La memòria dels vènets de l’Alguer

  • Avui es presenta al terme agregat de Fertília 'Nosaltres, els julians', una obra d'Antonia Cervai que explica la història d'aquesta minoria establerta a la ciutat sarda a mitjan segle XX

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
10.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A l’illa de Sardenya hi ha, al nord-oest, una illa lingüística catalana, l’Alguer. Una cosa que no se sap tant és que al terme municipal de l’Alguer hi ha una altra illa lingüística, al terme agregat de Fertília, amb una comunitat vèneta que s’hi va començar a instal·lar arran de la caiguda del règim feixista italià a la Segona Guerra Mundial.

Al final de la Segona Guerra Mundial, pel tractat de pau de París entre Itàlia i Iugoslàvia, l’Ístria vèneta va integrar-se a la federació iugoslava. La cessió va implicar, de retruc, la fugida de 350.000 italòfons de la costa oriental adriàtica cap a Itàlia. Set-cents ‘pròfugs’ van establir-se a partir del 1947 a Fertília, un poble d’arquitectura feixista que el règim de Benito Mussolini havia començat a construir prop de l’aeroport de l’Alguer.

Passejant-se pels carrers de Fertília és fàcil d’adonar-se dels constants referents que hi ha de Venècia i Ístria: des dels noms dels carrers (Orsera, Pola, Zara, Fiume…) fins al parlar vènet, passant pel campanar (que imita el Campanile de Venècia) i el monument al lleó de sant Marc. Aquest sant és, justament, el patró de Fertília.

L’altra gran diada de Fertília és el 10 de febrer, jornada de record dels exiliats istriansjulians i dàlmates. S’ha elegit el dia d’avui, justament, per presentar-hi ‘Nosaltres, els julians: l’herència d’un èxode oblidat del segle XX‘, el principal llibre que explica en català la història d’aquesta peculiar i poc coneguda comunitat a l’Alguer.

Obra d’Antonia Cervai (1947-2013), es va publicar el 2012 com a relat autobiogràfic de l’experiència d’un dels èxodes més silenciats de l’Europa contemporània. Nascuda a Orsera el 1947, un any després l’èxode de la població italòfona d’Ístria i Dalmàcia la va portar a Fertília. Cervai va estudiar posteriorment filologia romànica a la Universitat de Pisa i el 1977 es va establir a Barcelona.

‘Nosaltres, els julians’ va guanyar el quinzè premi Romà Planas de la Roca del Vallès:

Sobre la comunitat de Fertília també tracta parcialment la novel·la ‘Després vénen els anys‘ (2014) de Maria Folch, autora del bloc de +VilaWeb ‘Un altre país‘. El llibre es va presentar al desembre a l’Espai VilaWeb de Barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any