21.04.2013 - 06:00
El MNAC presenta el quadre ‘La batalla de Tetuan‘ de Marià Fortuny en tot el seu context. És un dels quadres fonametals del segle XIX català i internacional, i té al darrere una història plena de vicissituds històriques, pictòriques i emocionals, que ara s’expliquen de forma divulgativa, a través d’un abundant material: apunts, estudis, esbossos, fotografies… La posada en context d’aquesta obra i l’edició d’un primer llibre que recull tot aquest treball divulgatiu, donen pistes de la línia que vol seguir el nou director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra.
De la trinxera al taller
Marià Fortuny (Reus 1838 – Roma, 1874) tenia vint-i-dos anys quan la Diputació va encarregar-li una gran composició sobre la guerra hispanomarroquina, amb els voluntaris catalans al capdavant. Era jove, era pensionat de la Diputació, vivia a Roma becat i tenia un gran domini en l’apunt al natural. Aquestes condicions el feien ser un candidat adequat pel projecte. Es va passar tres mesos al nord d’Àfrica i li va suposar el descobriment del món àrab, que després continuaria pintant en d’altres estades.
Fortuny no va ser a la batalla de Tetuan, però sí que va viure en directe la batalla de Wad-Ras, i diuen que va quedar molt afectat. Va fer molts apunts amagat darrera una pedra (que a posteriori el general Prim va certificar). Aquest material, juntament amb les fotografies d’Enrique Facio i la vestimenta i les armes que es va endur, li van permetre reproduir l’ambient al seu taller de Roma. L’exposició mostra, per exemple, una fotografia del mateix Fortuny vestit a l’estil àrab. Perquè era així, amb models disfressats, com aconseguia anar reproduint la infinitat de personatges que apareixen en la tela.
Entre el 1863 i el 1865 Fortuny es va dedicar a la pintura, però sentia que el que feia no era el que volia fer. Això li va produir molta insatisfacció i al final va deixar la tela inacabada, penjada en una de les parets del taller. Tot i així, l’obra és plena de modernitat en l’execució pictòrica, per això avui ‘La batalla de Tetuan’ és l’obra més emblemàtica de Fortuny, també per les seves dimensions (més de nou metres d’amplària), i una de les més destacades del segle XIX català i internacional.
Del taller al museu
Un cop mort Fortuny, la Diputació va adquirir l’obra a la vídua i el 1880 va arribar a Barcelona. En aquell moment la pintura no va trobar una bona acollida entre la crítica, diuen els comissaris Jordi A. Carbonell i Francesc M. Quilez, perquè la ciutat s’esperava una altra cosa. L’obra es va adquirir per una suma molt important, 50.000 pessetes, i això va desfermar una campanya en contra per part del diari republicà El Diluvio.
Per les seves grans dimensions sembla mentida la quantitat de trasllats i restauracions que ha viscut i sobreviscut ‘La batalla de Tetuan’. Del Saló de sessions de la Diputació va passar al Museu d’Art Modern de la Ciutadella i no va ser fins al 2004 que va arribar al MNAC. Però entremig va fer altres estades, com una de significativa que s’explica en l’exposició: al Saló del Tinell, el 1962, ‘La batalla de Tetuan’ del Fortuny es va fer dialogar amb l’obra de la mateixa temàtica que havia pintat Salvador Dalí. Dalí admirava Fortuny i va ajudar a internacionalitzar-lo.
Coincidint amb l’exposició i la voluntat divulgativa en mostrar ‘La batalla de Tetuan’, el museu ha iniciat la col·lecció de llibres Context, amb un primer volum dedicat a aquesta pintura.
Alhora, els Amics del MNAC també han iniciat una campanya de micromecenatge per a l’adquisició de l’obra de Fortuny, ‘La pregària’, actualment propietat d’un col·leccionista particular, que se’n desprendria per 45.000 euros. Cal recordar que l’ajuntament de Barcelona ja va fer una campanya de suscripció popular per adquirir l’any 1922 el quadre ‘La vicaria’ del mateix pintor.
