Kim Jong-un va anunciar la setmana passada que enviaria ‘un sobre de foc’ a l’illa de Guam. El dirigent nord-coreà va anunciar que al llarg d’aquest mes d’agost caurien quatre míssils Hwasong-12 de prova a prop de les aigües territorials de Guam per a demostrar la capacitat dels nord-coreans de controlar-los i fer-los caure on volen.

La tria del lloc on cauran no és anecdòtica i eleva molt la tensió mundial. Guam és un territori no incorporat dels Estats Units i la principal base avançada d’aquest país al Pacífic. Per a arribar a Guam, a més, els míssils hauran de sobrevolar el Japó, encara que ho facin gairebé eixint de l’atmosfera terrestre i, per tant, tècnicament, no sobrevolin el seu espai aeri reconegut. Si compleix la seua amenaça, Corea del Nord situarà l’alarma nuclear en un punt que no es veia des de la crisi dels míssils de Cuba.

Però Kim Jong-un va donar una raó per a no fer la prova: els míssils encara estan en fase de construcció, de manera que l’ajornament seria justificat. La resposta de Donald Trump ha estat furiosa i ha amenaçat Corea del Nord amb un ‘infern de proporcions mai vistes’. La guerra de les imatges no contribueix precisament a rebaixar la tensió.

Una prova que tindria un gran significat
Si Corea del Nord dispara un míssil, o diversos, i aquests cauen en les aigües territorials de Guam, la prova que tenen la capacitat d’atacar amb armament nuclear a llarga distància serà gairebé indiscutible. Amb totes les coses que això representa.

Els experts estan d’acord que Corea del Nord té bombes atòmiques i míssils d’un abast important, encara que no és clar si són capaços d’arribar a Amèrica o no, i, en general, asseguren que han miniaturitzat la bomba de manera suficient per a posar-la en un míssil. L’únic que sembla que els manca encara als nord-coreans és trobar la manera d’aconseguir que la reentrada dels míssils a l’atmosfera es faci en unes condicions de control de calor que no malmetin l’explosiu. Però en el camí cap a la capacitat militar nuclear aquest no és l’obstacle més important, i tots els altres ja els han superat.

Des de Corea del Nord, un míssil Hwasong-12 trigaria disset minuts a arribar a Guam, segons que explica el govern coreà mateix. Un temps amb què gairebé no hi hauria capacitat de reacció, si fos un atac real i no pas una prova. No és estrany, per això, que els Estats Units hagen posat en alerta totes les forces que tenen a la zona i hagen ordenat la mobilització dels bombarders B-1B estacionats a Guam a la base Anderson de la Força Aèria. Aquests bombarders no tenen capacitat nuclear però podrien fer un atac a Corea del Nord en resposta a la prova dels míssils.

Als nord-americans, però, no els serà fàcil respondre si Corea del Nord fa la prova. Interceptar el míssil mentre vola és molt difícil i, si no ho aconseguiren, l’errada deixaria en una posició molt feble l’exèrcit americà, que ha promès protecció antimíssils al Japó i a Corea del Sud.

Per una altra banda, no respondre a una provocació com aquesta seria incomprensible. Per això han posat en alerta el B-1B. Però bombardar Corea del Nord, encara que fos de manera molt controlada i només sobre instal·lacions militars, obriria una crisi de conseqüències impossibles de calcular. I si Corea del Nord respon bombardant Seül, cosa que pot fer simplement amb les peces d’artilleria que té a la frontera?

Guam, la diana involuntària
Al bell mig d’aquesta batalla global, l’illa de Guam ha esdevingut la diana involuntària, el petit territori sobre el qual està en joc, de nou, la tensió nuclear.

Guam és una petita illa del Pacífic políticament organitzada com un territori no incorporat dels Estats Units. Això significa que els seus habitants són ciutadans dels Estats Units a tots els efectes però no tenen representació política directa a escala federal. Per tant, no poden votar i no tenen representació en el congrés. Guam 159.000 habitants, dels quals entre sis i set mil són militars.

Guam ha estat definida en diverses ocasions com el ‘portaavions impossible d’enfonsar’. A l’illa hi ha dues de les bases militars més importants dels Estats Units i el seu aeroport militar és un dels més complets del món, ja que té un armament i un abastiment de fuel suficients per a lluitar sol durant mesos. La setmana passada, la CBS va enviar-hi un periodista que va poder filmar algunes de les instal·lacions.

En total, el 29% del terreny de l’illa, que té les dimensions d’Eivissa, és compost per bases militars dels Estats Units. Aquest percentatge augmentarà quan comence a desmantellar-se la base militar americana d’Okinawa al Japó i els seus efectius siguen instal·lats a Guam. Aleshores la superfície dedicada a l’exèrcit ocuparà prop de la meitat de l’illa.

A Guam, l’exèrcit i el turisme són les dues grans fonts de negoci. El turisme prové, sobretot, del Japó i de Taiwan, que estan només a tres hores de vol. Des de l’aeroport de Guam hi ha dos vols a les Illes Marianes, un altre territori dels Estats Units situat un poc més al nord, i un vol a Hawaii, l’únic directe als Estats Units, que és de gairebé vuit hores.

Les Nacions Unides consideren Guam com un dels dèsset territoris sense autogovern del món. Tot i això, no hi ha cap moviment significatiu a favor de la independència de l’illa i, en tot cas, la discussió és si ha de formar part d’una unió amb les Marianes o bé s’ha d’incorporar a l’estat d’Hawaii o si ha d’intentar ser un estat dels Estats Units, una perspectiva que sembla molt allunyada de la realitat.

El governador i el parlament de l’illa són escollits pels ciutadans de Guam, un 37% dels quals són chamorros, la població originària de l’illa i de les Marianes. Entre els chamorros hi ha el segment de població més contrari a la presència dels Estats Units a l’illa. El governador de Guam ha emès un missatge a la població per a mirar de tranquil·litzar-la, arran de les amenaces coreanes i, significativament, recorda als Estats Units que ells també en són part.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]