El front per a frenar l’extrema dreta es posa a prova a Catalunya Nord

  • L'ascens del Front Nacional i la davallada dels socialistes, fins ara majoritaris al Consell Departamental, va marcar la primera tanda de diumenge passat · A les cinc de la tarda la participació se situava en el 53,79%

VilaWeb
Redacció
29.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els nord-catalans amb dret de vot són cridats avui a passar per les urnes en la segona tanda de les eleccions departamentalsDiumenge passat, l’ultradretà Front Nacional (FN) es va convertir en el primer partit de Catalunya Nord amb un 31,76% de vots (57.153 sufragis), per damunt de la majoria departamental socialista i comunista sortint (28,59%) i la dreta de l’UMP (28,24%). És complicat que el FN consolidi l’avantatge, tot i que en aquesta segona tanda l’UMP ha decidit no fer una crida explícita a barrar el pas a l’extrema dreta. Avui a les cinc de la tarda, la taxa de participació era del 53,79%, un punt i mig per damunt de la setmana passada.

Diumenge passat, la ultradreta va eliminar en cinc cantons l’esquerra i va arribar en igualtat en quatre cantons més amb la dreta. A Perpinyà, dividida en sis col·legis electorals, el FN fou el primer partit en quatre. Dels disset cantons totals del departament, només en el dels Pirineus Catalans en va quedar eliminat davant el cap de files departamental de l’UMP, Jean Castex.

La possibilitat que el FN entri al Consell de Catalunya Nord i que fins i tot pugui ser decisiu per a formar-hi una majoria ha mobilitzat aquesta setmana el Partit Socialista, majoritari amb el Partit Comunista des de fa divuit anys en la institució, que ha fet una crida als seus votants i simpatitzants a votar els candidats de la dreta en els cantons on s’encaren directament al FN.

En aquest front per a barrar el pas a l’extrema dreta, no s’hi ha sumat explícitament l’UMP. De fet, dijous el president de la formació dretana, l’ex-president francès Nicolas Sarkozy, va ser a Perpinyà per a donar suport al candidat a la presidència del Consell Departamental pel seu partit, Jean Castex, i malgrat que va dir que mentre fos president de l’UMP no arribaria mai a acords amb el FN, va comparar aquest partit amb el socialista. Propugna, doncs, no votar cap candidat d’esquerra o extrema dreta allà on els del seu partit haguessin quedat eliminats a la primera tanda.

Una primera tanda, val a dir, en què a més de l’augment del vot ultradretà a nivells dels anys 1980 també va representar un cop electoral per al Partit Socialista, que fins ara governava tant al departament com a la regió. Al Llenguadoc-Rosselló, el FN també fou majoritari en nombre de vots a la primera tanda i avui és present en seixanta-quatre cantons del gairebé un centenar.

En el conjunt de l’estat francès el FN va aconseguir també el millor resultat de la seva història, però no va poder erigir-se en guanyador com pronosticaven les enquestes. Després de la victòria a les europees, l’extrema dreta aspirava a consolidar el seu paper reivindicant l’eslògan de ‘primer partit de França’, però l’UMP es va imposar clarament en el conjunt de l’estat a la primera tanda i avui hauria de consolidar l’avantatge.

Sorpresa nacionalista al País Basc

Al País Basc, la coalició Euskal Herria Bai va aconseguir un resultat històric en la primera tanda, amb el 16% dels vots. Va passar en cinc cantons dels dotze en què és dividit Euskadi Nord i fou la primera força a Errobi-Aturri, on va guanyar amb un 37,9% dels vots, 21 punts per damunt de la candidatura del FN, amb la qual es disputa avui la victòria.

 

Més informació:

Activistes de Femen protesten davant el col·legi electoral de Marine Le Pen

Les eleccions departamentals, nou desafiament del Front National a Catalunya Nord (19-3-2015)

Fracàs de l’UMP a Perpinyà (23-3-2015)

Comunicat del ‘Col·lectiu Sem’ sobre les eleccions departamentals (26-3-2015)

Edició local: VilaWeb Catalunya Nord

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any