Germà Gordó: ‘Si Mas és president del nou partit, no ha de ser el pròxim candidat’

Aviat viurem una pugna dins Convergència per veure qui capitaneja el partit resultant del procés de refundació –o fundació– que ja fa setmanes que s’ha engegat. Segurament hi haurà més d’un candidat a la secretaria general, mentre que a la presidència serà difícil que ningú vulgui enfrontar-se a Artur Mas. De moment, sonen els noms de Jordi Turull i Germà Gordó. Tots dos fan aquests dies reunions, dinars i actes de partit per a explicar sengles propostes als militants. Pot ser que d’ací al congrés de principi de juliol surtin més noms per a optar a la segona posició del partit. Ni Turull ni Gordó no en són candidats formals ni oficials, encara.

Gordó és president de la Comissió de Justícia del parlament i membre del secretariat permanent de Convergència. Hi hem parlat per saber quina proposta té per a la renovació del partit. Defensa la creació d’un partit nou que es defineixi sobiranista i que incorpori no independentistes. Creu que Artur Mas ha de ser el president del nou partit i no el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat. Diu que si Puigdemont ho vol ser ‘és el favorit’. Propugna de mantenir la paraula ‘convergència’ al nom del nou partit. Com veu el procés cap a la independència? Quins creu que han de ser els aliats de Junts pel Sí? Se sent còmode anant de bracet amb la CUP? Què exigeix a la seva formació?

—Sereu candidat a la secretaria general de la nova Convergència?
—No som aquí. No som aquí. Som en un altre procés. El procés de què en fem, d’aquest partit. Farem un congrés ordinari? Farem un congrés de refundació? O farem un congrés fundacional? Si fem un congrés fundacional, que és la meva proposta, què fem? Quins valors ha de tenir el nou partit? Quins principis ideològics? I quina estructura i dinàmica de partit? Som en aquest debat ara. Quan sapiguem l’estructura, la dinàmica i la identitat del partit, serà el moment de dir què volem fer les persones.

—En aquest procés de debat, us moveu molt. Quin sector representeu?
—Els referents personals surten dels grups de treball, que és cert que existeixen. Hi ha moltíssima gent que treballa per aquesta renovació. Milers de persones del partit implicades en aquest procés fundacional. Certament, hi ha grups que estan més estructurats. I aquests grups tenen persones de referència. Surten noms als mitjans, entre els quals hi ha el meu. Però són referències de les dinàmiques que es viuen en aquest moment dins el partit.

—Però representeu un projecte. Una proposta…
—Nosaltres proposem el canvi de partit nacionalista a partit sobiranista, on càpiguen els no independentistes. Volem que la nova CDC sigui un partit de confluència. Un partit de centre ampli on tots ens puguem sentir còmodes: els demòcrata-cristians, els socialcristians, els social-liberals, els socialdemòcrates… Tots ens hi hem de poder sentir còmodes si aspirem a fer un partit amb els resultats que havia tingut CDC en el passat. Creiem que hem de tenir un partit transparent. Més transparent. No perquè no ho siguem ara, sinó perquè hi ha més exigència a la societat i entre la militància i és bo que siguem més transparents. I haurà de ser un partit obert –un ‘open party’– on, més enllà dels militants actuals, s’hi pugui afegir molta més gent. Això vol dir que les dinàmiques internes han de permetre de sumar-hi més gent. Estructures i dinàmiques més obertes.

—Defenseu que es creï un nou partit?
—Efectivament.

—Amb un nom diferent o mantenint-hi ‘Convergència’?
—Jo hi mantindria la paraula ‘Convergència’, però no el nom sencer actual. Crec que hem de deixar clar que fem una nova formació política. Si mantinguéssim el nom complet, semblaria que no canviem res. Però em sento profundament convergent, crec que la immensa majoria de la militància se sent profundament convergent, i que tenim molts simpatitzants i votants que se senten profundament convergents. Jo no abandonaria la paraula ‘convergent’.

