05.12.2013 - 06:00
Abans de la Segona Guerra Mundial, l’antisemitisme – ja convertit en un híbrid tòxic d’antijudaïsme cristià i racisme pseudocientífic europeu – estava de moda arreu d’Europa, sobretot entre la gent jove. A partir del 1945, quan tothom es va adonar que unes 5.800.000 persones havien mort afusellades, afamades, apallissades, gasejades o –en el cas de molts nadons, empalats per baionetes o esclafats contra parets- tan sols per tenir uns cognoms no gentils, l’antisemitisme va començar a perdre popularitat.
Segons el diputat laborista anglès Denis MacShane (‘The New Antisemitism’, 2008) va ser durant els anys 60 i 70 que certs intel·lectuals europeus d’esquerres van tornar a convertir l’antisemitisme en un prejudici socialment acceptable a través del concepte també híbrid de l”antisionisme’, que nega el dret d’existir a l’estat israelià (per feixista i colonialista) alhora que insinua que tots els israelians (o tots els jueus) manipulen l’opinió internacional (sobretot, la nord-americana) a favor del dit estat mitjançant uns lobbies poderosos. És a dir, en comptes de fer unes crítiques específiques dels crims innegables de l’estat israelià, l’antisionisme tracta aquest país com si fos el beneficiari únic d’una poderosa conxorxa diabòlica, contra la qual, per tant, s’hi val tot, des del boicot fins a l’eliminació física.
A Catalunya aquest discurs ha fet furor, en part perquè sovint va acompanyat d’una ignorància històrica descomunal: només cal veure la cara incrèdula de gairebé qualsevol ‘antisionista’ català si se li explica, per exemple, que el 1947 es va oferir un estat propi als palestins, quasi el doble de gran que els Territoris Ocupats actuals; o que la Franja de Gaza i Cisjordània van ser ocupats des del 1948 fins a Guerra de Sis Dies per Egipte i Jordania, respectivament (i que aquests estats no tractaven els palestins millor que ho han fet els israelians). I potser tampoc no en sap res, el nostre antisionista –tan avesat a qualificar els israelians de nazis- de les arrels autènticament hitlerianes d’un sector important del moviment nacional palestí, fundat pel mentor de Iàsser Arafat, Haj Amin el-Husseini, amic personal de Himmler i artífex d’un pla per exterminar tots els jueus de l’Africa del Nord i l’Orient Mitjà mitjançant un einsatzkommando liderat per Walter Rauff, l’inventor dels camions de gas utilitzats a Chelmno.
Podeu llegir l’article sencer, aquí.
