22.10.2013 - 18:20
El Tribunal Superior de Londres ha decretat llibertat condicional per al presoner d’ETA Antonio Troitiño, detingut al Regne Unit el juny del 2012, arran del veredicte del Tribunal Europeu de Drets Humans contra la ‘doctrina Parot’, que suposava un allargament de la condemna. És el segon presoner que surt en llibertat després de la sentència d’Estrasburg; la primera ha estat Inés del Río.
Troitiño havia estat condemnat a 2.700 anys de presó per haver format part del comando Madrid d’ETA, juntament amb Inés del Río. Ja havia complert una condemna de 24 anys a l’estat espanyol quan el 2012 va ser detingut a Londres per requeriment de les autoritats espanyoles, que n’havien demanat l’extradició per aplicar-li de manera retroactiva la ‘doctrina Parot’.
Inés del Río surt de la presó després de la decisió de l’Audiència espanyola
Els magistrats de l’Audiència espanyola han acordat avui al matí per unanimitat d’excarcerar la presonera d’ETA Inés del Río, que ja ha abandonat el centre penitenciari de La Corunya. D’aquesta manera, apliquen la sentència d’ahir del Tribunal d’Estrasburg contra la ‘doctrina Parot’, per la qual se li havia allargar la condemna. Ara desenes de presoners d’ETA que es troben en el mateix cas demanaran la revisió de les sentències al tribunal.
La decisió compta amb el vist i plau de la fiscalia, que ha actuat d’acord al que estableix la sentència d’Estrasburg. Precisament el fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, ha afirmat aquest dimarts que el seu departament ‘no posarà cap dificultat’ perquè s’apliqui la decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans tot i que en ‘discrepa activament’.
Del Río ha sortit en llibertat però el govern espanyol no està disposat abonar-li la indemnització de trenta mil euros que estableix la sentència d’Estrasburg. Segons el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, en la mesura que Del Río es va declarar insolvent de les indemnitzacions que li van imposar els tribunals i l’estat va avançar aquestes indemnitzacions, ara aquests diners se li detrauran del compte que té pendent amb l’administració general.
Ara els magistrats tindran sobre la taula les peticions de desenes presoners als qui s’ha aplicat la ‘doctrina Parot’ per evitar que sortissin en llibertat. Aquest divendres els magistrats hauran d’estudiar les dues primeres, les de Josefa Mercedes Ernaga i Manuel Piritz.
L’estat espanyol torna a ensopegar amb la justícia europea pels drets humans
Dimecres passat el Tribunal Europeu de Drets Humans aturava el desallotjament d’un bloc de pisos de Salt (Gironès) ocupat per famílies desnonades. I ahir el mateix tribunal va anul·lar la polèmica ‘doctrina Parot’, amb què l’estat espanyol allargava les penes dels condemnats per terrorisme. En aquest últim cas, el tribunal considera que Espanya ha vulnerat el Conveni Europeu de Drets Humans.
En el cas de l’edifici de Salt, el tribunal va argüir que no es garantien els drets dels estadants en cas de desallotjament. En la decisió d’ahir, els magistrats van considerar que s’havia vulnerat l’article 5 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatiu al dret de llibertat i d’igualtat. Per quinze vots favorables i dos de contraris, també van dir que s’havia vulnerat l’article 7 del conveni, que diu que no hi pot haver càstig fora de la llei.
Amb aquesta decisió, el tribunal ordena l’alliberament immediat d’Inés del Río, que haurà de cobrar una indemnització de 30.000 euros per danys morals i una altra de 1.500 euros per les despeses i els honoraris.
La reacció del govern espanyol
Les cares llargues del ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, palesaven ahir a migdia la contundència del revés europeu a la política penitenciària contra els condemnats per terrorisme. Tots dos van voler insistir que la sentència que anul·la la ‘doctrina Parot’ es refereix al cas particular d’Inés del Río i van avisar que en cada cas es faria ‘un estudi en profunditat de la possibilitat d’aplicar la sentència a supòsits diferents’.
‘La decisió d’aplicar la sentència del Tribunal d’Estrasburg correspon a la justícia espanyola; no és una decisió governativa, sinó judicial, i correspon d’aplicar-la a l’Audiència Nacional’, va dir Gallardón, que també va recordar la voluntat de l’executiu espanyol de reformar el codi penal ‘per a introduir-hi la presó permanent revisable’.
Tant Gallardón com Fernández Díaz van exhibir duresa per a compensar el fiasco jurídic a Estrasburg. ‘La sentència no altera de cap manera la ferma voluntat del govern de treballar. No són únicament paraules. sinó que aquest govern ho ha demostrat amb la seva política’, digué el ministre d’Interior.
Sobre la resta de presoners d’ETA, Fernández Díaz va dir: ‘Si hi hagués excarceracions, el govern continuaria en el marc de l’estat de dret. I vetllarem pel compliment de la llei, perquè no hi hagi ni enaltiment del terrorisme ni humiliació de les víctimes. No hi haurà impunitat per violar la llei.’