—Si manteniu el nom de Convergència, serà més complicat de desfer-se de la identificació amb la corrupció…
—Ho torno a dir. M’agradaria mantenir el nom de Convergència, acompanyat d’unes altres paraules. Crec que és identificadora de molta gent i moltes coses que s’han fet de manera positiva en benefici del país i la seva gent. Sobre això de la corrupció, us posaré un exemple. Jo sóc soci del Barça. Al Barça hi ha hagut presumptes casos. Dic presumptes perquè segurament la major part d’aquests casos acabaran en no res. I han esquitxat algunes persones que han estat en posicions directives o que encara hi són. Han estat encausats i, en algun cas, condemnats. Canviaríem el nom del Barça? No. Hi ha hagut casos i s’ha d’intentar que no es tornin a produir. Això mateix passa a Convergència, si és que hi ha hagut casos. Contra Convergència, no hi ha cap condemna. Cal fer prevaler la presumpció d’innocència i procurar que no n’hi hagi cap d’ara endavant.

—La nova Convergència s’ha de centrar en el dret de decidir o ha de ser netament independentista?
—Convergència ha de ser un partit sobiranista on càpiguen els no independentistes. Perquè si som un partit independentista, tinc la sensació que farem més estreta la composició del nostre partit. I serà més difícil de tornar a ser aquell partit clarament majoritari que havíem estat. Jo prefereixo que ens mantinguem en la definició de sobiranistes. Això no vol dir que Convergència no vulgui la creació d’un estat independent. Al contrari. D’una manera decidida, tots defensem la creació d’un estat. I jo, d’una manera clara.

—Se sentiran còmodes els militants no independentistes si el partit treballa per crear un estat independent?
—Justament, pel fet que la gent entendrà que el dret de decidir es basa en el dret de decidir també individual. Com que, a banda el dret de decidir, nosaltres som un partit majoritari, la gent respectarà la posició majoritària de la militància. De la mateixa manera que tots els partits hem de respectar la decisió majoritària de la ciutadania. És perfectament compatible.

—Defenseu les primàries per a decidir candidats i càrrecs orgànics. Es procurarà començar la nova etapa amb una confrontació de candidats en unes primàries per la secretaria general o se cercarà un candidat de consens?

—Crec que això no és la cosa més important. La cosa important és que hi hagi un sistema de primàries en què tots els militants puguin elegir els nostres representants més significatius al partit i a les institucions. La cosa més important és que s’instauri un sistema de democràcia radical dins el partit. Si després hi ha un candidat o més, això no és significatiu. Defenso la democràcia radical. I això no vol dir obligar ningú a presentar-se perquè hi hagi més d’un candidat. Per exemple, en unes eleccions a la presidència del partit, probablement només hi haurà un candidat. I això continua essent democràcia radical. Cal que tothom hi pugui concórrer amb igualtat de condicions.

—Quin paper ha de fer Artur Mas en el futur?
—Si jo pogués triar, el president Mas seria el president del partit. I crec que el president del partit no ha de poder ser el candidat a la presidència de la Generalitat. Si Mas és president del nou partit, no ha de ser el pròxim candidat. Excepte que renunciï. Però ara som en el moment del procés congressual. El millor paper per a Mas és que pugui continuar essent el president del nostre partit. Té tota l’autoritat moral per a continuar i jo espero que sigui així. Però això ho haurà de decidir ell.

—I qui haurà de ser el candidat a presidir la Generalitat?
—Qui tingui més possibilitats de guanyar. Així de clar. I ha de ser triat per la totalitat dels militants. El dia que jo vagi a votar qui ha de ser el candidat a la presidència de la nova Convergència, ho faré tenint en compte dos vectors: la persona –què representa, quins són els seus mèrits i les seves capacitats– i les possibilitats de victòria. Això és molt important. Cal trobar la persona que tingui més condicions per a guanyar unes eleccions al parlament.

—Carles Puigdemont hauria de ser el candidat?
—El candidat l’haurà de decidir la militància del partit. Però és evident que, si ell vol, és el favorit.

