30.06.2018 - 22:00
Estimat Raül,
ets ben pròxim a aquest món de reixes que ens envolten. Barreres que no et deixen sortir d’aquesta Estremera que et deus conèixer de memòria i barreres que no permeten entrar als qui, legítimament, cerquen una vida millor o que, simplement, fugen de conflictes que nosaltres hem armat.
I és una llàstima que et trobis aquí dintre, tu que has demostrar que et saps moure àgilment i de manera eficaç pel món. Ets un bon calderenc, un santcugatenc actiu, un eficient mediador en els conflictes bèl·lics, un eurodiputat que parlamenta, un escriptor de ficció i de no ficció, i un ensenyant de l’escola de cultura de pau de la UAB. Aquests mèrits et van situar al capdavant de les relacions internacionals de la Generalitat de Catalunya i has exercit aquesta feina amb dos valors irrenunciables: el de la supremacia de la no violència i el del diàleg imprescindible entre els pobles.
Recordo, Raül, que fa temps, ens trobàvem sovint a Mirasol tot comprant el diari i comentàvem la jugada, però, ja ho saps, el nostre quiosc ha plegat i, gairebé en paral·lel i com a signe dels temps, la llibertat d’expressió va minvant. Però també moltes més llibertats com la de reunió, la de manifestació, la de consulta i la d’acció política democràtica, fins al punt que tu i els teus companys i companyes sou empresonats o a l’exili sense cap justificació.
Però t’asseguro que tu, jo i molta gent més intuïm que els temps canviaran inexorablement i que passarà en la mesura que, sense defallir mai, anem dissenyant el país que volem i que alhora l’anem explicant arreu amb convenciment. Un país que volem allunyat dels mites arrelats de monarquia, exèrcit i diners, un país en el qual prevalgui la dignitat d’autòctons i de nouvinguts, en què la igualtat sigui generalitzada i en el qual els principis ètics es traslladin del paper a la societat. Jo diria, Raül, que, de fer totes aquestes coses, tu en saps molt.
Una abraçada ben forta i que tant tu com la Diana, tenint sempre presents l’Elda i en Noah, no ens deixeu de transmetre l’esperit de sempre.
Arcadi Oliveres
29 de juny de 2018
