12.03.2015 - 06:00
Un veí de Sabadell denuncia que el van fer fora de mala manera del consolat espanyol a Brussel·les. Va demanar de tramitar d’un document, i s’hi van negar perquè era en català. El representant permanent del govern català a la UE, Amadeu Altafaj, va parlar amb l’afectat, arran de la publicació del cas a VilaWeb. Ara ho revisaran els serveis jurídics del govern. Altafaj, en aquesta entrevista, reivindica el paper de la delegació de la Generalitat també en casos com aquest.
‘Estic gairebé convençut que hi ha hagut un abús. El consolat és un ens de tramitació, i no havien ni de llegir la declaració. L’única tasca que tenen encomanada és de verificar la identitat del remitent, i de fer la recepció, enregistrament i enviament de la peça documental’, diu Altafaj sobre aquest cas. ‘N’he informat la secretaria d’Exteriors del govern i ara el govern valorarà les accions a emprendre.’
Altafaj defensa la funció que té la delegació de la Generalitat en el dia a dia, més enllà del paper de difusió i d’explicació del procés polític català a les autoritats comunitàries i als estats europeus. En aquesta entrevista comencem parlant de l’impacte internacional de l’independentisme català.
—És veritat que ens miren?
—Sí, ens miren. Sobretot des de les mobilitzacions multitudinàries de la societat civil catalana, que són molt visibles. Si som un tema de l’agenda europea del 2015 és perquè primer hi ha hagut una visibilitat enorme de la societat civil. I també per la manera com s’ha gestionat, o no s’ha gestionat, la qüestió per part de les autoritats espanyoles; per la fermesa del parlament i d’un seguit de partits polítics que han mantingut el torcebraç. I per factors externs, com el referèndum d’Escòcia, que ha estat un referent paral·lel i permanent per considerar la qüestió catalana a Europa.
—D’acord, ens miren. Però com és aquesta mirada? Diuen que és desconfiada.
—És una mirada sovint escèptica, perquè qualsevol cosa que signifiqui un canvi en el paradigma d’Europa i de les institucions de la UE preocupa potencialment. Però preocupa Espanya tant com Catalunya; Espanya ha preocupat molt, per unes altres qüestions, com les financeres. Espanya fa temps que és a l’agenda europea com un tema important, i el problema de Catalunya és un problema afegit. Hi ha una certa preocupació per la fragmentació gairebé segura que el paisatge polític espanyol experimentarà aquests mesos vinents, amb l’efecte Syriza traslladat a Podem.
—Ara preocupa i ocupa més Podem que no el procés català?
—Va repartit. La qüestió catalana continua essent preeminent en l’agenda europea i de les cancelleries europees, però al mateix temps hi ha la preocupació sobre Podem, pels vincles amb la situació a Grècia.
—Com us han rebut els representants de la UE i dels estats?
—La resposta a la meva incorporació ha estat positiva: he rebut felicitacions de responsables de les institucions, de representacions permanents d’ambaixades a la UE… També perquè hi ha vincles personals, perquè feia deu anys que treballava en el primer cercle de la Comissió Europea, al gabinet del vice-president econòmic, i abans en algunes altres carteres. Això fa una xarxa important, i molta gent se n’ha alegrat per mi, i també per Catalunya. Perquè saben que tenen com a interlocutor una persona que es coneix molt bé i sap molt d’algunes qüestions prioritàries a les seves agendes. Això els anima a tenir contacte més directe amb mi com a representant del govern i a discutir amb tota confidencialitat, si cal de manera informal, qüestions sensibles.
—No teniu rang diplomàtic, però teniu aquest bagatge…
—Sí, i caldria recordar una cosa: tenim els veïns nostres a Brussel·les, que són l’oficia europea del govern d’Escòcia. Els seus components a Brussel·les tenen tots rang de diplomàtic britànic. I més enllà d’Europa: la delegació permanent del govern del Quebec a Brussel·les tenen tots estatus diplomàtic, tant tècnics com ambaixador, amb els drets i el reconeixement corresponents. Jo no tinc rang d’ambaixador perquè no som estat.
—Quina relació teniu amb la representació del govern espanyol a la UE?