—Alguna vegada us heu identificat com una persona de centre. Què vol dir això? Quina ideologia hi ha en aquest centre?
—Hem de treballar per una societat amb una elevada protecció de la família. Amb una elevada protecció dels creadors de riquesa: els autònoms i la petita i mitjana empresa. I a partir d’aquesta creació de riquesa, podem aprofundir la redistribució de la riquesa. No pot ser que des de determinades ideologies es parli exclusivament de la redistribució de riquesa sense parlar del foment de la creació de riquesa. Jo crec profundament en la redistribució de riquesa. Crec profundament en la doctrina social de l’Església. El centrisme significa donar suport als creadors de riquesa, apostar de forma destacada per les classes mitjanes, defensar la família –que dóna estabilitat a la societat–, i treballar per la distribució de la riquesa. No tindria sentit construir un estat que no s’ocupés decididament dels més febles.

—Heu proposat d’ampliar les aliances al parlament, més enllà de la CUP. No us sentiu còmode amb ells com a companys de viatge?
—Ho dic senzillament des d’una base ideològica. Tots els projectes –també el projecte nacional de Catalunya–, com més gent tinguin darrere millor. L’única manera de ser més gent és dialogant. El diàleg implica estar en disposició de fer cessions o concessions. Aquesta és la part més fotuda. Com tot a la vida. Si vols projectes en comú, has de reforçar el diàleg i has de fer cessions. En política, el fet més important és incorporar el màxim de gent possible a un projecte nacional.

—Què es pot acordar amb partits que posen com a condició aturar el procés cap a la independència?
—Jo us admeto les dificultats. Però el diàleg és important. En situacions de grans dificultats és quan l’esforç pel diàleg ha de ser més gran. Les dificultats no impliquen que nosaltres no hàgim de defensar el màxim de diàleg amb la resta de forces polítiques, que responen a la diversitat de la ciutadania catalana. Que no serà possible? Ja ho veurem. El diàleg ha de ser-hi sempre.

—Si insistiu tant en aquest punt és que considereu que els vostres no dialoguen prou.
—No dic que no es faci prou. En la manera com jo entenc la política, el diàleg amb tothom és un principi bàsic. La nova Convergència ha de poder dialogar amb tothom.

—Què se’n pot esperar de Madrid? Què n’espereu? Un referèndum?
—Són molts els dirigents de Convergència i del país que ho han dit clarament. Si hi ha un referèndum damunt la taula que permeti de respondre sobre la independència, això és un abans i un després. Per tant, s’haurà d’apostar per aquesta possibilitat. Ara no sabem si es produirà. Ja ho veurem. Caldrà veure el resultat de les noves eleccions. Per primera vegada, al congrés dels diputats hi ha una força política d’obediència espanyola que defensa aquesta possibilitat. Mentre no sigui així, nosaltres tenim un programa electoral i l’hem d’aplicar. No ens podem aturar.

—El resultat del 27-S habilita el mandat per a acabar declarant la independència?
—El resultat del 27-S diu el que diu. És que hi ha un 48% de la ciutadania que vol la independència que hi ha un 11% que no diu que hi estigui en contra i vol que es faci un referèndum. Sí que és cert que el 60% de la població catalana vol ser consultada per decidir d’una vegada per totes el futur polític de Catalunya.

—La llei de transitorietat jurídica prevista al programa de Junts pel Sí és una declaració d’independència ‘de facto’. Es podrà aprovar en aquesta legislatura?
—Nosaltres hem dit sempre que actuarem dins la legalitat. Jo ho repeteixo sempre que puc. I creiem que hi ha marge suficient dins la legalitat per a fer el camí previst. La decisió de la independència s’ha de produir en una nova consulta. I això serà d’acord amb el procés que han marcat els partits sobiranistes o per la via del referèndum si hi hagués un acord amb l’estat. Però ara som on som. I no hem arribat encara al moment de la declaració unilateral d’independència.

—El codi civil català, a punt de culminar-se, és una de les estructures d’estat més importants. Per què?
—És absolutament cabdal. Perquè regula tota la vida dels ciutadans des que neixen fins que moren. Tota. Absolutament tota. Fins i tot quan ja no hi som, amb els testaments, al final de la vida. I des del naixement, quan s’adquireixen uns drets civils. I també hi ha uns deures civils de determinada gent quan neix un nen. Tot és regulat pel codi civil. I no cal que parlem dels contractes. Ens passem la vida fent contractes. Quan anem a comprar el diari, quan ens hipotequem, quan fem un lloguer, quan s’arriba a un acord de masoveria, en tot moment fem contractes. El dret civil és important per a totes les coses de la vida. Tenir un codi civil, i ara hem d’aprovar el llibre sisè, ens equipara als estats europeus.

