Elsa Artadi: ‘Tinc la sensació que dins el PSOE hi ha tensió’

  • Entrevista a la consellera de Presidència i portaveu del govern

VilaWeb
Elsa Artadi, en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé).
Andreu Barnils
20.12.2018 - 09:55
Actualització: 20.12.2018 - 16:26

Elsa Artadi (1976) és consellera de Presidència i portaveu del govern. Doctora en econòmiques per la Universitat de Harvard, va deixar la carrera acadèmica per entrar en política. I ara és un dels pesos pesants del govern. Avui mateix és previst que sigui a la reunió prevista entre els governs català i espanyol, a les sis de la tarda. En aquesta entrevista, feta ahir al Parlament de Catalunya, Artadi parla de la reunió, del consell de ministres espanyol de divendres, de les manifestacions de rebuig convocades i del seu futur polític.

Quin missatge pot donar el govern a la gent que avui i demà es manifestarà?
—La gent té tot el dret de manifestar-se. La gent té tot el dret de protestar. És la garantia d’una democràcia que funciona bé. I entenem per què es manifesta la gent. El govern espanyol ha escollit el pitjor dia, i la pitjor forma, de fer el consell de ministres a Barcelona. La resposta ciutadana, veiem normal que hi sigui. I la comprenem perfectament. I tenim tota la confiança que la ciutadania es manifestarà com sempre ho fa.


L’1-O, el govern no va ser capaç d’evitar la violència de la policia espanyola. El 21-D el govern pot garantir que la gent es podrà manifestar sense rebre?
—El primer d’octubre es va veure que qui té les armes, i la violència, és el govern espanyol. I per tant van desplaçar milers de policies per reprimir una acció que primer menystenien i després els va fer tant mal que van atacar la societat civil. I van fer allò que era impensable. Ara el desplegament que hi ha de cossos policíacs espanyols no és comparable. Ni amb les tasques assignades pels jutges ni amb la magnitud.

No espereu, doncs, violència per part de la policia espanyola?
—Esperem que no hi hagi violència de cap mena.

Ahir es va saber que els policies espanyols dormen a Lloret. I que envien policies que ja havien vingut el primer d’octubre. Quina valoració en feu?
—És tot part d’aquesta mala tria del dia, el lloc i les formes. Em sembla inqualificable que ens hàgim d’assabentar de les coses pels mitjans de comunicació. Que vingui policia espanyola és totalment innecessari. L’ordre és garantit amb els Mossos d’Esquadra. I si creuen que no n’hi ha prou efectius que compleixin els acords, i les obligacions, i farem les promocions de Mossos que calguin, amb l’equipament que calgui.

Si la reunió de demà [avui per al lector] a les sis de la tarda entre els dos governs es manté, hi sereu. Què n’espereu? No s’ha dit tot, ja, entre els dos governs?
—La cosa més probable és que es faci la reunió, sí. I no s’ha dit tot, és a dir, no l’hem feta mai, una reunió com aquesta. És la primera vegada en democràcia, i des de l’inici d’un moviment independentista majoritari, que hi ha una reunió de govern a govern. No havia passat mai. Hem de fer possibles aquests espais. Aquí tothom s’omple la boca de diàleg i solucions, però la veritat és que el diàleg ha estat molt escàs. Nosaltres, que apel·lem sempre al diàleg allà on sigui, quan sigui, ens hauria agradat que la reunió s’hagués acordat en un altre context. I que el govern de Sánchez hagués tingut el coratge de venir a fer aquesta reunió ad hoc. Però no podem desaprofitar ocasions. És important que els expliquem com veiem les coses.

Per exemple?
—Explicar-los per què el sentiment independentista és majoritari, les implicacions que ha tingut la repressió brutal que perpetren amb la complicitat activa del Partit dels Socialistes contra gent demòcrata i pacífica i quines solucions hi veiem. I demanar amb fermesa si volen diàleg o no volen diàleg.

Ja us heu reunit amb la ministra Calvo. Com ha anat?
—La ministra Calvo, de prop, és educada i permet que es parli de tot. No et diu ‘d’això no en podem parlar’. Ara, hem avançat poc. Per això crec que aquesta reunió és important. És important de mirar-nos a la cara i dir si hi ha voluntat d’avançar. I, per part nostra, n’hi ha. L’apel·lació que fem al diàleg és sincera.

De fora estant, sembla que el PSOE ha tret la conclusió que a Andalusia han perdut vots per haver estat massa tous amb els catalans. De dins, la sensació és la mateixa? Elsa Artadi, que s’hi reuneix, creu que la conclusió que n’ha tret el PSOE és aquesta?
—La sensació que jo tinc, i és personal, és que dins el PSOE hi ha tensió. Entre els que veuen el diàleg com la solució al conflicte (que voldríem creure que aquí hi ha Pedro Sánchez, i naturalment Zapatero) i les veus que parlen del 155, del 155 indefinit, d’il·legalitzar partits, condemnar drets de manifestants… Penso en Lambán, Alfonso Guerra o la portaveu del partit, la darrera setmana. I això també és PSOE.

I Calvo?
—Jo vull pensar que és a l’altra banda. Han de definir què fan. Si segueixen la petja de Ciutadans, PP i Vox, serà un fracàs per al PSOE. Fracàs moral, però també electoral. No tindran els vots que es creuen.

Per què?
—Perquè no poden competir sobre qui és més de dretes amb PP i Vox. I demostraria manca de coratge i alçada política de Pedro Sánchez. Seria una estratègia demolidora per al govern d’Espanya.