—Hi tinc contactes molt freqüents, i una relació personal bona amb el representant permanent espanyol, amb qui ens coneixem de fa molts anys. I he de dir que és un excel·lent professional. És normal que sigui així, perquè a Brussel·les és on més ens hi juguem tots. Això a banda, treballem a tots els nivells amb la representació permanent, els nostres tècnics i els seus, en qüestions molt concretes i amb una visió molt utilitarista. Per exemple, el nostre tècnic en qüestions agrícoles té contactes freqüents amb els consellers d’Agricultura de la representació. Hi he estat molt ben rebut. La representació espanyola m’ha tractat amb molta correcció, començant per l’ambaixador.
—Això no priva que hi hagi una ofensiva total per part del govern espanyol a l’acció exterior de la Generalitat. El terreny on us heu de moure deu ser fangós.
—Fangós, o minat. En comptes de desactivar mines de vegades tinc la sensació que des de Madrid se’n planten de noves. Però som en any electoral i no em faig gaire il·lusions. La cooperació amb la representació espanyola a la UE és molt correcta. Una altra cosa són les ambaixades bilaterals, i tenim al cap el cas de la presentació de ‘Victus’ als Països Baixos. De vegades hi ha una actitud d’excés de zel per part de funcionaris d’ambaixades i consolats.
—D’entrebancs, directament, no us n’heu trobat?
—En les set setmanes que fa que hi sóc, no. Sí que constato que de vegades les coses van més a poc a poc de com haurien d’anar.
—Què ha canviat amb la vostra incorporació?
—Es continuen assegurant totes les tasques sectorials que es feien fins ara. I a més hi ha l’afegit de la capacitat de diàleg que oferim i que posem a disposició de tots els actors de la UE a través de la meva persona; amb el propòsit d’informar i d’aportar la versió directa del govern sobre qüestions relacionades amb la situació política a Catalunya.
—I quins han estat els vostres interlocutors aquestes setmanes?
—Des de la representació espanyola en qüestions molt pràctiques de cooperació fins a alts funcionaris de les institucions europees. Aquesta setmana mateix hem tingut el conseller Felip Puig que podia participar en el consell de ministres, reservat als estats membres; però hi ha més petites escletxes per a ser-hi presents. I vaig ser amb el conseller Puig al consell de ministres d’afers socials de la UE. Aquest és el nivell on em moc jo, i que em pertoca. No és pas el de president de la Comissió.
—I amb comissaris?
—Sí, ens hem vist recentment. El president va rebre dilluns de la setmana passada el comissari alemany Günther Oettinger, responsable d’Economia i Societat Digital. Vaig ajudar a preparar aquesta trobada i vaig assistir-hi, al palau de la Generalitat, amb el president. Hi ha aquesta mena de contactes, i amb més comissaris. Hi ha moltes oportunitats a Brussel·les per coincidir amb comissaris europeus, membres del Parlament Europeu…
—Quina percepció tenen, en general, del procés cap al 27-S?
—No es pot generalitzar. Una que sí que es pot generalitzar és que tenen interès per Catalunya.
—Però hi deu haver estats que veuen el procés amb més simpatia que uns altres.
—No necessàriament. Volen informació i l’avantatge que tenim és que els la podem aportar directament. Perquè s’adonen que algunes de les informacions que els arriben des d’Espanya sobre la situació a Catalunya i les prediccions que es fan no es corresponen gens amb la realitat. Fa tres anys els van dir que això duraria pocs mesos i que anava lligat a la crisi econòmica. I al cap d’uns quants mesos, al cap d’un any, el suport popular al procés creixia de manera contundent. Si any rere any t’expliquen una història que no es correspon amb els fets, la reacció instintiva és d’anar a cercar informació alternativa més fidedigna.
—No hi ha simpatia?
—No. Hi ha interès per a saber com està la situació a Catalunya. I com va, i què passarà. Els diplomàtics estan obligats a fer el ‘political reporting’; això ho han de fer tots. I en el ‘political reporting’, si et pots basar en diverses fonts ets més fidedigne que no pas si et bases en una sola font.
—Deu ser més fàcil d’influir en aquests diplomàtics si el full de ruta és clar.
