13.05.2016 - 22:00
Cada any el Festival d’Eurovisió desencadena la mateixa polèmica: els vots semblen tenir més a veure amb les simpaties geopolítiques que no pas amb la música pròpiament dita. Els països escandinaus, per exemple, tendeixen a votar-se entre ells. O els països membres de l’antiga Unió Soviètica. Irlanda, Gran Bretanya i Malta sempre es voten els uns als altres. I els vots de Grècia sempre van a Xipre i els de Xipre a Grècia.
Rere aquesta constatació s’amaguen dades geopolítiques i socials que han estat estudiades pel geògraf francès Jean-François Gleyze en aquest documentat article publicat a Cybergeo. La seva anàlisi de les diverses edicions del festival ha confirmat l’existència de tres blocs molt sòlids que es voten sempre entre ells: l’escandinau, el balcànic, al qual se suma Turquia i el de l’Europa oriental al qual se sumen Grècia i Xipre. Gleyze ha analitzat 1.907 parelles de vots que ha acabat plasmant en aquest gràfic.
En el gràfic s’observa clarament com hi ha països, el cas molt destacat de l’estat francès, que no tenen cap mena d’aliats d’entrada mentre que els països integrants de les grans bosses de vot comú parteixen amb un clar avantatge.
L’estudi detecta també els anomenats ‘vots de simpatia’, especialment amb Israel, que rep vots de Bèlgica, França, Andorra i Bòsnia.