El govern Torra està preparat per a un 155? Més ben dit, hi compteu? Ho veieu possible?
—No estàs mai preparat perquè et tanquin les institucions, el parlament… Tenim l’experiència de l’any anterior, però fins ara no tenim requeriments damunt la taula i no s’ha començat el procediment. També és cert que el senat no ha tancat la comissió del 155. No ho ha fet. Vivim en aquest estat de repressió que també inclou tot aquest nivell d’amenaces. Sabem que és una possibilitat. Ara, on s’agafaran aquesta vegada per aplicar-lo? Hem vist declaracions de Casado totalment fora de context legal, constitucional o polític, que apel·la al 155 per declaracions polítiques. Si Espanya ha d’anar cap aquí patirà tothom. No tan sols les institucions catalanes. Se’n ressentiran els drets de tot Espanya.

Vau dir que la visita de Sánchez era una provocació. Encara ho creieu?
—Jo vaig dir literalment que una part de la societat catalana creia que venir a fer el consell de ministres era una provocació. Això és un fet objectiu. Hi ha un munt de gent que ho pensa.

I Elsa Artadi?
—He dit al principi que no han pogut triar una data pitjor per venir. Perquè el 21-D vam fer unes eleccions per la seva responsabilitat. Són ells que van dissoldre el parlament legítim. I són ells que ens van portar a unes eleccions amb presos i exiliats. I són ells que les van perdre. I una vegada les han perdudes, han estat també ells que han impedit d’aplicar-ne els resultats. Per tant, som en una violació permanent de la democràcia a Catalunya. Venir justament el 21-D? No pot ser que ningú a l’altra banda tingui tan poc criteri. El 21-D al mig de la ciutat? En el pitjor moment? Tot això no és casual.

Potser, com dèiem, el PSOE vol recuperar vot per la via de la línia dura.
—Si es pensen que guanyaran vots amb Casado per veure qui és més dur, tenen un problema clar.

La investidura de Puigdemont ja s’ha descartat?
—Per nosaltres, mai. I menys pel president Torra, el nostre govern i el nostre grup. No tornarem a la normalitat fins que no torni el president Puigdemont i deixi d’haver-hi presos polítics. Aquí hi ha dos actors principals, Puigdemont i Junqueras. I han de tenir el seu espai i la seva veu. I han de poder ser actors.

Doncs si Puigdemont torna per a fer la investidura, com va dir que faria, el detindrien. No ho veieu així?
—Sempre hem pensat que la investidura era important i també que el president Puigdemont pogués tornar. Hi ha d’haver aquest debat d’investidura, s’ha de poder investir, i entenem que és dins la legitimitat que ho faci.

El referèndum acordat és impossible?
—Per part nostra, no. Nosaltres ja tenim un referèndum, el que vam fer l’any passat. I l’única cosa que pot substituir aquest referèndum és un referèndum acordat amb l’estat. Legalment no és impossible. És impossible tenir majoria al congrés? No. Ara hi ha majories suficients. Per tant, és una decisió, al final, sobre si el PSOE es decanta cap a la democràcia o per la repressió.

Que veieu més difícil: un referèndum acordat o fer efectiva la República seguint un procés gandhià i amb gent a la frontera?
—Hem de treballar amb totes les opcions, prioritzar el diàleg i no descartar res. Ho dic amb tota la convicció. Hem de tenir l’acompanyament de la societat civil, de les institucions i l’exili. Sempre hem dit que la societat civil és dinàmica. Aquest teixit tan dens ens permet de tenir una societat mobilitzada i exigent. I compromesa per a anar endavant.

El tros que falta només el farem votant, o caldrà, a banda, més determinació?
—El tros que falta l’hem de fer internacionalitzant, protestant, per la via democràtica i pels camins que hem seguit fins ara. És el nostre camí. I penso també ara en tots els unionistes que volen trobar vies de solució. Un reconeixement a tota aquesta gent. La major part de l’unionisme no són els discursos que sentim aquí al parlament. El PP, Cs i PSC tenen un munt de votants contraris al 155 i a la repressió. A favor de la democràcia. I aquesta gent han de poder trobar el seu vehicle.

Govern Torra. Si haguéssiu de fer una autocrítica, quina seria?
—Que hem fet feina en l’àmbit sectorial i no l’hem explicada. No ho hem fet. Potser no ho fem prou bé. Des de polítiques de dones a política pesquera. Ens costa molt explicar-ho. No ens adaptem prou bé.

A Alemanya hi heu estat fa poc. Pot ser que a Europa entenguin el referèndum i la DUI no?
—Ells han entès bé l’1-O, van entenent bé la repressió i saben que no hem estat violents. De la DUI, no en parlen tant. Ara ens trobem una altra cosa.

Quina?
—El mirall que s’ha generat de canvi. Pedro Sánchez, diferent de Rajoy. Però són incapaços de posar-te cap exemple de canvi. Tot just ara veuen que potser no hi ha diferencies. Presidenta del parlament tancada, vagues de fam, artistes a l’exili, etc. Quan expliques les coses ja veuen que no ha canviat res.

El 2028, on serà Elsa Artadi?
—Ui, ni idea. El 2008 tampoc no hauria predit que ara seria aquí.

Entrevisto la futura presidenta de Catalunya?
—Mireu, fa vuit mesos no sabia que seria consellera de la Presidència. Havia de ser-ho Jordi Turull. Realment em fa vertigen pensar on seré d’aquí a deu anys. Espero que ens trobem en una situació sense presos polítics, ni exiliats ni repressió. I que la ciutadania es pugui expressar lliurement. És que és molt bàsic, això que demanem.

Res que vulgueu afegir?
—Crec que ho he dit al començament. A Pedro Sánchez, coratge. I a la ciutadania, determinació no violenta. Passa que la primera cosa la demano i la segona, no: tinc el convenciment que és així.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any