El parlament rebutja la sobirania espanyola sobre Catalunya

  • El PSC s'absté en la votació de la moció de C's i rep l'escridassada de C's i PP

VilaWeb
ACN
06.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es van oposar ahir a la moció presentada per Ciutadans que pretenia ‘constatar’ que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i, per tant, que ‘Catalunya no és sobirana’. Són les mateixes formacions que el passat mes de gener van aprovar la declaració de sobirania de Catalunya (la CUP amb un sí i dues abstencions). PP i C’s van votar a favor de la moció, i el PSC va decidir d’abstenir-se. Una abstenció que li va costar l’escridassada dels diputats de C’s i PP, que van dir que no entenien que Pere Navarro brindés ahir al matí en favor de la constitució a la delegació del govern espanyol a Catalunya i a la tarda decidís de no avalar-la.

‘La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l’estat, tal com estableix l’article 1 de la constitució’, va exclamar el president de C’s, Albert Rivera, durant la defensa de la moció. El text defensava la vigència de la constitució i rebutjava taxativament que la Generalitat i el Parlament disposessin de competències per convocar qualsevol referèndum sobiranista. 

Rivera va lamentar que, el dia abans de l’aniversari de la constitució, el Parlament de Catalunya no volgués avalar l’article 1 del text constitucional. ‘Alguns (ERC) es dediquen a enterrar-la als seus actes i altres (CiU) no només no ho celebren sinó que parlen de la constitució com un problema. Mai una llei democràtica votada per la majoria de ciutadans pot ser un problema’, va assenyalar. També va dir que, en comptes de ser al costat dels ‘demòcrates’, CiU se sustentava en els suports d’ERC, ‘que crema constitucions’ i la CUP, ‘que es fa fotos amb terroristes’.

El president de C’s va apel·lar directament al PSC per retreure-li l’abstenció. ‘Aquest és el problema que tenim a Catalunya. Que vostès avui potser vénen a la foto però demà no celebraran la constitució. Tan de bo l’any vinent, com als anys 80, tornin a celebrar la constitució’, va dir-los. Rivera també va recordar que, a diferència del PSC, el PSOE sí que va votar a favor del text al congrés dels diputats, quan UPyD va defensar en una proposta la unitat espanyola.

Els socialistes es van defensar de les crítiques, que els van arribar, d’una banda, de C’s i PP, per no defensar prou la constitució, i d’una altra, de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, que van lamentar que el PSC hagi abandonat la defensa del dret de decidir i la consulta i s’hagi sumat a les posicions de blocatge del govern espanyol. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va justificar l’abstenció del seu grup en ‘l’immobilisme’ que desprenia la moció de C’s. ‘Els partits polítics, per sobre de tot, han de servir per resoldre problemes i la moció que han presentat no intenta cercar solucions’. 

Lucena va insistir que el PSC defensava la constitució com a eina bàsica de convivència però que en reclamava canvis profunds per garantir un millor encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. En aquest sentit, va rebutjar qualsevol unilateralitat en el procés cap al dret de decidir i va defensar que era imprescindible un pacte amb el govern espanyol abans de qualsevol convocatòria de referèndum. Precisament aquests dos punts -i el de la sobirania nacional- estaven inclosos a la moció de C’s i, tot i defensar-los oralment, el PSC es va acabar abstenint.

A C’s només se li va sumar el PP. Els populars van incloure quatre punts més a la moció per fer especial èmfasi en la defensa de la constitució. El diputat popular Sergio Santamaría va criticar que partits com CiU pretenguessin renunciar ‘al camí conjunt que ha fet tanta gent durant tant de temps’. Santamaría va cloure la seva intervenció garantint que ‘la unitat d’Espanya no és negociable i no té preu’.

CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, en contra

‘Vostès apel·len a l’article 1.2 de la constitució. Nosaltres apel·lem a l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides’, va respondre la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Rovira, que va assenyalar la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles que recull l’ONU en els seus principis bàsics i el va confrontar al ‘blocatge permanent del govern espanyol del PP a la democràcia’. Rovira va afegir que el 80% dels catalans ja havia decidit el 25 de novembre de l’any passat que volia votar el seu futur polític en un referèndum. 

Rovira va aprofitar la seva intervenció per ‘felicitar’ irònicament la fotografia que Pere Navarro es va fer ahir amb els dirigents del PP i C’s i la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, per celebrar la constitució. 

La fotografia va ser àmpliament comentada per ICV-EUiA i la CUP. El diputat ecosocialista Jaume Bosch va deixar anar als partits constitucionalistes: ‘Avui tres partits d’aquesta cambra s’han fet una fotografia amb la delegada del govern espanyol a la recepció de la constitució. Potser haurien de reflexionar per què els dos partits catalans que van ser els dos únics que van tenir ponents a la constitució del 78 (CiU i PSUC) no hi eren’. ‘La constitució de 1978 era més nostra que del PP i de C’s, que ni tan sols existia. Però la sentència de l’Estatut va expulsar molts catalans del pacte constitucional. I el problema és que ni vostès (C’s) ni el PP ni el PSOE no se n’han volgut assabentar’, va afegir.

Per part de la CUP, Quim Arrufat va lamentar que el PSC hagi abandonat el llegat dels socialistes que sí que es van ‘sacrificar’ per garantir el progrés de Catalunya. El missatge que ha transmès la direcció del partit a la delegació del govern espanyol queda ‘tan i tan lluny’ d’aquell llegat que se situa, segons Arrufat, en ‘l’immobilisme profundament retrògrad’ . Sobre la moció, la CUP es va oposar a tots els punts i Arrufat va definir PP i C’s com ‘la guàrdia pretoriana del govern d’Espanya’.

Per últim, el diputat de CiU David Bonvehí va recordar l’època en què la constitució defensava les ‘nacionalitats’ i parlava d’un estat format per ‘diferents nacions’. ‘Hem anat veient com aquelles ambigüitats constitucionals no s’han interpretat de la manera amb què la majoria de catalans ens haguéssim sentit més còmodes i no hem pogut encaixar Catalunya dins d’Espanya’, va concloure.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any