Presentació del Fairphone al Mobile Social Congress 2016.
Presentació del Fairphone al Mobile Social Congress 2016.

Se n’han venut una mica menys de cent mil unitats a tot Europa d’ençà que va sortir al mercat fa quasi tres anys, però el Fairphone ha aconseguit de captar des d’aleshores l’atenció de molts mitjans de comunicació de tot el món i, segurament i amb més discreció, d’alguns grans gegants de la indústria de la telefonia i l’electrònica, que interpel·la directament aquest smarthpone ètic conceptualitzat el 2010 per una ONG neerlandesa refundada com a empresa el 2013. Aquell any ja en vam parlar a VilaWeb i fins i tot vam aprofitar la seva primera presència al Mobile World Congress (MWC) del 2014 per convidar al programa ‘L’internauta’ un dels seus impulsors, el mallorquí Miquel Ballester, a parlar-nos de tot el procés de conceptualització i llançament.

Han passat dos anys d’aquella conversa i Fairphone ha tornat (enguany sense estand) a la cita dels mòbils barcelonina, amb el segon model acabat de sortir del forn. Daria Koreniushkina en va parlar al Mobile Social Congress que l’ONG SETEM va organitzar dimarts al Casinet d’Hostafrancs, on va recordar l’origen de l’empresa i va explicar els detalls del nou producte.

Va començar amb una apel·lació directa als assistents: ‘Podeu treure el vostre mòbil i mirar de respondre’m aquestes tres preguntes? Em sabríeu dir d’on ve? Sabeu qui l’ha fet? I en quines condicions s’ha fabricat?’ Ningú no en va saber respondre cap, com tampoc els primers membres de Fairphone quan van constatar, així, que desconnectats del sistema econòmic i productiu que es trobaven. El 2010 van començar com a ONG una campanya de sensibilització i denúncia dels conflictes de sang generats per l’extracció de minerals bàsics per als telèfons (com la iniciativa que porta a terme la Xarxa d’Entitats pel Congo a casa nostra) i de la vulneració de drets laborals a les grans cadenes de muntatge a l’Àsia (com la iniciativa que impulsa Electronics Watch), però al cap de tres anys es van convèncer que potser podrien acabar tenint més efectivitat i incidència si entraven a formar part del sistema de producció i provaven de fabricar el seu propi mòbil, d’una altra manera. És a dir, controlant-ne les condicions laborals a les fàbriques i a les mines on s’extreuen els quaranta minerals presents als mòbils, tenint-ne en compte el reciclatge dels materials i evitant-hi l’ús de productes contaminants, entre moltes més coses.

Per poder-lo produir, el 2013 van demanar a la gent, una mica a l’expectativa, de fer-los confiança i pagar el mòbil per endavant. ‘Necessitàvem cinc mil persones en un mes i se’n van apuntar deu mil, que van pagar 325 euros a una empresa que no coneixien i que no havia fet mai cap mòbil’, recorda encara amb molt d’agraïment i admiració Koreniushkina. Amb l’èxit del Fairphone 1, l’any passat van poder desenvolupar-ne una segona versió, amb un disseny propi de soca-rel i components més bons. Això n’ha encarit el preu, 525 euros, compensat per un allargament de la vida útil significatiu gràcies a la concepció modular dels principals elements (pantalla, bateria, càmera…), fàcilment extraïbles i per tant substituïbles o reparables: ‘S’ha dissenyat per a una vida útil de tres a cinc anys, molt més que els dos anys que triga en general la gent a canviar-se el mòbil.’ Aquests límits temporals, explica, de fet els marca el xip, que no es pot actualitzar i per tant queda obsolet per a moltes persones en uns cinc anys al ritme amb què progressa la tecnologia. ‘Per això diem que no pot durar sempre’, confessa Koreniushkina.

Del Fairphone 2, ja se n’han venut més de trenta mil unitats a Europa, el primer mercat on s’adreça ara com ara la companyia, cosa que demostra que ‘hi ha demanda de productes més ètics i duradors’. ‘El nostre mòbil marca una diferència en la indústria dels telèfons i empeny d’alguna manera la resta d’empreses cap a la nostra banda’, considera Koreniushkina, que tanca la sessió amb un desig compartit per tots els assistents: ‘Esperem que el Mobile World Congress i el Mobile Social Congress acabin essent sinònims.’

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)