La prova feta aquesta setmana per Corea del Nord amb l’enlairament del seu primer míssil balístic intercontinental ha causat una notable alarma, perquè significa un gran salt endavant en la capacitat militar del país. Després de constatar que té armament nuclear, la comprovació que ha creat coets capaços de viatjar milers de quilòmetres dibuixa un panorama lògicament preocupant. La qüestió és saber què es pot fer amb aquest material i si Corea del Nord té la capacitat real d’enviar un giny nuclear a qualsevol lloc, concretament als Països Catalans.

El KN-14 és un míssil intercontinental?
Dimarts Corea del Nord va disparar un míssil anomenat KN-14 per la intel·ligència occidental i Hwasnong-13 per Corea. El coet consta de tres fases i és pensat per acoblar-hi una arma nuclear a la punta. Perquè un míssil sigui considerat intercontinental cal que pugui volar almenys 5.500 quilòmetres.

El míssil de dimarts va volar 930 quilòmetres i després va caure a la mar del Japó. Però es va enlairar fins a 2.802 quilòmetres d’altitud, molt més enllà que no calia –normalment s’enlairen a tot estirar fins a 1.200 quilòmetres. En total va estar en l’aire quaranta minuts. Amb la combinació d’aquestes dades, la major part dels experts occidentals consideren que el KN-14 podria arribar pel cap baix a 6.700 quilòmetres si seguís una trajectòria més estàndard. Per tant, esdevindria un míssil que entraria dins la categoria d’intercontinental, fet que significa un gran èxit per a Corea del Nord.

Amb aquest abast podria arribar fins als Països Catalans?
No hi ha cap resposta clara a aquesta pregunta perquè no sabem per quin motiu el míssil llançat pels nord-coreans va fer la trajectòria ni la ruta que va fer. No sabem si va ser feta deliberadament i per tant hauria pogut volar més enllà o si va caure en aquell punt perquè no podia anar més lluny. El govern de Corea del Nord diu que volia que caigués en aquell punt precís, però no hi ha manera de confirmar-ho.

La distància entre els Països Catalans i Corea és d’uns 9.000 quilòmetres, depenent de quin punt es prengui per referència dins de cada país. Això són 2.300 quilòmetres més que els que els observadors imparcials creuen que es podrien haver atès amb la prova. Però els mitjans nord-coreans han parlat d’un abast de 9.978 quilòmetres, que no se sap quin valor té ni a quina font respon. Si fos així, els Països Catalans entrarien dins l’abast del coet.

Sigui com sigui, se sap que aquest míssil va molt més enllà que no havia aconseguit d’anar mai Corea del Nord i que si pot volar fàcilment 6.700 quilòmetres és factible de pensar que podria volar una mica més enllà. 6.700 quilòmetres vol dir que el míssil passaria per Geòrgia, Armènia, la frontera entre Rússia i Polònia i Finlàndia amb la frontera amb Suècia. Dependria, però, de la ruta que seguís i de la direcció de llançament. Sense saber les condicions en què es va fer la prova és impossible d’assegurar, però la gran diferència és que ara és creïble que pugui arribar-hi mentre que fins dimarts era evident que Corea del Nord no tenia la tecnologia necessària.

Quina precisió té aquest míssil?
Aquesta és una de les altres qüestions difícils de respondre sense tenir accés a les dades oficials de la prova. Un coet d’aquest estil generalment és molt precís i capaç de fer impacte amb un marge de menys de cinc-cents metres de l’objectiu marcat, encara que sigui a l’altra punta del món.

Fins a quin punt cal alarmar-se, doncs, per aquesta prova?
És un fet seriós, però no cal alarmar-se massa. Corea del Nord no havia aconseguit mai un èxit com aquest. Es pot assegurar que des de dimarts Corea del Nord ha demostrat que és capaç d’enviar un coet molt més enllà d’on podia anar fins ara i que l’abast demostrat fa pensar que potser –però no és segur– és capaç d’arribar a tot Europa.

Un aspecte important que no s’ha demostrat encara és si aquest míssil pot dur de debò una arma nuclear. El dubte principal és si el con superior del coet és capaç d’aguantar la intensa calor de la reentrada en l’atmosfera terrestre.

Podria, doncs, haver-hi un atac nuclear?
Hi ha massa condicionals per a afirmar-ho. Si el coet pogués superar els 6.700 quilòmetres i pogués portar un cap nuclear, sí. Però això no s’ha demostrat. Cal tenir en compte, finalment, que, tret d’Hiroshima i Nagasaki, ningú no ha disparat mai una arma nuclear. Això és perquè les armes nuclears són eines de dissuasió. Són pensades per a dissuadir els altres de no atacar-te, més que no pas per a atacar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]