Najat El Hachmi s’incorpora al catàleg d’autors de la Biblioteca del Núvol. Fins ara us havíem anticipat per aquesta primera temporada títols d’Albert Serra, Vicenç Pagès o Jordi Puntí. Avui us anunciem la publicació de La pluja damunt l’argila, entre brots de menta, la primera obra literària que Najat va escriure amb consciència literària: “Naïma renta la roba al riu, un dia d’estiu. Les cames rosades, a banda i banda de la pedra. Els peus, amb els talons esquerdats, engabiats dins de les sabates de goma. Es fonen”. Així comença el primer conte que va escriure Najat El Hachmi, quan tenia disset anys i estudiava en un institut de secundària de Vic.

La narració descriu el desvetllament sexual d’una adolescent marroquina que està predestinada a casar-se amb un home que hauran escollit els seus pares. La voluntat paterna, però, xoca amb el desig de la noia i amb les ànsies d’emancipació dels joves del seu poble, que busquen una vida millor a Europa. A diferència de les seves novel·les, aquí la narració se situa exclusivament al Marroc, país d’origen de Najat.

I en una entrevista gravada que podeu veure en aquesta pàgina, Najat explica que quan aquesta narració va guanyar un premi literari a la comarca d’Osona, la sorpresa a casa seva va ser gran, perquè ella no havia explicat als seus pares que escrivia. En part perquè l’escriptura era per a ella un espai íntim de llibertat, en part perquè els seus pares tampoc haurien pogut entendre el que ella escrivia. I quan el diari el 9Nou va oferir de publicar la seva narració, Najat va demanar consell als seus professors d’Institut perquè l’ajudessin a suavitzar alguns passatges on descrivia de manera explícita el desig de la protagonista, la Naïma. Així va ser com la carrrera literària de Najat va començar amb un exercici d’autocensura.

Najat El Hachmi | Foto: Ester Roig

Ara l’autora recupera de manera íntegra aquell text de joventut, que ja contenia de manera embrionària les dèries que desplegaria en les seves obres posteriors. Hi trobem l’expressió descarnada del desig de ‘La caçadora de cossos’; l’angoixada submissió a la voluntat materna, present a ‘La filla estrangera’, o també el pes asfixiant de l’estructura patriarcal, tan evident en la seva primera novel·la. La pluja damunt l’argila, entre brots de menta és una narració d’una força dramàtica extraordinària i d’una gran plasticitat poètica. Ara els subscriptors de la Biblioteca del Núvol seran els primers a llegir-la. Us hi podeu subscriure fent clic aquí. 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]