: Catalunya. Promovem el coneixement sobre el país i intentem captar l’atenció de la resta de la Cambra dels Comuns. Per això organitzem reunions en què discutim de qüestions relacionades amb la situació catalana, però també convidem representants polítics i de la societat civil perquè ens ho expliquin de primera mà. La setmana passada, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, va assistir a la constitució del grup [havia aturat la seva activitat arran de les eleccions britàniques].

Teniu relació amb la delegació de la Generalitat?
—Estem en contacte permanent amb el representant de la Generalitat a Londres.

Podeu tenir cap paper en la relació entre el govern espanyol i la Generalitat?
—La mediació no entra dins les nostres atribucions. Això ho hauria de tractar el govern del Regne Unit. En tot cas, podem treballar per enfortir les relacions entre Catalunya i el Regne Unit. De totes maneres, considero prou remarcable que diputats de tots els partits de Westminster expressin interès per Catalunya.

La diplomàcia espanyola ha fet pressió per a evitar la constitució del grup?
—Quan m’hi vaig adherir, vaig rebre una invitació molt amable per a visitar l’ambaixada espanyola. Em van voler explicar la seva posició sobre la situació política catalana. Van ser molt educats, tal com exigeixen les regles diplomàtiques, però van ser molt contundents a l’hora d’expressar l’oposició al referèndum. Segons l’ambaixada, és un afer inconstitucional i no pas polític. Jo ho respecto, però sincerament, em sembla obvi que és un conflicte purament polític.

Heu parlat abans sobre la visita de Carme Forcadell. Com va ser la trobada?
—Va ser una visita molt agradable. Primer, es va reunir amb el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, i va seguir una sessió parlamentària des de la tribuna habilitada per a mandataris estrangers. Més tard, es va reunir amb diputats de la mateixa cambra i de la dels Lords. Finalment, va assistir a la sessió constituent del grup sobre Catalunya. Ens va explicar com encara el govern el referèndum i després va respondre a totes les preguntes dels diputats i assistents.

Quina mena de preguntes?
—La pregunta que tothom feia era si el referèndum es podria fer tot i les possibles traves legals i impediments de l’estat espanyol. També es va preguntar si era possible un canvi de posició per part de Madrid; quin suport té el referèndum en la societat i quina participació s’hi espera. I també més detalls sobre l’organització de l’1-O.

Què us sembla que Forcadell sigui processada per haver permès una votació parlamentària sobre el referèndum?
—La manca de separació de poders és un camí perillós. Els tribunals no haurien d’intervenir en un afer estricament polític. Madrid diu que persegueix una vulneració de la constitució i no pas la votació en si mateixa. En relació amb això, vaig demanar a un representant de l’ambaixada si era possible de canviar la constitució, perquè crec que hauria d’incloure la possibilitat d’expressar democràticament totes les sensibilitats polítiques. Em va respondre que la constitució, d’ençà que fou redactada, després del franquisme, gairebé no s’ha tocat. Fa falta una separació clara de poders com passa al Regne Unit. Els polítics no s’immisceixen en afers judicials i viceversa. Altrament, és un camí perillós.

Els membres del grup fareu d’observadors internacionals durant el referèndum?
—I tant. Arribarem a Barcelona i visitarem uns quants col·legis electorals per veure com es desenvolupa la votació. No serà la primera vegada que faig una tasca com aquesta. Encara no tenim una agenda tancada, però no descartem reunions amb representants polítics.

Com veieu la convocatòria d’un referèndum unilateral, tenint en compte les negatives de l’estat espanyol?
—Crec que és un referèndum legítim, perquè permet als ciutadans de Catalunya d’expressar-se. Com a demòcrata, i entenent Catalunya com una nació, crec que té el dret fonamental d’autodeterminar-se. Si el primer d’octubre guanya el sí, l’estat espanyol i el govern català s’hauran d’asseure per negociar les condicions de la independència. Entenc que Madrid no té voluntat de fer-ho, però la posició catalana serà més forta que mai.

El govern britànic com el veu, el referèndum?
—La posició oficial és que no intervé en afers interns dels altres estats, però la tradició democràtica demostra moltes coses. El 2014, es va permetre un referèndum sobre la independència d’Escòcia. Gal·les ha pogut votar sobre la seva autonomia política i en un futur es podria fer un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda. Suposo que és partidari de permetre’l.

Reconeixerà Catalunya si guanya el sí?
—No ho sé. És possible que ja siguem fora de la Unió Europea i no hi haurà cap problema.

Veieu possible que el referèndum es prohibeixi o que se suspengui l’autogovern català?
—Si això passa, s’originarà una crisi constitucional gravíssima. I podria tenir un efecte molt perillós per a la resta d’estats membres de la Unió Europea.

Quin és l’estat de l’independentisme a Gal·les?
—El sentiment d’una autonomia política més gran, per tenir més poder, és força estès a tot el país. Tanmateix, l’independentisme no té tanta força encara. Prop d’un terç de la gent dóna suport a una Gal·les independent dins la Unió Europea després del Brexit. Ara, si es pregunta directament per un país independent, el suport no arriba al 10%. En aquest moment, no és una qüestió de centralitat política, però si les circumstàncies canvien, sobretot després del Brexit, podria agafar empenta molt de pressa. Per exemple, fa vint anys, la protecció de la llengua i la cultura eren qüestions molt conflictives. Ara susciten molt de consens.

En un referèndum per la independència, votaríeu sí?
—Oh, i tant, penso que és la millor opció. Hem de poder tenir una relació normal amb la resta de països de la Unió Europea sense haver de passar sempre per Londres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]