Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  14.06.2015  06:00

Autor/s: M.S.

Avanç editorial: Alfred Jarry

A 'Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic' (Adesiara) Jarry ens presenta la patafísica, la ciència de les solucions imaginàries

Men?ame
 

Alfred Jarry (Laval, 1873 París, 1907) va ser un dels principals precursors del moviment surrealista i del teatre de l’absurd. La seva obra més coneguda és 'Ubú rei', que a Catalunya va inspirar una altra obra, 'Mori el Merma', de la companyia La Claca, immortalitzada pels ninots i escenografia de Joan Miró. Ara l'editorial Adeiara ens acosta una altre text important d'Alfred Jarry: 'Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic', on Jarry ens presenta la patafísica, que segons ell és la ciència de les solucions imaginàries. La traducció catalana és de Josep Alemany i Bru Jordana signa la nota preliminar que us oferim a continuació. També podeu llegir un fragment. 

NOTA PRELIMINAR

Tothom coneix l’anècdota «pràctica» atribuïda al pensador grec Andronic de Rodes a propòsit de la denominació de la metafísica. En efecte, com es pot deduir de l’etimologia del mot, la metafísica és allò que es troba més enllà de la física. Però va caldre esperar anys i panys, exactament fins al primer decenni del segle xx, perquè el món conegués allò que hi ha més enllà de la metafísica, això és, la patafísica, la «ciència de les solucions imaginàries», que el genial Alfred Jarry exposa en el llibre que teniu a les mans.

«La patafísica», afirma l’autor, «descriurà un univers que podem veure i que potser hem de veure en comptes del tradicional, ja que les lleis de l’univers tradicional que alguns s’han pensat que havien descobert també són correlacions d’excepcions, si bé més freqüents, en tot cas fets accidentals que, en reduir-se a excepcions poc excepcionals, ni tan sols tenen l’atractiu de la singularitat.» I si la patafísica descriu un món no tradicional, aquestes 'Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic' són certament excepcionals en molts aspectes.

Novel·la neocientífica --tal com s’indica a l’inici del llibre--, text desconcertant, narració de viatges imaginaris (sense sortir de París!) a les illes de la fantasia, habitades pels poetes, músics i pintors del seu temps, relat iniciàtic en cerca del coneixement absolut, l’obra de Jarry constitueix, sense cap mena de dubte, un dels textos clau del visionari creador de 'Ubú, rei'. De fet, el 'Faustroll' és considerat una obra mestra del simbolisme en què Jarry, responent a l’afirmació de Mallarmé segons la qual «el món és fet per desembocar en un bell llibre», es proposà d’escriure, tal com sostenen Noël Arnaud i Henri Bordillon a l’edició francesa de l’obra, «un llibre que fos el Llibre», amb majúscula, i que inclogués, si no tot el món, almenys tots els llibres interessants. En aquest particular, no deixa de ser ben indicativa la llista detallada de la biblioteca del doctor que trobem en el capítol IV de l’obra, on conviuen en estreta companyonia l’Evangeli de Lluc amb Lautréamont, la 'Odissea' amb Rimbaud, 'Les mil i una nits' amb Verne o Coleridge amb 'L’altre món' de l’insondable Cyrano de Bergerac, per citar-ne només alguns.

I el doctor Faustroll s’erigeix consegüentment en un personatge atemporal i omniscient, en el 'uates', el «sacerdot» de la imaginació desbordant que ens ha de dur al coneixement d’un univers superior, o paral·lel, al que estem habituats a contemplar, i això inclou fins i tot, en el darrer capítol del llibre, la demostració --diguem-ne matemàtica-- de la superfície de Déu.

Ara bé, com ha succeït en totes les èpoques i a tot arreu, la imaginació, la fantasia, l’enginy, l’humor, sobretot l’humor, no sempre són ben entesos ni ben acceptats pels qui es malfien, toixos i recelosos, de la literatura d’alta volada. Jarry n’és ben conscient i, a més, si llegim entre línies, no s’està de dir-ho: «Cal, doncs, admetre inevitablement que la multitud és massa curta de gambals per a entendre les figures el·líptiques i que els seus membres es posen d’acord en el consens dit universal perquè tan sols perceben les corbes que tenen un sol focus; al capdavall, és més fàcil coincidir en un punt que en dos.» ¿Que potser tothom és capaç d’entendre el seu admirat Rabelais o la pintura de Gauguin?

¿Literatura per a iniciats? Potser sí, en la mesura que cal tenir cert bagatge de lectures per a introduir-se al món del Faustroll i, en un sentit estricte, perquè no hem d’oblidar que l’any 1948 es va crear a França el Collège de Pataphysique, una mena d’acadèmia paral·lela que actualment té delegacions en molts països i que ha comptat amb «sàtrapes» --aquest és el títol que reben els membres més il·lustres-- com Max Ernst, Marcel Duchamp, Boris Vian, Jacques Prévert o Dario Fo. ¿Llibre elitista, farcit de jocs lingüístics i adreçat únicament als lectors que coneixen el simbolisme francès? De cap manera, perquè Jarry, en gairebé tot els seus llibres però especialment en aquest, és una torrentada de genialitat i agudesa que ens fa gaudir plenament del plaer de la lectura.

Esperem, doncs, que aquestes 'Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic', publicades per primer cop en volum el 1911, quatre anys després de la mort de l’autor, i ara traduïdes en català, serveixin per a alleujar poc o molt la flagrant desproporció que, segons Michel Arrivé, hi ha entre la notorietat gairebé mítica d’un nom --gràcies, sobretot, a 'Ubú, rei'-- i el desconeixement quasi absolut de la seva obra.

Bru Jordana

Men?ame