23.03.2013 - 19:26
El govern de Xipre ha acordat amb la troica -la UE, el BCE i el Fons Monetari Internacional- d’aplicar una quitança del 20% del valor dels grans dipòsits, de més de 100.000 euros, en el banc més gran del país, el Banc de Xipre, després d’una llarga negociació per segellar un acord de rescat amb la Unió Europea (UE). Els estalvis d’aquesta mateixa quantitat o superior que hi hagi en altres entitats bancàries patiran una quitança del 4%.
Xipre encara un ultimàtum per segellar un acord de rescat per valor de 10.000 milions d’euros amb la UE abans que aquest dilluns el BCE compleixi la promesa de tancar el finançament d’emergència. Aquesta situació portaria el país mediterrani al col·lapse i, possiblement, a la sortida de la moneda única.
Els ministres d’Economia de l’eurozona examinaran diumenge si el ‘pla B’ preparat per les autoritats xipriotes compleix les dues condicions exigides per la UE per desbloquejar el rescat. En primer lloc, la UE vol limitar l’ajuda a l’illa a 10.000 milions d’euros –en comptes dels 17.000 milions d’euros que demanava el Govern de Nicòsia, equivalents al 100% del PIB del país–. La resta dels diners els han d’aportar els xipriotes. La segona condició és que el deute de Xipre no ha de superar el 100% del PIB el 2020, el llindar que l’Eurogrup considera sostenible.
El parlament xipriota va aprovar divendres les dues lleis exigides per la UE per restringir la lliure circulació de capitals i per liquidar els bancs amb problemes. La primera permetrà mantenir els controls sobre la retirada de dipòsits a partir de dimarts, quan es preveu que reobrin els bancs de l’illa.
La segona norma té com a objectiu facilitar la reestructuració del segon banc del país, Laiki, imposant fortes pèrdues als grans dipositants però protegint els comptes de menys de 100.000 euros. El parlament xipriota va aprovar a més la creació d’un fons de solidaritat que té com a finalitat finançar part de la seva contribució al rescat.
La crisi de Xipre s’ha agreujat l’última setmana després del rescat aprovat per l’Eurogrup el passat dissabte, que incloïa una taxa del 6,75% per als comptes de menys de 100.000 euros i del 9,9% per a les superiors.
L’Eurogrup va recomanar després que s’eximís de la quitança als dipòsits de menys de 100.000 euros, protegits per les normes de la UE, però el govern de Nicòsia s’hi negava perquè volia protegir el seu estatus de centre financer on es refugien moltes fortunes russes. Finalment, el parlament xipriota va tombar la taxa dimarts passat.
Des de llavors, el govern xupriota ha intentat negociar un rescat alternatiu amb Rússia, però la negativa de Moscou l’ha obligat a tornar a considerar la taxa als dipòsits.
El president Nicos Anastasiades anirà demà a Brussel·les per reunir-se amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, el del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, la directora del FMI, Christine Lagarde, i el president del BCE, Mario Draghi, entre d’altres.
