Uns preguntats a… Lluïsa Gallego

  • Cinc propostes engrescadores i una cançó esperada

VilaWeb
Redacció Pebrella
14.05.2013 - 17:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Lluïsa Gallego és professora de Geografia i Història a l’institut Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat. Amb l’experiència que li atorguen un bon grapat d’anys de docent i la seua personalitat radiant, Lluïsa és de les persones que no solen passar desapercebudes. Activa i compromesa amb la seua terra, ha  acceptat el repte de ser la primera entrevistada en aquest singular projecte que ara comencem.

-Per començar podries recomanar una pel·lícula?

Una? uf!!!! Per a mi triar una cosa és molt difícil, ja que considere que hi ha pel·lícules, llibres, cançons… per a cada ocasió, però últimament he tornat a veure una pel·lícula que em va agradar molt ‘El secreto de sus ojos’. És una pel·lícula argentina, que té intriga, valors com l’amistat i una història d’amor.  

-Sabem que eres una gran lectora, per tant no et serà difícil proposar-nos un llibre.

M’agraden molt les novel·les, m’agrada llegir abans de dormir i sobretot quan tinc temps lliure com a l’estiu. M’atrauen sobretot les novel·les d’intriga i les històriques. Decidir-me per una és més que difícil. Com a intriga sóc ‘superfan’ de Sherlock Holmes. Ara bé, de jove, sent estudiant, recorde que em va impactar molt la figura d’Oscar Wilde i la seua novel·la ‘El retrat de Dorian Gray’ ja que tracta sobre el desig que tenim de ser eternament joves i què estaríem disposats a donar per a això. I si hagués de triar una novel·la històrica pensant en els alumnes aconsellaria ‘La voz dormida’ de Dulce Chacon.

-Quina foto emmarcaria per a immortalitzar-la una professora d’història?

He triat aquesta que també està al web del centre.

Com bé saben els meus alumnes, la matèria que impartisc m’obliga a seguir l’actualitat, i recorde perfectament quan els tancs de l’exèrcit xinés varen entrar a la plaça de Tiannamen per a sufocar la protesta estudiantil i com aquell jove, tan menut i insignificant, es va posar al davant dels tancs. Sóc una idealista i encara pense que si la gent vol es poden canviar les coses. En aquell cas no va ser possible i crec, que res més no es va saber d’aquell jove xinés.

-Quina obra d’art de tot el panorama mundial t’atreviries a destacar?

Destacaria el Guernica. Em va impactar molt quan el vaig veure per primera vegada, com Picasso amb dos colors, el blanc i el negre, ens mostrava la crueltat de la violència, de la guerra… que en definitiva són la conseqüència de l’odi.

-Ara que fa un any del moviment 15M quina reflexió faries al respecte? Creus que és una proposta de futur?

El 15M em va il·lusionar molt, ja que veia que la gent de diferents edats prenien el carrer per expressar el seu descontentament amb determinades decisions polítiques que els afectaven. M’agradava aquella expressió de ‘democràcia real’, ja que pense que la gent ha de ser més participativa en política, en aquelles decisions que els afecten. Després d’un any la sensació és que el moviment està ací, ha pres forma en diferents organitzacions o plataformes que defensen coses més concretes, com el moviment en contra dels desnonaments o treballen en barris, etc. Però no sé com pot respondre davant d’unes eleccions,  ja que el mateix moviment no vol vincular-se amb cap partit polític, no hi ha una ‘persona’ o cap que el lidere i potser això pot fer que desaparega sense que tinga repercussions a un nivell més alt, en les grans decisions polítiques, ja que els grans partits en el fons, de moment, no es troben amenaçats. De fet, després del 15M va tornar a guanyar un dels partits ‘tradicionals’, el PP, per majoria absoluta.

-I finalment la qüestió obligada: recomana’ns una cançó

I una cançó? Una cançó que sempre m’ha agradat molt és la de ‘Plany al mar’ de Joan Manuel Serrat. Ell primer va escriure la seua famosa ¡Mediterraneo’, dedicada a la mar Mediterrània,  després en veure en què estàvem convertint el nostre mar va escriure esta altra cançó, que com diu el títol és un plany.

-Gràcies per la col·laboració

I amb la naturalitat que la caracteritza, Lluïsa ens regala un somriure que tanca aquesta primera entrevista de ‘Quatre propostes engrescadores i  un cançó esperada’.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any