Avui sembla impossible de veure un castell format únicament per homes, però durant molts anys va ser així: els castells tenen més de 200 anys d’història, però de la incorporació plena de la dona al món casteller no en fa ni quaranta. El punt d’inflexió, el van marcar els Minyons de Terrassa quan es van constituir el 1979. Era una colla nova, formada sobretot per gent jove, nascuda lluny de l’àrea tradicional dels castells i en una època de forts canvis socials i eclosió de la cultura popular, i tothom hi entrava en igualtat de condicions.

Tot i això, la integració femenina va ser molt desigual entre les colles de nova creació, en les dècades del 1980 i el 1990, i les colles històriques, en què feia dècades que es construïen castells sense dones. Va ser en una d’aquestes colles, la Joves Xiquets de Valls, fundada el 1813, on Helena Llagostera va començar a fer castells. Era el 1981, ella tenia deu anys i era l’única nena de la canalla. ‘Tothom em deia que no me’n sortiria, que era cosa de nens, i recordo que als assajos em vaig haver d’esforçar més que la resta per demostrar que valia’ rememora.

Finalment, se’n va sortir, i no ha parat de batre rècords: l’any 1988, va ser la primera dona que va participar en un castell de 9, i els anys 2009 i 2010 va ser cap de colla. Tot i que no va ser la primera dona al capdavant d’una colla castellera (l’havien precedida Montserrat Albà als Bordegassos de Vilanova i Eva Baró als Castellers de Barcelona, entre més) el seu nomenament va ser molt simbòlic perquè ho era d’una agrupació històrica que, a més, feia castells de gamma extra. Per tots aquests mèrits, l’any passat va guanyar el premi a la trajectòria en la Nit dels Castells.

Però la incorporació de la dona en el món casteller no ha servit solament per a normalitzar el seu paper, sinó que ha aportat una important innovació tècnica: si una colla vol fer castells de gamma extra, necessita dones. La seva condició física, més baixa i prima que la d’un home, ha contribuït a alleugerir el pes de les construccions i per això a les colles els resulta més fàcil de fer castells de 9 i 10. Per tant, l’època daurada que viu el món casteller actualment, en què cada vegada es fan construccions més grans i espectaculars, hauria estat molt complicada sense la presència de dones.

Actualment, trobem dones en gairebé totes les parts d’un castell, de la canalla al pom de dalt passant per les crosses dels forros, però el seu paper en les juntes encara és escassa. De les cent agrupacions que formen part de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, actualment només n’hi ha una desena de capitanejades per dones. ‘Això només és el 10%!’, calcula Mary Mañané sorpresa. Des de l’any passat, ella és la cap de colla dels Castellers de Barcelona, una agrupació que en els darrers deu anys ha tingut dues dones al capdavant.

Però en la relació entre dones i castells, la colla més veterana de Barcelona sempre ha destacat per anar més enllà, tal com explica Mañané: ‘Ens hem esforçat molt per alleugerir els nostres castells i per això des de fa anys hem incorporat dones als baixos, als terços i als folres del castell, uns espais encara molt dominats per homes perquè tenen unes condicions físiques molt concretes.’

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]