06.04.2014 - 19:00
El 6 d’abril de 1994, l’atemptat contra l’avió del president ruandès Juvénal Habyarimana va ser l’arrencada del genocidi contra la comunitat tutsi i els sectors més moderats hutus. Amb impassibilitat internacional, en cent dies quasi un milió de persones foren aniquilades i desenes de milers de dones, violades. El 2004 l’ONU, en l’avinentesa del llançament d’un pla d’acció de prevenció de genocidis, va començar a commemorar el Dia Internacional de Reflexió sobre el Genocidi, el 7 d’abril.
En el vintè aniversari de l’esclat de la matança contra els tutsis, us proposem una llista de vint webs amb recursos sobre molts aspectes relacionats amb el genocidi.
–Web oficial de la Comissió Nacional de Lluita contra el Genocidi de Ruanda.
–Genocide Archive Rwanda (KMC) és el portal oficial sobre el genocidi contra els tutsis. S’hi arxiven vídeos (amb transcripció) de testimonis de supervivents i de perpetradors, dels processos judicials amb el sistema tradicional Gacaca i de les cerimònies de record.
–Informació dels tribunals comunitaris Gacaca, a la web del govern.
–Sobre el sistema Gacaca, imposat pel govern ruandès per mirar d’accelerar el procés de reconciliació nacional, la directora Anne Aghion en va fer uns quants films i documentals.
–En kinyarwanda, ‘kwibuka’ significa ‘recordar’. A la web Kwibuka20 s’apleguen tot d’activitats per a commemorar la tragèdia de fa vint anys i oferir recursos per a impedir que es repeteixin.
–Kigali Genocide Memorial Center, obert a la capital del país.
–Paul Rusesabagina, director de l’Hotel des Mille Collines de Kigali, va salvar milers de persones i va inspirar el film ‘Hotel Rwanda‘ (2004).
–Web del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.
–Missió de l’ONU per a assistir Ruanda (UNAMIR).
–El comandant canadenc Roméo A. Dallaire va dirigir el 1994 la UNAMIR i va ésser testimoni de les matances. Des que es va retirar de l’exèrcit, Dallaire treballa per sensibilitzar sobre la síndrome d’estrès posttraumàtic entre els soldats, d’una banda, i sobre la resolució de conflictes, l’ajuda humanitària i els drets humans, d’una altra.
–Rwanda: How the genocide happened: concís article de la BBC que explica el context que va desembocar en el genocidi.
–Després de la pau, la sèrie de documentals sobre la pau, la memòria i la reconciliació impulsada per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i el col·lectiu Contrast, va dedicar un dels capítols a Ruanda: ‘La reconciliació obligada‘ (vídeo).
–Rwandan Stories és un repositori de vídeos, fotografies i reportatges periodístics centrats a explorar l’origen, els detalls i l’endemà de la matança, des de la perspectiva dels supervivents i dels assassins.
–Voices of Rwanda: The Rwanda Testimony Film Project, és un projecte que es dedica a deixar constància oral dels testimonis del genocidi.
–Survivors Fund (SURF) és una entitat que, vint anys després, continua treballant perquè les víctimes del genocidi puguin refer la vida.
–Step Up! American Association for Rwandan Women és una ONG creada el 2004 per a suport de dones i infants ruandesos que van sobreviure als atacs dels extremistes hutus, especialment els de caràcter sexual.
–Exposició sobre el conflicte a Ruanda a l’Imperial War Museum anglès.
–L’entitat World Without Genocide defineix en aquesta pàgina els vuit passos o estadis d’un genocidi, com el de Ruanda: classificació, simbolització, deshumanització, organització, polarització, preparació, extermini i negació.
–El Museu Memorial de l’Holocaust dels EUA explica detalladament què és un genocidi i dóna claus perquè no es repeteixin.
–Durant el genocidi va desaparèixer a Ruanda el missioner empordanès Joaquim Vallmajó. I tres anys després, el 18 de gener de 1997, la infermera manresana Flors Sirera hi fou assassinada juntament amb els cooperants Luis Valtueña i Manuel Madrazo. L’entitat Veritas Rwanda Forum denuncia que el president del país, Paul Kagame, i l’exèrcit eren darrere d’aquests assassinats.
