28.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 28.03.2017 - 22:15
La primera ministra britànica, Theresa May, activarà avui l’article 50 del Tractat de Lisboa i començarà la negociació per a fer efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea en un termini aproximat de dos anys. Comença, doncs, el trajecte necessari per a dur a terme allò que la majoria de ciutadans britànics va votar en referèndum el 23 de juny. Aquell dia, la Unió Europea va rebre un cop molt fort i, alhora, es van fer evidents les diferències territorials que suscitava el Brexit dins el Regne Unit. Escòcia i el Nord d’Irlanda van votar-hi majoritàriament en contra, i Gal·les i Anglaterra a favor. Però el resultat final fou favorable a la sortida de la UE, amb un 52% dels vots.
Avui s’obre una etapa que, si observem els resultats d’aquella votació i la situació de cada territori, pot menar a la destrucció del Regne Unit.
Escòcia: europeisme i segon referèndum
Just el dia abans de l’activació del procés de Brexit, la majoria independentista del parlament escocès aprovava el calendari proposat per la primera ministra, Nicola Sturgeon, per a fer un segon referèndum entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. És a dir, abans no culmini el procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea. May no vol sentir parlar d’aquest referèndum fins que no s’hagi completat la desvinculació amb la UE, i Sturgeon, per contra, vol fer el referèndum abans.
Escòcia va votar l’any 2014 i el no a la independència es va imposar per poc marge. Justament, un dels arguments dels partidaris del no, inclòs del govern britànic, era que una Escòcia independent restaria fora de la UE. Tanmateix, el referèndum del Brexit va canviar el panorama de mig a mig. Els escocesos van votar majoritàriament a favor de continuar formant part de la Unió Europea (un 62% contra un 38%), però el resultat general del Regne Unit fou favorable a sortir-ne.
Nord d’Irlanda: inestabilitat i possible reunificació
Malgrat el vot del conjunt del Regne Unit favorable a anar-se’n de la UE, al Nord d’Irlanda –com a Escòcia– també es va imposar el remain, amb un 56% de vots. No fa pas gaire, el primer ministre d’Irlanda, Enda Kenny, va exigir a Brussel·les que l’acord del Brexit tingués en compte un possible retorn del Nord d’Irlanda al bloc europeu. Kenny no va descartar tampoc una possible reunificació del país, que permetria al Nord –que ara forma part del Regne Unit– de continuar dins la Unió.
El debat sobre el futur del Nord d’Irlanda i la possible reunificació, mitjançant un hipotètic referèndum, va planar en les eleccions del 2 de març, en què els unionistes del DUP van guanyar només d’un escó d’avantatge els republicans del Sinn Féin. I caldrà veure abans com s’hi desencalla la situació política, per la manca d’entesa entre els partits a l’hora de formar govern. Després del fracàs de les negociacions, el ministre del Regne Unit per al Nord d’Irlanda, James Brokenshire, haurà de decidir si deixa més temps als partits per a formar govern, si convoca noves eleccions o si suspèn l’autonomia i en transfereix els poders a Londres.
Apareix l’independentisme gal·lès
A diferència d’Escòcia i del Nord d’Irlanda, a Gal·les el Brexit sí que va guanyar, tot i que per un marge molt estret: 51% a 49%. La possibilitat que Gal·les acabi desprenent-se del Regne Unit sembla llunyana, en comparació amb Escòcia i el Nord d’Irlanda, i el resultat del Brexit n’és una de les claus. Però també cal tenir present el tomb cap a l’independentisme d’un partit que tradicionalment no ho era, el Plaid Cymru, el partit nacionalista gal·lès, que en les darreres eleccions al parlament de Gal·les va presentar una candidata independentista amb un discurs social fort, similar al Partit Nacional Escocès. El Plaid Cymru va esdevenir la segona força política, darrere del Partit Laborista però davant del Partit Conservador.
Quant a l’independentisme, les últimes enquestes indiquen que n’ha crescut significativament el percentatge, i que el Brexit ho pot accelerar. En una enquesta de YouGov i ITV Wales del mes de juliol passat, és a dir, després del referèndum sobre la sortida de la UE, els gal·lesos responien així a la pregunta simple de ‘què votaríeu si demà hi hagués un referèndum sobre la independència de Gal·les?’: un 65% va dir que no i un 15% que sí. Fins fa dos anys el percentatge de partidaris de la independència amb prou feines si arribava al 10%. Però si a la pregunta s’hi afegia el fet que Escòcia fos independent, el percentatge de partidaris del sí pujava fins al 19%, contra un 61% de no. I si a més es garantís la continuïtat de Gal·les dins de la UE, el sí s’enfilava al 28%, enfront d’un 53% de contraris a la independència. En tots els casos els indecisos eren d’un 20% aproximadament.
Aquests últims anys s’han creat plataformes com ara ‘Yes Cymru’, inspirat en el ‘Yes Scotland’, per a mostrar-ne els beneficis d’un estat propi. El 2011 Gal·les va aprovar en referèndum un augment de les competències i actualment la meitat dels gal·lesos ja en reclamen més. Per tant, el país viu un procés gradual d’exigència d’autogovern i d’un creixement de l’independentisme.
Els passos per a sortir de la UE
El 29 d’abril, els vint-i-set estats de la Unió ordenaran a la Comissió Europea que comenci les negociacions bilaterals amb el Regne Unit, unes negociacions que és previst que arrenquin oficialment entre el maig i el juny i que s’acabin a la tardor. Entre l’octubre i el març de l’any vinent el parlament britànic, el Consell Europeu i el Parlament Europeu votaran els acords i el març del 2019 el Regne Unit abandonarà la Unió Europea.
Més informació: Què diu l’article 50 del Tractat de Lisboa i com s’ha d’aplicar?