—Quins desafiaments tenim aquesta legislatura en matèria de justícia?
—En matèria de dret, cal aprovar el llibre sisè del codi civil. Amb aquest llibre ja haurem acabat tot el codi civil català. En matèria de serveis penitenciaris, cal acabar d’enderrocar la Model i crear els dos nous centres a la ciutat de Barcelona. Ajudaran a consolidar Catalunya com el referent del sud d’Europa en el model penitenciari. En matèria de fundacions i associacions, hem d’incorporar aquest món de manera absoluta als règims de transparència i de governació. També hem de repensar la col·laboració de l’administració pública amb les fundacions del país. En matèria de col·legis professionals, cal intensificar la relació que hi tenim. Fins ara hi ha hagut una feina molt positiva de col·laboració.

—I en matèria d’administració de justícia?
—Fan falta dos-cents jutges més a casa nostra. Hi ha un milió d’assumptes judicials que entren cada any i tenim una plantilla de jutges que ronda els vuit-cents. No és n’hi ha prou. Fan falta dos-cents jutges i magistrats i, per tant, també s’ha de reforçar el cos de personal d’administració de justícia i de fiscals. I també en el camp de l’administració de justícia hem de continuar executant el pla de modernització d’equipaments judicials que ja es va acordar en el seu moment amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquests són alguns dels temes més importants que hem de fer aquests mesos vinents. Són molts temes per a una legislatura que pretén ser de divuit mesos.

—Catalunya té les presons preparades per a identificar i actuar en casos de radicalització islamista? França i Bèlgica han identificat que les presons són un dels llocs més decisius per a la radicalització de joves…
—Catalunya no és que estigui ben preparada. És la que està més ben preparada de tota l’Europa occidental. No és que es faci bé i prou. Les nostres presons són les més ben preparades. Però no n’hi ha mai prou. El perill de radicalització islamista a les presons –i fora de les presons– sempre hi és. S’ha d’estar sempre amatent i intentar innovar en la tasca de vigilància d’aquests moviments. Treballem des de fa molts anys dins les presons catalanes, juntament el Departament de Justícia i el d’Interior, amb un resultat molt i molt bo.

—Fa pocs dies sabíem del cas d’una noia, la Raquel, que s’havia suïcidat després d’haver passat nou mesos en aïllament en una presó catalana. Què es fa per evitar casos així? Cal canviar protocols? Hi ha excessos que ignorem?
—Sempre que hi ha una desgràcia d’aquestes característiques, el protocol s’ha de revisar. Però crec que, des del punt de vista d’atenció als interns, a Catalunya estem molt ben situats. Som mirall per a bona part dels països europeus en matèria d’administració penitenciària. Quan passa un cas com aquest no n’hi ha prou de dir que ja ho fem bé. S’ha de revisar què ha fallat i quins protocols d’actuació s’han de revisar. Hem de treballar perquè això no torni a passar. Però el risc zero no existeix, en qüestió de suïcidis. Ni dins de les presons, ni fora.

—Us preocupa l’obediència dels jutges i magistrats que treballen a Catalunya a la nova legalitat catalana quan es faci el pas a la independència? Sembla un dels sectors més renuents al canvi que vol la majoria del país…
—Em preocupa molt poquet. Per una senzilla raó. Això ja ho hem viscut en aquest país. Va haver-hi una legalitat pre-constitucional. Hi havia uns magistrats que van aplicar aquella legalitat i l’endemà van començar a fer complir la legalitat constitucional. Els jutges tenen l’obligació de fer complir la legalitat. En cada moment, faran complir la legalitat vigent, sigui quina sigui. La legalitat són lleis. I les lleis les fan els parlaments. Les lleis elaborades pel parlament hauran de ser de compliment obligatori. I els responsables de fer-les complir seran els jutges i magistrats. Ho van fer en el canvi de règim de la transició i ho continuaran fent en el futur, amb les modificacions legislatives que pugui haver-hi.