—No ho sé. Sí que és clar que el president atorga una gran importància a ser transparents i previsibles, que des de fora hi hagi el màxim d’informació sobre què passa a Catalunya, el perquè i què passarà, quin és el procés en totes les etapes. Això és un afany del president de compartir el màxim d’informació possible sobre fets i sobre intencions.
—Què ha de passar perquè la UE deixi de dir que això és un afer intern i assumeixi el paper de mitjancera?
—La Comissió Europea només es pot pronunciar si hi ha una demanda expressa d’un estat membre, i això és el que ha anat dient. Aquesta demanda no ha arribat. Però també hi ha el vessant polític. És evident que aquesta qüestió se segueix des de les institucions europees. Formalment no hi intervenen, però informalment se n’ha parlat, se’n parla i se’n continuarà parlant.
—Em costa de pensar que la UE d’alguna manera no hagi pressionat el govern espanyol perquè resolgui políticament el cas català.
—No sé de què parlen el senyor Rajoy i el senyor Juncker quan es troben. Però puc dir que entre els alts funcionaris de les institucions europees, que és on m’he mogut aquests anys, hi havia una certa perplexitat per la manca de política en el tractament del cas català. I com la situació ha anat escalant aquest últims anys arran d’una paràlisi de la política; s’ha reaccionat molt en l’àmbit mediàtic i judicial i ha predominat una política d’hipercongelats.
—D’hipercongelats?
—Sí, quan una cosa es mou, la fiques al congelador: hi ha un periodista, li poses una pantalla de plasma i el congeles. Si hi ha un intent de reforçar l’acció exterior de la Generalitat, impugnes la llei. I així una darrere una altra. El gran triomf de la construcció europea des dels anys cinquanta és que quan hi ha una situació de tensió i d’interessos contraposats, qui maniobra, qui dialoga i qui negocia bé és el que preval; i l’obtús, el que no es mou, és el que s’estavella contra el mur que ell mateix aixeca. Aquesta és la diferència fonamental. El primer, el que dialoga i negocia, és el polític; i el segon és l”apparatchik’. Això, ho anomeno política d’hipercongelats.
—Si el que dialoga és el que preval, al final les institucions europees hauran d’actuar en favor del costat català.
—Però hi ha condicionants. El primer és jurídic: el consell de ministres i la Comissió Europea necessiten aquesta petició d’un estat membre, clarament. I al final la UE és una unió d’estats. Però també és una unió de ciutadans amb uns drets adquirits. Els catalans som ciutadans europeus; som set milions i mig d’europeus. Espero que se sàpiga què passa a Catalunya, i és per això que el conseller Homs ha dit que farem un recull exhaustiu de totes les actuacions d’aquests mesos en casos de recentralització, i també d’interpretació ultrarestrictiva de la constitució espanyola, tant per part del govern espanyol com d’òrgans judicials.
—La UE podria arribar a acceptar una acció unilateral per part de Catalunya?
—No, però ara no es planteja en aquests termes.
—Com a hipòtesi, en cas que la interlocució amb l’estat espanyol fos impossible.
—No ens posarem nosaltres mateixos aquestes cordes al coll. Volem, precisament, fer un procés democràtic, pacífic, participatiu, atenent allò que demana una part àmplia de la ciutadania del país, exhaurir totes les vies legals i democràtiques que el marc legal, que si no es poden utilitzar és perquè els altres les bloquen. Aquesta és la nostra determinació, i la pròxima etapa són les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. No especularem amb plans B si tenim un pla A que volem que prevalgui si els ciutadans de Catalunya l’avalen amb totes les garanties.
—En el dia a dia deveu tenir més qüestions a tractar.
—Sí, defensem els interessos de Catalunya en una varietat d’àmbits molt gran. Per exemple, defensem els interessos de les empreses catalanes que volen sortir a l’exterior, dels departaments que volen participar en programes europeus o que volen establir col·laboracions amb més regions d’Europa. Ara som en procés de renovar l’acord de cooperació bilateral amb Flandes, per posar un exemple. També presidim els Quatre Motors d’Europa, amb regions tant potents com Baden-Würtemberg, Llombardia i Roine-Alps, amb una agenda basada en l’economia digital. Fem més feina que mai en tots els àmbits quant a cooperació internacional i cooperació europea.
