13.06.2013 - 06:00
Enguany la collita de dietaristes és abundant: Feliu Formosa ha escrit ‘Sala de miralls’ (Perifèric); Enric Casasses s’ha endinsat a les terres escandinaves amb ‘Diari d’Escània‘ (Empúries); Narcís Comadira ha indagat en les ‘Marques de foc. Els poemes i els dies’ (Ara Llibres); Lluís Solà ha reflexionat sobre la poesia i els nostres dies amb ‘La paraula i el món. Assaigs sobre poesia’ (L’Avenç); Esteve Miralles, a través del dietari ‘Retrobar l’ànima’ (Empúries), emprèn una recerca intel·lectual i vital destinada a recuperar amb tots els sentits les coordenades morals del seu món interior. Finalment, Francesc Parcerisas retorna als dies que el van portar a la capital de la Xina el 2011 per escriure ‘La primavera a Pequín’ (Quaderns Crema).
Parcerisas deixa clar que es tracta d’un llibre de creació, no pas d’una guia sobre la Xina. ‘Tan sols m’he limitat a deixar constància d’allò que he vist per la finestra’, diu el poeta. ‘Només he mirat. Detesto les opinions aferrissades. Cal ser indulgents amb tot allò que és nou.’
Potser perquè només amb les anotacions d’allò que veu quedaria un llibre massa eixut, Parcerisas complementa la visió amb la transcripció d’alguns dels somnis que té. El contrapunt és curiós. Serveix de frontissa per a deixar constància de la sensació onírica que pot apoderar-se de tu en un país tan diferent del teu. La mateixa precisió estilística anivella les lectures i les fa jugar a ballmanetes.
A tot això, cal afegir-hi les versions que Parcerisas fa de diversos poemes xinesos. Com a bon coneixedor de l’anglès i bon poeta que és, fa les traduccions al català des d’aquesta llengua. En comptem gairebé una seixantena. Tot i que els poemes de vegades complementen algunes de les entrades, una vegada enllestit el llibre val la pena de fer una lectura només dels poemes. Un altre viatge se’ns bada. Per complementar aquestes versions, la imprescindible ‘Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica’, de Manel Ollé.
Llegiu l’article complet ací.
