Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

No han passat ni set anys des que vau fer la consulta popular a Arenys de Munt. Això demostra que quan la ciutadania s’uneix en favor d’una causa, i aparca per un moment –si bé sense oblidar-les– les diferències que la separen, es pot arribar lluny en pocs anys.

La gent catalana ens heu ensenyat molt durant aquests anys: per exemple, la col·laboració entre la gent nacionalista. Aquí, sembla impossible que la gent abertzale s’uneixi a l’hora de construir una nació. Això és el que va passar també a Catalunya, fins que va passar el contrari.

No cal anar a Catalunya per veure com heu pactat els acords, encara que sigui suant la cansalada. Primerament, pacteu l’acord nacional, aquell que anomeneu ‘procés’, i, en consecució i en conseqüència, arriba l’acord sobre la governança: mantenir la majoria al parlament, acordar lleis, pressupostos… No ha estat un camí fàcil, perquè heu tingut dures tensions quan JxSí i la CUP no s’han posat d’acord en algunes ocasions i heu sentit que el procés s’esquerdava. No cal dir, però, que no hauríeu aconseguit un acord de governança si anteriorment no haguéssiu aconseguit l’acord referent al procés. Pot algú imaginar que parlamentaris de la CUP votin a favor dels pressupostos de JxSí sense haver pactat abans un acord sobre el procés?

Aquí passa a l’inrevés. Aquí ens passa, precisament, allò que us passava a vosaltres fa quinze anys. El principal partit nacionalista, EAJ-PNB, ha pactat un acord institucional amb la gent socialista, aquesta que no vol ni sentir parlar del procés nacional, sota l’argument que és impossible pactar una altra governança. Que provin l’equació, canviant l’ordre: primer l’acord nacional i després, la governança. A Catalunya ha funcionat.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Cent cinquanta mil bascos teniu avui l’oportunitat de votar sobre el futur polític del vostre país. En alguns llocs la pregunta és més clara i concreta que en uns altres, però és evident que, en tots, els qui voteu ho fareu pensant en una Euskal Herria lliure, independent. No perdeu l’oportunitat de fer-ho.

És un vot, us ho dic des de Catalunya, que pot canviar el vostre país. Ací un grupet de gent va proposar en el seu dia un referèndum minúscul, gairebé simbòlic. Va ser a Arenys de Munt, una població d’uns vuit mil habitants a la comarca del Maresme. El 13 de setembre de 2009. Tots vivíem obsessionats per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut i el país es debatia sobre com reaccionar contra aquell cop d’estat. La consulta d’Arenys va ser la resposta, i va desencadenar un moviment que revolucionaria per complet el país. La gent es va adonar del poder de les urnes i del poder de la unitat. I va començar a desobeir les regles. La justícia va invalidar la consulta. Es va amenaçar l’ajuntament. Fins i tot es va enviar un autobús de falangistes a acovardir la població. No van poder amb res. Al final, 2.569 vots a favor de la independència i 61 en contra. Començava la rebel·lió.

Aquell dia el meu país va començar a canviar i va aparèixer una nova Catalunya, inesperada. La gent es va adonar que érem la majoria, i que ho podíem demostrar. Els partits van quedar desbordats i van arribar sis onades de consultes en què van participar de sis-centes mil persones. I l’extraordinari procés participatiu del 9-N, on ja vam ser més de dos milions de votants. D’allà sorgiria el 27-S quan, només sis anys després d’Arenys de Munt, l’independentisme va conquerir la majoria absoluta del parlament. I la proposta de referèndum d’aquest setembre, que espere que tancarà, finalment, el cicle que van obrir aquells 2.569 veïns d’Arenys de Munt.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]